-
Informació general
Informació de servei
Indret d'interès historicoarqueològic, vegetació singular, escultura, brolladors, fonts d'aigua potable, àrea de picnic, taula de ping-pong, jocs gent gran, jocs infantils, porteries de futbol, cistelles de bàsquet.
Descripció
El parc és un espai obert, de forma més o menys rectangular. La seva característica principal és aconseguir una certa sensació d'intimitat en un espai obert, situat a les terres planes del delta. Un gran passeig central el travessa en diagonal i marca dues zones de característiques diferents. Pel nord el tanca una plaça ombrejada per lledoners i braquiquítons, que l'aïlla dels blocs immediats i en protegeix l'interior. El seu element més singular és l'ermita de Santa Maria.
-
Història
Bellvitge: un parc vora l'ermita
Bellvitge és el nom d'un sector de la Marina de l'Hospitalet. El nom antic era Malvitge (derivat del nom de dona Amalvígia, propietària del lloc a final s. X). En un document de venda del 1057 s'esmenta el mas de Malvitge, al qual hi ha una capella. La llegenda equipara Bellvitge a bell viatge i atribueix el canvi de mal per bell, a la construcció de l'ermita i al progressiu sanejament de les terres. La primera referència completa de la capella és de 1279, quan Elisenda Miquela fa un llegat de sis diners a Santa Maria de Benvige.
Bellvitge: l'ermita de Santa Maria
En unes excavacions realitzades el 1981 es van descobrir restes romàniques a més de 3 m de fondària: un absis semicircular i un tros de mur d'una nau. Es creu que aquestes restes corresponen a la capella del mas esmentada l'any 1057. Posteriorment, gairebé a cada segle, hi ha constància d'obres de restauració motivades per les crescudes del riu, que soterraven l'ermita i per les destrosses causades per actes de saqueigs. Malgrat aquestes modificacions, l'estructura actual s'ajusta substancialment a la d'un edifici gòtic, construït probablement el 1493, quan la ciutat de Barcelona va donar tota la pedra necessària per a la reconstrucció. En determinades dates de l'any es celebraven aplecs des de l'Hospitalet i Barcelona. La Mare de Déu de Bellvitge era molt invocada per pagesos i mariners.
Bellvitge: el barri
El Pla Comarcal de 1953 va canviar definitivament el destí de les terres de conreu de Bellvitge qualificant-les de zona residencial. El 1956 es va aprovar el primer Pla Parcial, amb una previsió de 30.000 habitants. Cinc anys després, la Comissió d'Urbanisme,
va aprovar el pla definitiu. La immobiliària "Ciudad Condal", propietària de gran part dels terrenys, comença a construir el barri de Bellvitge l'any 1964. Els blocs de pisos, com gegantines fitxes de dòmino, creixen i es multipliquen al costat de la petita ermita, que ja no és ni solitària ni pagesa.
En la construcció de Bellvitge es van utilitzar materials de mala qualitat per aconseguir l'abaratiment dels costos. Es venien habitatges soterrats en una zona d'inundacions freqüents. Els serveis eren escassos i els preus abusius. Les immobiliàries controlaven tots els aspectes de la vida social. A principis dels setanta i a l'empara d'algunes parròquies van néixer les primeres associacions populars que lluitaven per resoldre les greus mancances del barri. Durant els anys 1973-1976 es van produir grans mobilitzacions i forts enfrontaments amb la policia. Els veïns, sota la consigna "no més blocs", lluitaven amb força per paralitzar les obres.
El gener de 1976 l'alcalde va fer aturar la construcció. A partir d'aquí, s'obrí un procés de participació veïnal i l'edificació es va frenar. El 1977 la Corporació Metropolitana va aprovar la revisió del Pla Parcial, la qual va significar la supressió de 10 blocs de 16 pisos i 17 torres de 18 pisos. El 1978, l'arribada dels ajuntaments democràtics, comporta l'inici d'un clar procés de millora i dignificació per al barri. El 1980 el Tribunal Suprem falla en contra d'un recurs de la immobiliària, que no podrà aixecar més blocs a Bellvitge. Avui, en un dels espais guanyats pel veïns, el Parc és una esplèndida realitat, que dóna qualitat de vida al barri i constitueix un entorn idoni per a l'ermita de Santa Maria. -
Normes d'ús
- Utilitzeu les papereres.
El residu recollit es porta a una planta de triatge. - Prohibit fer foc (només és permès als parcs amb servei de barbacoa).
- Porteu el gos lligat.
Respecteu les indicacions en aquells parcs o localitzacions on no es permet l'accés als gossos (Exemple: àrea de jocs infantils, jardins botànics i jardins històrics). - Recolliu les deposicions dels gossos.
- No allibereu animals domèstics.
L'alliberament incontrolat posa en perill la fauna autòctona. - No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higiènico- sanitaris.
- Respecteu la vegetació.
- No feu sorolls molestos.
- Prohibit pescar a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
- Prohibit banyar-se a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
- Prohibit circular amb vehicles de motor (excepte vehicles de serveis).
-
Activitats
Actualment no hi ha cap activitat programada
-
Fauna
Consulteu les observacions al visor de fauna.
Informe ornitològic L'Hospitalet de Llobregat -
Projectes (7)
-
-
Publicacions (2)
Informació sobre el parc i sobre la resta de parcs de la Xarxa de Parcs i Platges Metropolitanes
-