El PIB per càpita a la metròpolis de Barcelona és un 23% superior al de la mitjana de la UE-28, 4 punts més que el 2015

Tornar

Barcelona, 3 de març de 2020 – L'economia a l'àrea metropolitana ha crescut amb força durant el període 2015-2018, més del que ho ha fet la mitjana de la UE-28. En aquest sentit, el PIB per càpita de l'AMB s'ha distanciat notablement respecte al de la UE-28 del 2015 al 2018, última dada disponible de la sèrie. L'any 2015 el PIB per càpita de l'AMB era un 19% superior respecte la UE-28 i el 2018 un 23%, 4 punts percentuals més.


Així mateix, els salaris nominals de l'AMB han crescut un 2% fins a situar-se en els 29.039 euros el 2018. A més, cal destacar el nou rècord, tant en nombre d'empreses exportadores regulars a la província de Barcelona com en volum exportat, un clima generalitzat positiu per a la marxa dels negocis el 2019, i un augment acumulat del 9,3% dels matriculats en FP de grau superior en els darrers quatre anys.

Aquestes són les principals conclusions que es recullen al FLAIX metropolità 2019 i de l'Evolució socioeconòmica a l'àrea metropolitana de Barcelona 2015-2019, que avui han presentat el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, i la vicepresidenta de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB, Montserrat Ballarín.

L'Informe fa un balanç socioeconòmic del territori de l'AMB per al període 2015-2019, subjecte a la disponibilitat de dades, on s'analitza el PIB real i PIB per càpita; les empreses, tenint en compte el seu compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 i el clima empresarial; l'evolució de les indústries creatives; el comerç exterior; el turisme; el mercat immobiliari per a usos empresarials; el mercat laboral –ocupació, atur, ajust i qualitat de les ocupacions, i salaris–; la formació professional; i les polítiques d'ocupació a l'AMB. El Flaix metropolità 2019 ha estat elaborat principalment per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) amb la col·laboració de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Cambra de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona.

El PIB real a l'àrea metropolitana creix un 2,6% el 2018 i concentra el 51% del PIB de Catalunya
L'AMB ha registrat un augment del 2,6% del PIB real el 2018, un creixement similar al de la ciutat de Barcelona i a la mitjana catalana, i sis dècimes per sobre del de la UE-28. Un 51% del PIB de Catalunya es concentra a l'àrea metropolitana, del qual 33,5 punts corresponen a la ciutat de Barcelona. 

La xifra d'empreses afectades per la manca de mà d'obra qualificada creix del 13% al 19% del 2015 al 2019
En termes de PIB per càpita, el creixement ha estat del 2,7% fins als 38.244 euros a l'àrea metropolitana el 2018. A cavall entre les xifres de Catalunya i Barcelona, el PIB per càpita del territori metropolità és un 23% superior en mitjana al llindar de la UE-28, percentatge que ha augmentat significativament des del 2015 quan se situava un 19% per sobre.

En la mateixa línia, el 2019 ha estat un any positiu per a la marxa dels negocis, l'ocupació i la inversió a l'AMB segons l'Enquesta de Clima Empresarial, tot i que des del 2016 s'observa una tendència a la desacceleració. En aquest sentit, d'entre els factors que limiten la marxa dels negocis, destaca l'augment de la falta de mà d'obra qualificada, que ja afecta al 19% d'empreses.
D'altra banda, segons l'Enquesta de Clima del 1T 2019, les empreses consideren que són un pilar en el desenvolupament sostenible de la societat i el planeta, tot i que al 85% els manca informació sobre els ODS i només un 40% coneix l'Agenda 2030 de Nacions Unides. En el cas de les empreses que sí coneixen aquests objectius de sostenibilitat, l'hostaleria és el sector on més empreses han adaptat el seu model de negoci per encabir-los: el 66%.


