Accessos directes:

Parc de Torreblanca

Tornar

Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern

Imatge del parc
© Josep Cano

Al cor del parc, el magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX ens introdueix en un món ple d'encant i misteri. El seu disseny fantasiós parteix de la idea d'imitar les formes i els elements propis de la natura, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa, en lliure creixement, que converteix aquest espai en la part, sens dubte, més impactant del parc.

Inauguració: 2005
Superfície: 95.938,68 m2
Horari: De novembre a març de 10 a 17.45h, abril, maig, setembre i octubre de 10 a 19:45h, juny, juliol i agost de 10 a 21:45h. Dilluns no festius tancat.
Adreça: Carretera Reial, 159 Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern


La màgia del jardí romàntic

Parc de la Torreblanca imatge informació
© Josep Cano

Informació de servei

Parc d'interès històric-arquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, llac, estany, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, jocs gimnàstics, cistelles de bàsquet,  aparcament, cafeteria, WC.

Descripció

Torreblanca és un parc històric i les traces de la seva història són encara en gran part identificables pel passejant curiós. Alguns elements han arribat intactes fins a nosaltres com a testimonis vius d'un passat recent; altres, reconvertits per als requeriments que ha de complir un parc modern, ens permeten identificar el traçat de les parcel·les sobre les quals creixien ufanoses les vinyes, els rosers, els fruiters i les hortes.

Al cor del Parc, el magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX ens introdueix en un món ple d'encant i misteri. El seu disseny fantasiós parteix de la idea d'imitar les formes i els elements propis de la natura, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa, en lliure creixement, que converteix aquest espai en la part, sens dubte, més impactant del Parc. S'hi troben racons apartats per als amants del silenci i la quietud, on és fàcil oblidar-se del món exterior i gaudir d'una natura creada a escala humana.

Al seu entorn, el parc modern segueix la traça dels antics camps de conreu de la finca amb una estructura de grans trapezis que envolten els vells jardins. La seva concepció és més funcional per tal de donar resposta a les demandes dels actuals usuaris. Hi tenen cabuda zones per a jocs, per a pràctiques esportives, per a espectacles a l'aire lliure, bars, etc.

Història del parc

Pagesos, nobles i ciutadans

La història de Torreblanca, com la de Can Mercader, ens apropa a les transformacions experimentades per una de les finques agrícoles més notables d'aquest sector del Baix Llobregat, des dels seus orígens a l'edat mitjana fins arribar a convertir-se en el Parc que avui coneixem. La notícia més antiga, que amb tota probabilitat hi fa referència, és la que parla de l'anomenada torre Soller o de Fonollar que, el 1310, Guillem Dufort va vendre a Grau Trilla. Un segle després, el 1417, s'esmenta una nova venda que consta d'una torre envoltada d'una muralla, amb capella, cementiri, forn, pallissa, hort i colomar. S'inclouen també les cases amb els homes i dones, els quals estan obligats a una sèrie de prestacions al senyor.

Anys després, el 1564, la situació poc pròspera de la família propietària -els Requesens- els decideix a vendre diverses propietats, entre elles Torreblanca. La finca es trobava en aquells moments molt abandonada i les terres, ermes. Va comprar-la Enric Agullana, donzell de la ciutat de Barcelona. En la venda s'inclogué, a més de la torre, les terres, el trull, el forn, dues farineres i la capella. És en els documents d'aquesta venda, quan apareix per primera vegada el nom de Torre Blanca (la grafia actual, en una sola paraula, és moderna). Una descripció del segle XVII ens diu que la torre és edificada damunt d'una peça de terreny de 30 mujades*, repartida entre terra campa, vinya, bosc i erms. La finca inclou un pastador per fer pa, un corral on hi havia un trull d'oli, una pallissa, un estable, un celler i una capella. La capella, sota l'advocació de Santa Anna, es creu que ja existia el segle XIII, si bé els documents existents més antics daten del 1630 i s'hi descriuen objectes i ornaments destinats al culte. La seva situació era al costat de la torre, a l'actual esplanada del laberint.

