Àrea Metropolitana de Barcelona

La tendència positiva del transport públic metropolità, amb els 159,60 milions de viatgers que han utilitzat els mitjans col•lectius durant el primer trimestre del 2016, permet incidir de manera molt rellevant en la lluita contra la contaminació atmosfèrica i limitar l'ús del vehicle privat. La contaminació de l'aire al territori metropolità de Barcelona és un dels principals reptes que afronta l'administració metropolitana, i la mobilitat terrestre n'és la causant principal, provocant que se superin els llindars màxims establerts tant per la Unió Europea com per l'Organització Mundial de la Salut. Com és sabut, l'elevada contaminació atmosfèrica té uns efectes directes sobre la salut de les persones que la comunitat científica ha pogut establir en més de 3.000 morts prematures anuals a l'entorn metropolità. Les superacions que es detecten a l'entorn metropolità corresponen als límits anuals d'NO2  i els límits diaris de PM10. Es tracta, per tant, d'una problemàtica sistèmica, i per aquest motiu cal prioritzar l'aplicació de mesures estructurals.

En aquest context, l'AMB, mitjançant les competències sobre el medi ambient, la mobilitat sostenible i l'ordenació del territori, està establint polítiques decidides per a la millora de la qualitat de l'aire en benefici de la salut i d'un major benestar dels ciutadans d'aquest territori. Per dur-ho a terme, s'ha proposat un "Compromís per a la mobilitat neta", amb diverses mesures d'impacte immediat, a partir de les competències pròpies de l'AMB i de la coordinació amb les accions dels 36 ajuntaments del territori, dins del Consell de Municipis per a la Lluita contra la Contaminació Atmosfèrica creat recentment.

Les mesures que depenen íntegrament de l'AMB, com l'ambientalització de la flota d'autobusos, la reducció de les emissions dels taxis o l'estratègia d'impuls de la bicicleta estan avançant a bon ritme. En un altre pla d'actuació se situen les mesures que requereixen la complicitat de la Generalitat de Catalunya o de l'Administració general de l'Estat, com per exemple la implantació de zones de baixes emissions, una política amplament estesa a Europa (a més de 200 ciutats).

L'establiment de zones de baixes emissions, ja sigui al conjunt de l'AMB, a la zona urbana delimitada per les Rondes de Barcelona o a escala més local, fa convenient disposar d'un sistema d'etiquetatge i classificació de vehicles que permeti implantar les limitacions adequades a les zones definides per l'administració.

Recentment, la DGT del Ministeri de l'Interior ha aprovat la implantació de l'etiquetatge en el segment de vehicles més nets, però des de l'AMB es considera necessari prioritzar també l'etiquetatge dels vehicles més contaminants i nocius per a la salut, a fi i efecte de poder-ne regular la circulació a les zones protegides.

En aquest sentit, en la sessió del Consell Metropolità de l'AMB que se celebrarà el proper dimarts dia 26 d'abril es presentarà una Proposta d'acord per tal de sol•licitar a l'Administració General de l'Estat, mitjançant la Direcció General de Trànsit del Ministeri de l'Interior, el Ministeri de Foment i el Ministeri d'Indústria, que s'acceleri el procés d'implantació de l'etiquetatge per a vehicles, donant prioritat a l'etiquetatge dels vehicles més antics i, per tant, més contaminants, especialment amb motors dièsel, fins al dièsel Euro 3.

Així mateix, l'AMB demanarà, entre altres mesures, adequar l'etiquetatge a la proposta consensuada entre les diferents administracions catalanes, iniciar el procés d'etiquetatge de motocicletes (d'especial incidència a l'àrea metropolitana de Barcelona), reorientar les ajudes a la renovació de parc de vehicles de més antiguitat cap a vehicles ambientalment eficients, i requerir als fabricants de vehicles amb combustible dièsel més rigor en la fiabilitat de la informació sobre les emissions contaminants produïdes pels seus models.