L'impacte de les tovalloletes i altres residus que es llencen al vàter genera sobrecostos de fins a 1000 MEUR a Europa

Tornar

| Tema: Aigua

La Generalitat de Catalunya ha presentat avui la campanya "Estem creant un monstre", per conscienciar la ciutadania sobre la importància de la bona gestió d'aquestes deixalles, que ha comptat amb el suport de l'AMB i l'Ajuntament de Barcelona. Les tovalloletes humides, els bastonets per a les orelles, els cotonets, les compreses o els tampons són residus que no es degraden i que poden provocar obturacions a les canonades dels nostres sistemes de sanejament. L'abocament d'aquests residus genera, a més, un impacte directe sobre la qualitat del medi hídric i la seva biodiversitat.


La Generalitat, mitjançant el Departament de Territori i Sostenibilitat, la Direcció General d'Atenció Ciutadana, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha presentat avui una nova campanya de sensibilització per tal d'alertar i conscienciar la població de Catalunya sobre la necessitat de gestionar de manera adequada diversos residus que s'empren per a la higiene personal i que sovint s'acostumen a llençar al vàter, acció que provoca problemes als sistemes de sanejament.

La iniciativa, que també compta amb la col·laboració i el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'Ajuntament de Barcelona, es difondrà durant el 2019 i el 2020 a través de diversos canals (premsa, ràdio, mitjans digitals, autobusos, objectes publicitaris il·luminats, etc.) amb una inversió total prevista propera als 1,5 milions d'euros, aportada per totes les administracions implicades.

Fins a 1.000 MEUR de sobrecostos

Les tovalloletes higièniques i altres productes similars d'un sol ús (bastonets, cotonets, compreses, tampons, etc.) que s'aboquen al vàter, juntament amb els greixos, olis i altres substàncies que arriben als sistemes de sanejament, generen una massa compacta que es coneix amb el nom de fatberg, que provoca un impacte negatiu directe en diversos àmbits:
  1. A les ciutats (obtura les canonades i baixants dels edificis).
  2. A les depuradores (sobrecost econòmic perquè les malmet).
  3. Al medi ambient (impacte sobre l'ecosistema marí, bàsicament).
  4. Als pressupostos públics (sobrecost per a la seva gestió i eliminació).
Llençar al vàter les tovalloletes humides, els bastonets per a les orelles i els cotonets, entre d'altres residus d'higiene personal, comporta uns sobrecostos en els sistemes de sanejament quantificats entre 500 i 1.000 milions d'euros segons EurEau, la federació europea que aglutina diverses associacions nacionals dels serveis d'aigua. Aquests residus provoquen embussos en els baixants dels immobles i en altres canonades, a causa del lent procés de degradació.

"Estem creant un monstre"

Sota l'eslògan "Estem creant un monstre, i això no és cap pel·lícula", la campanya s'estructura al voltant de la idea que quan llencem una tovalloleta o altres residus d'higiene personal, el vàter se'ls endú com si res. El problema és que no en veiem les conseqüències, i això fa que no es percebin. És a dir, estem creant un monstre perillós però que no veiem.

La idea del monstre —que ja forma part en certa manera de l'imaginari de la ciutadania perquè s'ha utilitzat en campanyes precedents— esdevé una icona d'aquest problema, que no podem visualitzar perquè es manifesta dins les canonades, lluny dels nostres ulls i de la llum del dia.

Per això l'espot central de la campanya es planteja com un curt de ficció a través d'un guió que ens fa intuir-ne la presència, però mai no l'arribem a veure. Així, la campanya pretén donar notorietat al "monstre" mitjançant un to cinematogràfic, amb referents a pel·lícules d'intriga i por.

El plantejament de la campanya apel·la directament al fet que, encara que no el vegem, estem creant un monstre que fa por i té unes conseqüències determinades. I hi donem la solució: el vàter no és una paperera.

Com afecta les depuradores?

L'entrada de l'aigua per depurar es fa per un únic punt, la cambra de recepció. Aquí se separen la majoria de sorres i pedres i restes vegetals, així com altres residus sòlids, i amb l'acció d'una cullera mecànica s'enretiren i es dipositen en contenidors.

Les aigües residuals que continuen el procés de depuració passen per dues cambres, el desarenador i el desengreixador. En el primer cas, es decanten les sorres de mida inferior que han arribat fins aquí, i en el segon —per flotació— s'extreuen els objectes sòlids i els greixos que floten.

A continuació, i per aconseguir que les aigües residuals arribin al reactor biològic sense residus inorgànics, es disposa d'equips de desbast o filtratge que permeten retirar del circuit els sòlids de mida petita. Aquests residus poden causar sobrecostos en depuradores que, de mitjana, generen uns costos de 150.000 euros/any en un sistema de sanejament d'una ciutat mitjana d'uns 200.000 habitants.

L'impacte i els efectes de les tovalloletes

La primera gran alerta sobre l'impacte de les tovalloletes va tenir lloc el 2013, quan es va informar d'una enorme bola de greix de 15 tones que va col·lapsar la xarxa de clavegueram de Londres. Van ser necessàries tres setmanes per resoldre la incidència.

Darrerament, a València s'han destinat més de 8 milions d'euros a retirar prop de 5.000 tones de tovalloletes que obstruïen gairebé dos quilòmetres d'un col·lector.

A Múrcia, fa un any, un tap de 350 quilos de tovalloletes va provocar el desbordament d'un col·lector de la xarxa de clavegueram de la ciutat.

A l'entorn de Barcelona, en un any, les depuradores de l'àrea metropolitana, que gestiona l'AMB, recullen 4.400 tones de residus sòlids, la majoria dels quals són tovalloletes humides, segons dades de finals de 2017. Aquesta xifra suposa llençar al vàter més d'un quilo i mig de residus sòlids per persona i any. Altres depuradores urbanes, com la de Gavà-Viladecans, van recollir durant el 2017 prop de 244 tones de tovalloletes humides.

A ciutats de mida mitjana com Manresa, es recullen anualment unes 17 tones de tovalloletes. Tot i que se'n constata un descens, la xifra encara és massa alta. A Osona, segons el Consell Comarcal, durant el 2013, una única depuradora de les 29 que s'hi gestionen va registrar fins a un total de 17 incidències relacionades amb les tovalloletes. Un altre exemple és la depuradora de Lleida: el 2017 va recollir 247 tones de residus als filtres, la majoria dels quals eren tovalloletes.

Aquests en són alguns exemples, tot i que es tracta d'un problema global que afecta, en menor o major mesura, tots els sistemes de sanejament.

Altres accions

Durant el 2016, la Generalitat de Catalunya, a través de l'Agència Catalana de l'Aigua, va dur a terme la campanya "SOS AIGUA" per conscienciar sobre l'ús correcte de les tovalloletes humides i la necessitat de gestionar aquests residus com a productes sòlids, apel·lant a la corresponsabilitat activa de la ciutadania en l'estalvi d'aigua i la bona gestió dels residus en origen per evitar-ne l'impacte social, ambiental i econòmic.

Imatge de la campanya "Estem creant un monstre"
Arxiu

Galeria d'imatges

Enllaços relacionats