Torreblanca havia esdevingut, durant el segle XVIII, una de les hisendes més pròsperes de la zona. La família propietària, els Dusai (del llinatge de ciutadans honrats de Barcelona), realitzaren importants obres i reformes. L'any 1796 se'ls concedí el marquesat de Monistrol d'Anoia. A finals del segle XIX, el marquès de Monistrol, Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai (1825- 1890), emprèn una radical transformació de la seva residència a la finca en fer-hi construir un gran palau d'estil neogòtic català i els jardins romàntics del seu entorn.

El palau, de planta baixa i tres pisos, era orientat al nord i s'aixecà sobre les runes de l'antic mas, en el lloc on avui hi ha l'esplanada del laberint. Amb uns elements estructurals de baixa qualitat i una ornamentació interior extremament luxosa, contenia importants col·leccions de pintures, llibres, mobles, tapissos i altres objectes de gran valor. La capella de Santa Anna es comunicava amb el palau per la planta baixa i pel segon pis. Consultats nombrosos arxius, tant públics com privats, no s'ha trobat cap dada definitiva sobre qui en va ser el projectista.

L'any 1887, Simó Dot i Canalies, capatàs i apoderat de Torreblanca, dirigí les obres de construcció de diferents edificis a la finca (cotxeres, corts, habitacles de carreters i pastor, vaqueria, magatzems i safareigs), edificis que avui ocupen el Consell Comarcal del Baix Llobregat, Movibaix i els habitatges dels porters. Com a agricultor i jardiner, obtingué nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals. Va exercir a més alguns càrrecs i funcions de caire públic: director i constructor de diversos parcs i jardins; contractista-director, durant 10 anys, dels jardins i l'arbrat de l'Eixample de Barcelona; director general de les aigües potables de Sant Just, Esplugues i Sant Feliu; i delegat per la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana d'Horticultura a l'Exposició Universal de Paris del 1900.

La guerra civil (1936-39) afectà greument Torreblanca, que va ser municipalitzada i ocupada primer per refugiats, més tard per guàrdies d'assalt, i un cop acabada la guerra, per la cavalleria moruna. La finca restà molt malmesa amb aquest tràngol i els marquesos de Monistrol n'iniciaren la reorganització, per tal de fer-la viable econòmicament. Es construí una granja d'aviram i ous i es fomentà novament la comercialització de les roses. Les destruccions que patí el palau foren encara més irreversibles i probablement aquest és el factor que va fer decidir els marquesos a enderrocar-lo l'any 1958.

Sota seu aparegueren les restes de l'antiga Torreblanca: un recinte rectangular, limitat per grans murs, amb una torre rodona a cada cantonada. La capella restà dempeus fins el 1982.

La història de la finca durant els darrers anys està lligada a la recuperació d'un espai privat per a l'ús col·lectiu. L'any 1982, després de diversos intents d'urbanització, la Corporació Metropolitana la va adquirir als marquesos de Monistrol i va començar les obres que portaren a l'obertura de Torreblanca com a parc públic el 24 d'abril de 1983. Des d'aquest dia, segles de vida familiar són a l'abast de tots aquells que vulguin copsar-ne els secrets.

Roserar

Lloc singular

El conreu de roses va ser una de les activitats més tradicionals de l'antiga finca. Actualment el roserar del parc posa en valor la memòria històrica entorn la cultura de la rosa i acull més de sis...

L'estany de la Torreblanca

Llac o estany

Una mica enclotat, l'estany envoltat de moreres té una estàtua femenina silenciosa i vigilant, es tracta d'una venus púdica, que es tapa sorpresa mentre està prenent el bany. Per una passera s'arri...

Torreblanca

Jugatecambiental

La Jugatecambiental del parc de Torreblanca, situada a la plataneda del parc, ofereix propostes cada diumenge de primavera i tardor per a famílies amb infants de totes les edats, amb un espai de jo...

El lledoner peus llargs

Vegetació catalogada

Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Anomenat "El lledoner de peus llargs", la principal singularitat d'aquest exemplar és la forma peculiar del conjunt format per la soca i les llargues arr...

Xiprer

Vegetació catalogada

Al pla de l'entrada per Sant Feliu de Llobregat, a tocar de les antigues escales que donaven accés al palau (laberint) s'ubica el "xiprer de l'escalinata" (cupressus sempervirens), símbol de...

Morera de paper

Vegetació catalogada

La morera de paper Broussonetia papyrifera és un arbre caducifoli de fins a 15 metres d'alçària, de capçada densa i arrodonida i tronc lleugerament sinuós, de vegades ramificat des de la bas...

