Escola dels Encants

Construcció d'una escola amb un projecte pedagògic singular en un entorn urbà en transformació com és la plaça de les Glòries.

Nova escola dels Encants
Marcela Grassi
Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Novembre 2013
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    --
    Data d'execució:
    Agost 2015
    Municipi:
    Barcelona
    Superfície:
    4.150 m2 (edificació)
    2.352 m2 (espais propis de l'escola exteriors)
    320 m2 (urbanització)
    Cost:
    4.696.724,36 €
  • Autors:
    Roger Méndez Badias, arquitecte (AMB)
    Direcció d'obra:
    Roger Méndez Badias, arquitecte (AMB), Olga Mèliz, arquitecta tècnica (AMB)
    Col·laboradors:
    Aïda Artiz, arquitecta (AMB), Catalina Montserrat, enginyera agrònoma (AMB), Gisela Traby, enginyera tècnica (AMB), Paula Beltran, Cristina Pedreira (arquitectes), Antonio Duran, estudiant arquitectura (AMB), Albert Berdiè (instal·lacions - TECTRAM), David Garcia (estructura - BISARQUITECTES), Ivan Capdevila Peña (ERF - Estudi Ramon Folch i Associats S.L.)
    Contractista:
    Dragados
Premis i reconeixements

  • Seleccionada a la XIII Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2016.
  • Finalista de la 58a edició dels premis FAD 2016 en la categoria d'Arquitectura.
  • Premi FAD 2016 d'opinió.
  • Menció 2a Mostra d'Arquitectura de Barcelona
  • Nominada en la 15ª edició del premi d'arquitectura contemporània de la Unió Europea Premi Mies Van Der Rohe 2017.

Descripció

Realització video: El Pack

L'escola dels Encants és una escola amb un projecte pedagògic singular, pilot dins la xarxa pública de Barcelona. I la ubicació, la plaça de les Glòries, un entorn urbà en transformació ple de potencialitats, algunes d'elles encara per concretar.

Des del principi del projecte s'estableix un diàleg amb l'escola i el Departament d'Ensenyament i es treballa conjuntament en una proposta per trobar l'encaix de les necessitats específiques de la comunitat escolar.

El planejament obligava a projectar una escola en alçada, que finalment ha estat de PB+4; a més, les dimensions de la parcel·la convidaven a optimitzar al màxim l'espai destinat a pati i a generar espais exteriors dins el volum edificat. D'aquesta manera es donava cabuda a una de les peticions del centre: afavorir l'activitat docent a l'aire lliure.

L'edifici de l'escola s'ha organitzat per plantes agrupades de dos en dos. A les plantes baixa i primera hi trobem la part pública del programa i l'aulari d'infantil, que es relaciona a través d'una escala interior pròpia. Les plantes segona i tercera allotgen el programa de primària en doble bloc: les aules se situen a una i altra banda i es relacionen a través d'un buit central on es preveu potenciar l'activitat docent més enllà de les classes. En aquest sentit, s'han projectat espais oberts per estimular la mobilitat dels alumnes pels diferents ambients d'aprenentatge. A la planta quarta es troben els recintes col·lectius: la sala d'actes o gimnàs, així com una gran terrassa on s'ha disposat un hort.

L'edifici s'expressa mitjançant una pell exterior a base de xapa perforada post lacada, que és permeable en un 35% per tal de matisar la radiació directa, així com per privatitzar l'interior de les aules respecte del carrer. Darrera d'aquesta primera pell hi ha una segona façana amb molt envidrament per aportar llum natural; tanmateix, els paraments opacs disposen d'un aïllament tèrmic important amb prestacions molt per damunt del que exigeix la norma, alhora que es permet la transpiració a través d'una membrana impermeable.

La façana sud-est presenta tres forats de grans dimensions que pretenen donar resposta al buit urbà de les Glòries. La terrassa de la planta quarta retalla la xapa metàl·lica per potenciar les vistes llunyanes. Un buit en façana a les aules especials de les plantes segona i tercera s'expressa com un gran forat també sensible a l'escala del lloc. Finalment una terrassa al primer pis ha de permetre donar l'àmbit de joc necessari a les aules d'infantil d'aquesta planta.

Per tal d'assolir el repte d'aconseguir un edifici de balanç energètic zero, s'ha apostat per una instal·lació d'aprofitament d'energia solar formada per un total de 254 plaques fotovoltaiques, situades a la coberta de l'edifici, que generen una potencia elèctrica de 67 Kw. S'ha optat també per optimitzar al màxim el sistema de producció d'aigua calenta sanitària (ACS) amb tres calderes de condensació instal·lades en cascada i amb el suport d'un camp de plaques solars i amb sistema d'acumulació. S'ha fet una zonificació climàtica de la instal·lació aprofitant la tipologia de doble bloc de l'edifici; per tant, l'ala sud-est funciona independentment de l'ala nord- oest.

On