Àrea Metropolitana de Barcelona

El Periódico ha celebrat avui dijous, 13 de novembre, la jornada “Mobilitat Catalunya. Accions, innovació i futur sostenible”. El director del mitjà, Albert Sáez, ha obert la sessió amb el coordinador de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Àngel López, que ha destacat que “la visió metropolitana és totalment imprescindible. Barcelona és una ciutat metropolitana”.

Dos grans reptes: la descarbonització i la digitalització

La periodista Gloria Ayuso ha moderat la taula “Mobilitat activa, urbana i sostenible”, on ha participat Joan Maria Bigas, director de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Humberto López, director general del TRAM, Alberto González, director general a Espanya de Cabify, Inés Jaén, directora de màrqueting de Cabify, i Pablo Samura, responsable de Mobilitat Corporativa d’Endesa. La transformació de la mobilitat urbana, la regulació ambiental i el canvi d’hàbits han estat els principals temes del debat. 

“La mobilitat té un paper fonamental en la transició energètica. S’ha d’avançar cap a modes més eficients i sostenibles. Hi ha dos grans reptes: la descarbonització i la digitalització”, ha exposat Bigas, que ha recordat que “la digitalització ha canviat la relació entre l'empresa, l'administració i els ciutadans”.

“El futur de la mobilitat de les ciutats és l’electrificació. Les ciutats seran elèctriques. Actualment, un 20 % de la flota de Bus Metropolità de l’AMB està electrificada, i l’objectiu és arribar al 50 % l’any 2030. A banda, ja tenim electrificada la bici pública metropolitana, l’AMBici, i el servei de moto elèctrica compartida. S’ha d’avançar en totes les línies possibles per aconseguir una electrificació massiva”, ha explicat Bigas. 

A més, Bigas ha afegit que “la mobilitat compartida pot ser un complement molt interessant, tenint en compte que el transport públic ha de ser sempre l’eix central. Amb l’AMBici i el servei de moto elèctrica compartida metropolitana, l'AMB avança en serveis de mobilitat compartida”.

D’altra banda, el director de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB ha explicat que “el model de la ZBE Rondes BCN ha estat un èxit i s’ha anat ampliant amb la coordinació de l’AMB, i s'ha  convertit en el model de referència a escala de tota Espanya”.

L'usuari, al centre de les polítiques de digitalizació

Posteriorment, s’ha celebrat la taula “Digitalizació, dades i mobilitat intel·ligent”, dirigida pel periodista econòmic Martí Saballs, i amb la participació del director de serveis de Transport Públic de l'AMB, Diego Fernández, i del director corporatiu de sistemes i tecnologia de Moventia, Carles Sanz. 

“Les polítiques de digitalització han de tenir un sentit: l'usuari que agafa el transport públic. Focalitzem els esforços en la informació a l’usuari i amb les dades de demanda podem planificar i definir millor els serveis”, ha exposat Fernández. 

“També estem fent proves pilot amb IA, en un projecte conjunt amb el CIDAI, al servei de l’Aerobús, analitzant factors externs com pot ser la meteorologia. A banda, la digitalització també facilita els serveis de bus a demanda, a través de les apps”, ha afegit Fernández. 

Mobilitat, política d’habitatge i creixement del territori

Finalment, el director de El Periódico ha conversat amb el vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, sobre el futur de la mobilitat metropolitana. 

Balmón ha destacat que, per a l’AMB, un dels principals reptes en matèria de mobilitat és la connectivitat amb els municipis de la segona corona metropolitana. “S’ha de connectar molt millor aquesta part del territori”, ha explicat. 

“El bus pot donar una resposta immediata, no podem parlar a la ciutadania d’infraestructures que poden trigar una dècada. La resposta és l’autobús”, ha exposat. “L’AMB ho ha demostrat en una connexió fantàstica entre Cornellà i Castelldefels”, posant d’exemple la transformació de l’eix de la C-245. 

A més, el vicepresident executiu de l’AMB ha recordat que “també s’ha de parlar de finançament” i que “s’ha de pensar més enllà del 2028”, data en què caduquen les concessions gestionades per la Generalitat de Catalunya i que, per tant, representa una oportunitat. “S’ha de tenir en compte la política d’habitatge i el creixement del territori. Això ens obliga a planificar bé aquest camí”, ha comentat.  

D’altra banda, Balmón també ha plantejat que els proveïdors del transport públic metropolità no poden ser proveïdors de serveis a l’ús, com està plantejat actualment, sinó que s’ha d’establir una aliança. “La mobilitat s’ha d’afrontar amb una col·laboració publicoprivada, com s’ha fet amb altres temes com l’habitatge. Per fer front a tot això i esprémer al màxim els recursos públics, hem de canviar la nostra relació”, ha explicat. 

El secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Manel Nadal, ha estat l’encarregat de tancar la jornada.