Palmera de canàries

Vegetació catalogada

Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Els exemplars del parc es consideren singulars perquè són centenàries. Podem trobar junts en aquest espai exemplars masculins i femenins.

Pi de Canàries

Vegetació catalogada

Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Aquests dos pins, coneguts com "els bessons" per la proximitat i similitud, destaquen per la seva alçada i port. És l'únic pi originari de les Illes Canà...

Pi pinyer (El pi del bosquet)

Vegetació catalogada

Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Aquest arbre es considera singular a causa de l'alçada i port.

Llentiscle

Vegetació catalogada

Arbret perennifoli dioic, sovint arbustiu, que pot arribar fins als 4-5 metres d'alçària. D'escorça vermellosa quan és jove, floreix a la primavera amb flors petitetes de color grogós o vermellós, ...

Alzina (Les alzines del llac)

Vegetació catalogada

Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Les anomenades "alzines del llac", ubicades al costat del pont de la illeta del Templet es consideren singulars a causa del gran port i l'edat.

Roure martinenc (El roure del llac)

Vegetació catalogada

Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Aquest exemplar ubicat a la riba del llac, prop de la cascada, -d'aquí el seu nom "El roure del llac"-, es considera singular pel seu port.

Acàcia del Japó (Acàcia d'en Dot)

Vegetació catalogada

Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Es tracta d'una varietat concreta i molt escassa, originada per Simó Dot el 1920 a Sant Feliu de Llobregat. Per tal de comparar-la amb la varietat origin...

Margalló

Vegetació catalogada

Ubicat a la zona del bosquet del parc, el margalló (Chamaerops humilis) és un petit arbre de tronc curt i gruixut, que pot arribar fins el 4 metres d'alçada. Es tracta d'una palmera de fulle...

El mirador i el laberint

Vistes panoràmiques

Al sud del parc trobem el laberint, el qual podem observar des del mirador que hi ha just abans d'arribar-hi i ens permet tenir una visió general d'aquest. El laberint ocupa el centre de la plaça o...

Plataneda

Lloc singular

Coberta per una plantació regular de plàtans aquest és un espai molt utilitzat per a la pràctica d'activitats lúdiques i esportives. A la plataneda del parc de Torreblanca és on podem trobar la Jug...

Itinerari botànic

Itinerari

L'itinerari botànic del parc de Torreblanca és una eina que ajuda a descobrir el parc i a conèixer i entendre la diversitat d'espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que hi habiten. A...

Mercat de pagès

Lloc singular

Cada diumenge de 10 a 14 h a la plaça de la Torre del parc de Torreblanca s'organitzen una quinzena de parades de productors comarcals del Parc Agrari. Els consumidors tenen l'oportunitat d'adquiri...

Cascada

Lloc singular

La vegetació, les roques i l'aigua donen forma a un paisatge natural ple de camins i corriols que ens porta a un majestuós llac des d'on impera un espectacular salt d'aigua, i on també s'hi ubiquen...

Palmera de dàtils (L'esvelta)

Altra vegetació singular

Arbre catalogat d'interès local l'any 2006. Es considera singular per la seves alçada. Podem trobar junts en el mateix espai exemplars masculins i femenins.

El roserar de Torreblanca

Espais participatius

L'Associació Amics de les Roses de Sant Feliu gestiona diferents parterres de l'antic conreu de roses del parc de Torreblanca. Actualment una trentena de socis han plantat i tenen cura de prop de 6...

Ficus

Altra vegetació singular

S'ha considerat singular per tractar-se d'una espècie exòtica, poc freqüent als nostres parcs. També per la manera amb què les seves nombroses arrels, com poderosos tentacles, han anat colonitzant ...

El dasilirion penjant

Altra vegetació singular

Aquest exemplar està situat sobre rocalla i té un tronc serpentejant ben curiós. Viu pràcticament sense aigua i pot suportar temperatures sota zero si la terra és seca. Les fulles han estat usades ...

La torre de la Torreblanca

Interès històric

Torre rodona, feta de paredat antic i coronada amb merlets, que formava part d'un antic pou d'aigua que tenia un molí de vent a la part superior que servia per accionar un sistema de bombeig. L'aig...

