Cicle i recursos hídrics

El cicle de l'aigua comprèn totes les activitats que, d'una banda, permeten fer arribar l'aigua a l'usuari i, de l'altra, depuren l'aigua residual generada a fi de retornar-la al medi o donar-li un altre tractament per poder-la reutilitzar. En aquest cicle hi ha tres tipus d'aigua diferents i aprofitables: aigua potable, aigua regenerada i aigua freàtica.

Què és el cicle de l'aigua?

El cicle de l'aigua comprèn tres fases diferenciades: abastament, sanejament i reutilització.

  • Abastament: consisteix en les activitats de captació dels recursos hídrics, potabilització, transport i distribució.
  • Sanejament: consta de les activitats de recollida i transport de les aigües residuals i la seva depuració, que dona a l'aigua la qualitat necessària perquè es pugui abocar al medi, és a dir, als rius o al mar.
  • Reutilització: en aquesta fase es duu a terme la regeneració, que és el tractament més exigent que rep l'aigua que surt de la depuradora. Té l'objectiu de tractar l'aigua per poder-li donar nous usos, com ara fer-la servir de barrera contra la intrusió salina o destinar-la al reg agrícola, la neteja de carrers, els usos industrials o el reg de jardins, entre d'altres. Algunes vegades, aquesta aigua regenerada es torna a barrejar amb l’aigua del riu, per després tornar-se a potabilitzar, tancant-se així el cicle.
Tipus d'aigua

A l'àrea metropolitana hi ha tres tipus de recursos hídrics: aigua potable, aigua regenerada i aigua freàtica.

  • Aigua potable

    Les principals fonts de subministrament d'aigua potable procedeixen de les conques dels rius Ter i Llobregat. L’aigua procedent del Rec Comtal a Barcelona s’empra com a recurs puntual en cas de necessitat, com un període de sequera. Assenyalar la utilització, també especialment en situació de sequera, d’aigua regenerada com a recurs pre potable. L’aigua regenerada és aigua residual depurada que, després de rebre un tractament terciari avançat en la depuradora, es converteix en un recurs òptim per a usos no potables (agrícoles, industrials o municipals) que no es destina directament al consum humà. En cas de necessitat, aquesta aigua regenerada que s’obté de la depuradora del Prat de Llobregat s’eleva i es barreja amb l’aigua del riu Llobregat, per després potabilitzar-se (aigua d’origen superficial).

    També s'aprofiten algunes fonts subterrànies procedents dels aqüífers de la vall baixa i del delta del Llobregat, la cubeta de Sant Andreu i el pla de Barcelona, així com l'aqüífer del Besòs. Finalment, una petita part de l'aigua es capta al mar, es potabilitza a la dessalinitzadora i s'injecta a la xarxa de subministrament barrejada amb l'aigua procedent d'altres fonts (aigua dessalinitzada).


    L'aigua superficial del riu Ter, procedent dels embassaments de Sau i Susqueda, es potabilitza a l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) de Cardedeu (fora de l'àmbit metropolità) i arriba a l'àrea metropolitana mitjançant dues canonades de 23 km fins als dipòsits distribuïdors de la Trinitat.

    Pel que fa a l'aigua del riu Llobregat, procedent dels embassaments de la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç, es tracta a l'ETAP d'Abrera (fora l'àmbit metropolità) i aigües avall, a l'ETAP de Sant Joan Despí, que també tracta aigua procedent de l'aqüífer de la Vall Baixa del riu Llobregat.

    Aquestes tres ETAP o potabilitzadores són les més grans que abasteixen l'àmbit metropolità i poden arribar a tractar 545 hm3/any. En concret, la de Sant Joan Despí pot arribar a tractar un màxim de 167 hm3/any. Altres potabilitzadores de menys envergadura es troben a Castellbisbal, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, el Prat de Llobregat, Montcada i Reixac (La Llagosta), Barcelona (Besòs) i Barberà del Vallès. Aquestes plantes tracten aigua subterrània.

  • Aigua regenerada

    L'aigua regenerada, en general, s'utilitza en els consums que no necessiten una qualitat tan exigent com la potable. D'aquesta manera, la substitució de volums fa que augmenti la disponibilitat i la reserva d'aigua per a usos potables.

    Les aigües regenerades són aigües residuals que, una vegada depurades, han rebut un tractament addicional més exigent en una estació de regeneració d'aigua (ERA) perquè es puguin reutilitzar.

    Les principals estacions de regeneració d'aigua metropolitanes són quatre: Gavà-Viladecans, Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat i el Prat de Llobregat. Segons l'ús final de l'aigua regenerada, rep un tipus de tractament o un altre. Els principals usos de l'aigua regenerada són el reg agrícola i de zones verdes, l'ús ambiental, la barrera contra la intrusió salina, la neteja de carrers i l'ús industrial. En el cas de necessitat, l’aigua regenerada que s’obté de l’estació de regeneració (ERA) es torna a barrejar amb l’aigua del riu i es potabilitza, és el que es coneix com a ús pre potable.

  • Aigua freàtica

    L'aigua subterrània no sempre s'aprofita com a aigua potable, sigui perquè té un cabal d'extracció reduït o per la concentració de sals i altres elements que porta dissolts. En aquests casos sí que es pot fer servir per a usos municipals no potables similars als de l'aigua regenerada.

    Els usos principals d'aquesta aigua són el reg de parcs i jardins i la neteja dels carrers i el clavegueram.

    La competència de la gestió d'aquests recursos és de cada ajuntament.