Infraestructuras energéticas

En el área metropolitana de Barcelona hay tres grandes tipos de infraestructuras energéticas: la red eléctrica, las infraestructuras relacionadas con el gas natural y las relacionadas con los productos petrolíferos. La gestión de estas infraestructuras está regulada por el Estado español y la Generalitat de Catalunya, y la efectúan varias empresas, como Red Eléctrica Española, ENAGAS o Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH).

Energia
Energía eléctrica
Las actividades en las que se estructura el sector eléctrico español son la generación, el transporte, la distribución y la comercialización de energía eléctrica.

La generación es la producción de energía eléctrica. Hay productores en régimen ordinario (RO) y en régimen especial (RE). En cuanto al RO, desde 2008 se están sustituyendo las centrales térmicas convencionales (CTC) por centrales térmicas de ciclo combinado (CTCC), mucho más ecológicas y eficientes.

En el territorio metropolitano hay dos grandes CTCC para la generación de energía eléctrica en RO:
  • Central del puerto de Barcelona: tiene dos grupos, Port Barcelona 1 y Port Barcelona 2, con una potencia bruta instalada de 447 MW y 445 MW respectivamente. Está operada por Gas Natural Fenosa.
  • Central del Besòs: formada por los grupos Besòs 3 (419,3 MW) y Besòs 5 (873,2 MW), operados por ENDESA Generación, y el grupo Besòs 4 (406,6 MW), operado por Gas Natural Fenosa. Les activitats en què s'estructura el sector elèctric espanyol són la generació, el transport, la distribució i la comercialització.


Entre ambas tienen una potencia bruta total de 2.590,8 MW. En 2011 generaron 6.182 GWh.

En cuanto al RE, las principales instalaciones productoras son los ecoparques, la línea de valorización energética de la PIVR de Sant Adrià de Besòs, el antiguo depósito de la Vall d'en Joan y la Central de generación de energías de la Zona Franca.

La generación de energía eléctrica es una actividad liberalizada en un entorno de libre competencia. No tiene una planificación regulada, aunque está sometida a autorización administrativa.

El transporte corresponde a la transmisión de la energía eléctrica a través de la red para suministrar a diferentes agentes y realizar intercambios internacionales. Es una actividad regulada que depende por ley de un único operador, Red Eléctrica Española (REE), que se encarga de ejecutar la planificación del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.

En el área metropolitana, la red eléctrica está constituida por una red de transporte donde predominan las líneas de 220 kV, de transporte secundario, con muy poca presencia de líneas de transporte primarias, de 400 kV. Los principales nodos de la red de 400 kV en el entorno metropolitano se encuentran en Sentmenat y Rubí, mientras que la única subestación de 400 kV ubicada dentro del área metropolitana es la de Begues. A partir de estos nodos se articula una red de 220 kV, que tiene como principal objetivo acercar la energía hasta los principales puntos de consumo, desde los que ya se distribuye a través de la red de media tensión (mayoritariamente de 25 kV).

La distribución incluye la construcción, operación y mantenimiento de las instalaciones de distribución destinadas a suministrar energía eléctrica a los puntos de consumo.

La comercialización consiste en la compra y venta de energía eléctrica. Se trata de una actividad liberalizada en un entorno de libre competencia y como tal no tiene una regulación ni planificación específicas.
  • Infraestructures de mobilitat

    Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, l’àrea metropolitana compta amb cinc sistemes diferenciats: la xarxa de metro de TMB, les línies de FGC, la xarxa convencional d’ADIF, la línia d’alta velocitat d’ADIF, i els intercanviadors com l’estació de Sants i el futur intercanviador de la Sagrera. Aquestes xarxes s’estenen més enllà dels límits metropolitans, formant connexions radials que han marcat les relacions funcionals i en certs aspectes dificultat la consolidació de relacions transversals. 

    A més, l’aeroport del Prat i el port de Barcelona són grans portes d’entrada i sortida de persones i mercaderies, contribuint significativament al trànsit internacional. Tant port com aeroport presenten inconvenients com la forta estacionalitat del trànsit i les limitades possibilitats d’expansió, requerint alternatives fora del territori metropolità. El moviment de mercaderies al port i a l’aeroport, juntament amb el transport per carretera i ferroviari, donen servei als residents metropolitans i a la regió, amb una estructura territorial en forma de “T” que recorre l’eix del Llobregat fins a convergir al corredor mediterrani.

  • Infraestructures viàries


     

    La xarxa viària metropolitana està formada per vies segregades d’alta capacitat, com les rondes B-10 i B-20, i altres vies principals que sumen aproximadament 200 km, amb 48 carrils de circulació que canalitzen la major part del trànsit de vehicles a la conurbació, influenciant la localització dels assentaments i les activitats a la regió.

  • Rondes

    Les Rondes, amb una longitud total de 36,2 quilòmetres, són utilitzades diàriament per milers d'usuaris el qual fa que es tracti d'una de les vies d'alta capacitat amb la IMD (Intensitat Mitjana Diària) més important de Catalunya.

    Els trams de gestió metropolitana són set: la Ronda de Dalt (B-20), la Ronda litoral des del Morrot al Nus de la Trinitat (B-10), el nus de la Trinitat, el tram de Gran Via Nord, el pont de Can Peixauet i 500 metres de l'autopista del Vallès (C-58).

    Rondes metropolitanes

  • Integració urbana

    La integració urbana de les infraestructures del transport és un dels reptes a què s'enfronten moltes metròpolis d'arreu del món. Per a la metròpolis de Barcelona, l'AMB estudia alguns projectes per integrar nous espais d'ús ciutadà als marges de les carreteres i recuperar la continuïtat urbana entre barris. L'objectiu és transformar aquests espais monofuncionals perquè els vianants i les bicicletes també en siguin protagonistes.

    Projectes d'integració:

    B-23 i Diagonal fins al Llobregat
    C-245, de carretera a carrer
    C-31. Una gran via fins a Montgat

Avinguda del Vallès | Humanitzen l'N-150

$escapeTool.html($alt)