316 espècies de fauna observades
| Tema: Parcs, Platges
El Visor de fauna recull el 63 % de les espècies d'ocells de Catalunya durant el 2019
![IMG Nen observant ocells](/documents/11656/8833744/20200214_observacio1.jpg/d615159d-d948-49b8-8c26-a81c3620528f?t=1581933213000)
Segons les dades facilitades per tècnics de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), el Visor de fauna de l'AMB ha recollit un total de 316 espècies observades als parcs i platges metropolitans i al seu voltant durant el 2019. Aquestes observacions inclouen rèptils, papallones, odonats, mamífers i amfibis, però el grup més observat són els ocells. En total, 248 ocells, dels quals més del 70 % són espècies protegides com la puput, la mallerenga, la cadernera, el raspinell o el picot verd. Aquesta dada pren especial rellevància quan es contrasta amb el total d'espècies d'ocellls observades a tot Catalunya durant el 2019, que han estat 394, segons dades facilitades per l'ICO, la qual cosa suposa un 63 % d'observacions a través del Visor de fauna metropolità del total d'espècies d'ocells de Catalunya.
Totes les dades obtingudes estan recopilades al web de l'AMB a través del Visor de fauna. Aquesta eina recull les observacions als parcs i platges metropolitans, que pot introduïr qualsevol persona a través de les aplicacions Ornitho i Ocells dels Jardins. Només cal donar-s'hi d'alta.
Projectes de ciència ciutadana
Moltes de les observacions provenen de les dades que s'han recollit durant les activitats de ciència ciutadana organitzades per l'AMB i els ajuntaments als parcs i platges metropolitans, dins del programa Aprenem a la Xarxa. En aquestes activitats, dirigides per educadors ambientals, s'acosta els ciutadans al treball de camp que porten a terme els experts per fer estudis de fauna, i els fa participar directament en la recerca d'informació i coneixement de la biodiversitat.
Infraestructura verda i blava
En un àmbit tan transformat i urbanitzat com l'àrea metropolitana de Barcelona, els parcs i platges metropolitans conformen el que anomenem infraestructura verda i blava. Constitueixen un mosaic heterogeni de biòtops, hàbitats per a espècies animals i vegetals que han sabut adaptar-se a aquest medi perquè hi han obtingut més facilitats d'alimentació i nidificació, perquè hi ha menys depredadors o perquè hi troben més confort.
Malgrat que són espais seminaturals i sovint amb una intervenció d'enjardinament més o menys intensa, els parcs metropolitans ofereixen una gran riquesa d'hàbitats (parets, teulades, murs de pedra seca, zones arbrades, racons amb fusta morta, basses i estanys, etc.), que afavoreixen la conservació de determinades espècies silvestres i tenen un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, cosa que facilita la mobilitat d'espècies entre diferents zones verdes urbanes i també amb els entorns naturals propers.
Pel que fa a les platges, tenen un paper important en la funcionalitat ecològica dels espais oberts de l'AMB. En primer lloc, perquè contenen espècies de flora i fauna d'elevat interès per a la conservació —com la vegetació psammòfila (de zones sorrenques) o el corriol camanegre, que nidifica en algunes d'aquestes platges— i, d'altra banda, perquè són un element en forma d'ecotò ecològic, és a dir, de transició entre els ecosistemes terrestres i els marins, que regula nombrosos processos físics i ecològics com la dinàmica litoral o les migracions i hivernades de múltiples aus marines, limícoles (de zones humides) i passeriformes (ordre d'ocells que inclou els pardals).