Figuera

Tornar

Categoria: Vegetació singular

Municipis: Badalona

Figuera

Originària de l'Àsia Menor, va ser introduïda a l'àrea mediterrània fa uns 4.000 anys.

Nom científic: Ficus carica
Família: moràcies
Alçària: 4 metres
Edat estimada: 39 anys (2018)

Denominació:

Castellà: higuera
Anglès: common fig

Port:

Les seves branques, llargues i horitzontals, formen una capçada molt ampla en relació amb la seva alçària, que pot ser d'entre 5 i 10 metres.

Escorça:

És llisa i de color grisenc.

Fulles:

Són grans, de 10 a 20 cm, i estan dividides en lòbuls amb entrants desiguals. Tenen el pecíol llarg i el marge dentat. Els brots i les fulles són aspres al tacte, i contenen un làtex blanquinós que els serveix de defensa contra microorganismes i herbívors.

Floració:

De febrer a abril. Les flors, molt petites i nombroses, creixen a l'interior d'un embolcall en forma de pera oberta al capdamunt.

Fruit:

Són les figues, que són carnoses i dolces. Aquestes es formen quan madura l'embolcall que conté les flors.

Origen i hàbitat:

Originària de l'Àsia Menor, va ser introduïda a l'àrea mediterrània fa uns 4.000 anys. Es pot cultivar fàcilment en terrenys humits, però també pot viure en llocs amb poca aigua.

Usos:

Cultivada per a la producció de figues, madures o seques. Constitueix uns dels cultius arboris més importants des de les primeres civilitzacions mediterrànies.

Saps què?

En les figueres silvestres, les flors femenines i les masculines surten al mateix arbre, però si són varietats cultivades, apareixen en arbres diferents. Per aquest motiu, en els camps on es planten peus femenins (que donaran les figues) s'intercala de tant en tant un peu masculí, per assegurar-ne la pol·linització.

Galeria d'imatges

Publicacions relacionades

Equipaments relacionats