Arbre catalogat d'interès local l'any 2013. Arbre de port de grans dimensions que dóna valor afegit al parc. Presenta un valor històric per pertànyer a l'antic bosc de pi pinyer que hi havia a la zona. És un exemplar destacat de la pineda, també catalogada l'any 2013.
La Pineda del Calamot, damunt la paret vermella i retallada, on arrelen ginesteres i ametllers, és una fita en el paisatge gavanenc. Des de l'aparcament i la zona de jocs infantils, al costat de la carretera, s'hi arriba per una rampa que salva el fort desnivell. Un cop a dalt, la rampa enllaça amb un passeig que, entre els pins i el rocam, arriba al mirador del delta. És una pineda de pi pinyer, amb dos pins blancs que es diferencien dels primers pel color del tronc, la forma de la capçada i per les pinyes més petites i abundants.
Pi pinyer
Categoria: Vegetació catalogada
Municipis: Gavà
Nom científic: Pinus pinea
Família: pinaceae
Alçada: 11 metres
Edat estimada: 260 anys
Denominació:
Castellà: pino piñonero
Anglès: stone pine
Port:
Espècie que pot arribar als 20m d'alçada i que a casa nostra el trobem isolat, en petits grups o fent boscos extensos prop del litoral. El creixement ininterromput de les branques inferiors, per tal d'abastar la claror solar, origina la forma típica de para-sol de la capçada, de color verd intents pel damunt i més resseca interiorment.
Escorça:
Forma plaques rogenques
Fulles:
Tenen de 10 a 15 cm de llarg, agrupades de dues en dues com la resta de pins autòctons.
Floració:
De març a maig produint pinyes ovoides de fins a 15x10 cm amb pinyons de 15 a 20 mm.
Fruit:
Les pinyes són grosses i amb pinyons comestibles, molt apreciats, que cauen a terra abans que la pinya es desprengui de l'arbre.
Origen i hàbitat:
Arbre originari del Mediterrani oriental, molt estès pels romans, els quals el valoraven especialment.
Usos:
El Pi pinyer ha estat utilitzat per a fixar dunes litorals i per fer puntals de mines i travesses de ferrocarril.