Noguera alada de Rehder

Tornar

Categoria: Vegetació catalogada

Municipis: Barcelona

Noguera alada de Rehder

Aquest exemplar ja creixia en aquest mateix lloc, quan l'any 1930 el doctor Pius Font i Quer va iniciar la plantació del Jardí Botànic Històric. És un dels arbres més grans de la ciutat i està inclòs al catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona. Per altra banda, es tracta d'una espècie exòtica, molt rara a la xarxa de parcs metropolitans, que gaudeix d'una situació apropiada en aquest sot del jardí.

Nom científic: Pterocarya x rehderiana
Família: Juglandàcies
Alçada: 26 metres
Edat estimada: 100 anys
Pol·linització: anemòfila (vent)
Dispersió de les llavors: anemocòria (vent)

Denominació:

Castellà: nogal de Rehder
Anglès: rehder wingnut

Port:

Arbre de grans dimensions, fins 30m, i de port molt vigorós. És de creixement ràpid i acostuma a fer una capçada ampla a partir d'un tronc principal dret amb branques esteses.

Escorça:

Solcada i de color marró vermellós.

Fulles:

De color verd fosc, broten entre abril i maig, fan de 20 a 45 cm de llargada i amb 11-5 folíols, amb el marge dentat.

Floració:

A la primavera. Planta monoica, amb flors masculines i femenines sobre un mateix arbre, en llargs aments de color verd clar, molt decoratius.

Fruit:

Són alats, formant raïms i resten a l'arbre durant l'hivern.

Origen i hàbitat:

És una espècie híbrida resultat de creuar la noguera alada del Caucas (Pterocarya fraxinifolia) i la de la Xina (Pterocarya stenoptera). Són arbres natius d'Àsia, però fins a mitjans del Pleistocè formaven part de la vegetació del nord oest del Mediterrani, incloent els Països Catalans. Al País Basc ha esdevingut una planta invasora dels cursos fluvials i dels indrets més humits.

Usos:

Aquests arbres es consideren ornamentals i es planten ocasionalment en parcs i grans jardins. La fusta és de gran qualitat similar a la del noguer però ni tant densa ni tant forta.

Galeria d'imatges

Publicacions relacionades

Equipaments relacionats