Les exportacions baten un rècord històric i assoleixen els 57.000 milions d'euros
El context econòmic favorable ha permès a les empreses guanyar dimensió i augmentar de nou el volum d'exportacions fins a un màxim històric de 57.163 milions d'euros el 2019, un 3% més que el 2019 i el 77% del total de Catalunya. Així mateix, el nombre d'empreses exportadores regulars han crescut fins a les 14.749 (+4% des de 2015). Amb perspectiva històrica, les vendes a l'exterior han augmentat un 21% des del 2014. Quant a les importacions, aquestes han crescut un 2% interanual fins als 74.092 M€ (el 80% del total de Catalunya). La meitat de les exportacions i importacions de la província de Barcelona tenen com a destinació o origen la UE-15 (56% i 51% respectivament). Si es té en compte el conjunt de la UE-28 les exportacions representen el 62% del total i les importacions el 57%, mostra de l'elevada internacionalització de les empreses catalanes i de l'esforç per buscar nous mercats a banda dels països del mercat únic.

Per sectors d'activitat econòmica la fabricació de vehicles de motor és el principal sector tant exportador com importador de la província de Barcelona (10.477 M€ i 12.423 M€, respectivament). La segona posició l'ocupa el sector de les indústries químiques tant en les exportacions (8.445 M€) com en les importacions (10.552 M€). Finalment, la fabricació de productes farmacèutics ocupa la tercera posició en les exportacions (5.837 M€) i en importacions (5.917 M€). A més, aquests tres sectors representen el 43,3% de les exportacions i el 39% de les importacions. 

La reducció de l'oferta de naus industrials i oficines pressiona els preus a l'alça a l'AMB
La superfície en oferta de naus industrials s'ha reduït un 31% en el cas del lloguer i un 14% en les de venda, alhora que el preu mitjà per m2 ha crescut un 20% i 6%, respectivament, del 2016 al 2019 a l'AMB. En la mateixa línia, hi ha hagut una reducció de les oficines disponibles en lloguer i venda, a la vegada que s'han incrementat els preus mitjans considerablement: 18% el m2 de lloguer i 13% el de venda. En darrer lloc, tot i que la superfície en oferta de locals augmenta en ambdues variants, els preus també ho fan i amb igual o més intensitat que en les tipologies anteriors: 25% en mitjana els de venda i 13% els de lloguer. Aquesta situació posa de manifest la creixent demanda i la necessitat d'una planificació urbanística que doni resposta a aquesta demanda per tal de mantenir les empreses i incentivar-ne l'arribada de noves. 

El ritme de creació d'ocupació es modera, mentre que s'inicia la recuperació del poder adquisitiu
El nombre de persones afiliades als municipis de l'AMB el quart trimestre de 2019 ha estat de 1.733.665 persones (un 14% més acumulat que el 2015). Tanmateix, en termes interanuals, aquest llindar suposa una alentiment en la creació d'ocupació que passa de créixer un 3,5% en mitjana anual composta del 2014 al 2018 a un 1,9% el darrer any. Per aquest motiu, la taxa d'atur registral s'ha reduït només una dècima el 2019 (9,8%). L'anàlisi també conclou que quasi dos de cada tres persones aturades a l'AMB només tenen un nivell formatiu de secundària. Quant als salaris, cal destacar que el 2018 els salaris nominals van augmentar un 2%, percentatge que se suma a l'increment del 4,3% del 2017. Tanmateix, en termes reals, els salaris s'han mantingut estables amb una variació positiva del 0,2% el 2018 i encara se situen un 2,8% per sota dels nivell de 2010.

El comerç i màrqueting, i la informàtica i comunicacions, els estudis on més creix la demanda el curs 2018-19
L'FP inicial ha augmentat considerablement en els darrers quatre cursos: un 7,5% acumulat fins als 57.876 matriculats. Segons el tipus de grau, cal destacar que el creixement de l'FP superior s'ha situat per sobre d'aquesta mitjana amb un 9,3% d'alumnes més al llarg del mateix període. Les famílies professionals amb més matriculats a l'àrea metropolitana el curs 2018-19 són: sanitat (17%), i informàtica i comunicacions (13%). De fet, aquesta última branca ha estat la que més ha crescut interanualment en nombre de matriculats juntament amb el comerç i el màrqueting (un 5,6% i 9,6%, respectivament), i un de cada quatre alumnes es va matricular en algun estudi d'aquesta modalitat el 2018-19. Si es fa una distinció de matriculats per gènere, persisteix una clara feminització en especialitats com la imatge personal i una masculinització en aquelles relacionades amb la indústria.