El templet de la Torreblanca

Interès històric

D'inspiració grega, planta circular, amb vuit columnes d'estil corinti i volta hemisfèrica. Antigament havia custodiat una autèntica ara romana (altar per als sacrificis). Malgrat el simbolisme de ...

El llac de la Torreblanca

Llac o estany

Grutes fantàstiques, coves misterioses, un espectacular salt d'aigua, ponts, illes i una massa vegetal densa, rica i diversa, fan del llac un bell exemplar dels jardins romàntics de casa nostra. Va...

La gruta i la verge

Interès històric

La gruta i la Mare de Déu de Lurdes, patrona dels malalts, que hi ha a l'interior presideixen aquesta zona del parc. Els marquesos, antics propietaris de la finca eren molt religiosos, i aquest era...

Les esfinxs

Interès històric

Dues esfinxs, antigues guardianes de l'entrada principal de la finca al costat de la riera d'en Pahissa, amb cara humana i cos de lleó, són immutables sentinelles de l'entrada central. El cap humà ...

Teix de 4 peus

Vegetació catalogada

El seu port peculiar (pel fet d'assentar-se sobre quatre branques principals) i la seva situació en un dels indrets més emblemàtics de Torreblanca, juntament amb el valor simbòlic i ecològic de l'e...

  • La vegetació singular del parc de Torreblanca


    La vegetació singular del parc de Torreblanca

    Tema:
    Parcs, Sostenibilitat
    Tipus:
    Activitat a l'entorn
    Públic:
    Educació en el lleure, Famílies, Primària. Cicle mitjà (8-10 anys)
    On:
    Parc de Torreblanca, Ctra. Reial, 163, 08960, Sant Just Desvern
    Quan:

  • Imatge de l'activitat


    Qui viu a l'estany?

    Tema:
    Parcs
    Tipus:
    Activitat a l'entorn
    Públic:
    Educació en el lleure, Famílies, Primària. Cicle inicial (6-8 anys), Primària. Cicle mitjà (8-10 anys), Primària. Cicle superior (10-12 anys), ESO. 1r cicle (12-14 anys)
    On:
    Diverses localitzacions
    Quan:

Jugatecambiental

  • Torreblanca

    La Jugatecambiental del parc de Torreblanca, situada a la plataneda del parc, ofereix propostes cada diumenge de primavera i tardor per a famílies amb infants de totes les edats, amb un espai de joc lliure i tallers o activitats dirigides a cada sessió, a més d'un punt d'informació del parc. Totes les activitats estan pensades per gaudir de l'encant d'aquest parc històric, conèixer ...

    Veure totes les activitats del servei

Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes

Utilitzeu les papereres.
Utilitzeu les papereres.
El residu recollit es porta a una planta de triatge.
Prohibit fer foc (només és permès als parcs amb servei de barbacoa).
Prohibit fer foc (només és permès als parcs amb servei de barbacoa).
Porteu el gos lligat.
Porteu el gos lligat.
Respecteu les indicacions en aquells parcs o localitzacions on no es permet l'accés als gossos (Exemple: àrea de jocs infantils, jardins botànics i jardins històrics).
Recolliu les deposicions dels gossos.
Recolliu les deposicions dels gossos.
No allibereu animals domèstics.
No allibereu animals domèstics.
L'alliberament incontrolat posa en perill la fauna autòctona.
No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higiènico- sanitaris.
No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higiènico- sanitaris.
Respecteu la vegetació.
Respecteu la vegetació.
No feu sorolls molestos.
No feu sorolls molestos.
Prohibit pescar a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
Prohibit pescar a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
Prohibit banyar-se a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
Prohibit banyar-se a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
Prohibit circular amb vehicles de motor (excepte vehicles de serveis).
Prohibit circular amb vehicles de motor (excepte vehicles de serveis).

Previsió meteorològica

Avui 20 - febrer
  • Màx.
    15ºC
    Min.
    7ºC
  • Matí
    Temps: entre poc i mig ennuvolat
    Vent

  • Tarda
    Temps entre poc i mig ennuvolat
    Vent

Demà 21 - febrer
  • Màx.
    12ºC
    Min.
    5ºC
  • Matí
    Temps: ruixat
    Vent

  • Tarda
    Temps entre mig i molt ennuvolat
    Vent

Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Localització

Com anar-hi?
Transports al voltant de...