Governança i planificació
Governança
Més del 70% del territori està format encara per espais naturals o seminaturals. Aquesta és la base de la infraestructura verda metropolitana.
Aquesta infraestructura verda metropolitana està conformada per espais de diferent naturalesa, que han seguit lògiques de planificació i gestió diferenciades sense una visió de conjunt i, molts cops, amb una marcada dualitat entre els espais urbans i la planificació dels espais naturals.
L’àrea metropolitana de Barcelona disposa de 35.000 hectàrees d’espais agroforestals, el 55% del territori metropolità, dels quals aproximadament 30.000 hectàrees són forestals i poc més de 5.000 agrícoles. El 88% d’aquests espais se situen en sòl no urbanitzable, segons el planejament urbanístic i el 12% restant en sòls urbans i urbanitzables.
La gran majoria d’aquests espais agroforestals estan protegits (el 49,4% del territori metropolita?) tot i que n'hi han diferents graus de protecció:
- 95% dels espais són de protecció especial segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
- 54% formen part de la xarxa d’espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) o de la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona.
El grau de desenvolupament d’aquesta protecció mitjançant plans especials de protecció també és molt diversa:
- Espais PEIN i Xarxa Natura 2000 amb Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge com Collserola i el Parc de la Serralada litoral.
- Espais de la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona amb Pla especial urbanístic de protecció com la Serralada de Marina, el Parc agrari del Baix Llobregat, amb Pla Especial de protecció i millora o el Parc del Garraf, que també és PEIN.
- Espais PEIN i Xarxa Natura 2000 amb Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge en redacció, com els Espais Naturals del Delta del Llobregat.
Més enllà d’aquestes figures de protecció dels espais naturals i agraris del territori metropolità, dins la xarxa d’espais agroforestals de la metròpolis també destaquen els espais fluvials del riu Llobregat i del Besòs que han estat objecte de projectes de restauració i millora per part de l’AMB, o els espais com les Muntanyes de l’Ordal i els Xaragalls del Vallès que no disposen de cap pla especial de protecció.
Pel que fa al sòl urbà i periurbà, existeixen actualment 2.250 ha de parcs urbans, 820 ha d’espais verds intersticials viaris i ferroviaris i 32 ha més de platges. Destaca en aquest àmbit la xarxa de parcs i platges metropolitanes que gestiona l’AMB conjuntament amb els ajuntaments i que ha anat incorporant progressivament nous espais, la resta de parcs són gestionats pels municipis, mentre que l’AMB també intervé en la gestió dels espais verds intersticials de les rondes i les platges urbanes.
Amb tot, la situació de partida de la governança dels espais naturals i seminaturals de l’àrea metropolitana és molt diversa i l’AMB hi intervé a diferents nivells.
Subir
Planificació i estratègia
La infraestructura verda metropolitana, des de diferents escales i amb diferents funcionalitats i agents implicats, configura una matriu essencial del territori metropolità que fa que esdevingui un dels elements vertebradors fonamentals amb les seves relacions, sinèrgies complementarietats i interdependències.
La definició de la Comissió Europea estableix que és una “xarxa ecològicament coherent i estratègicament planificada de zones naturals, semi-naturals i altres elements ambientals, dissenyada i gestionada per la conservació dels ecosistemes i el manteniment dels serveis que proveeixen”.
Així, per a desplegar, conservar i millorar la infraestructura verda metropolitana és necessària la redacció, planificació i execució d’un seguit de plans i estratègies que la dotin d’un marc legal i de desenvolupament així com un òrgan capaç d’aplicar-ne la legalitat i intervenir quan sigui convenient.
-
Estratègia
Des de la Directiva Hàbitats (92/43/CEE), passant pel segon objectiu de l’Estratègia Europea de Biodiversitat, que ja parla del desenvolupament de la Infraestructura Verda (IV), l’any 2013 es publica l’Estratègia Europea de la Infraestructura Verda.
A partir d’aquest document s’ha anat avançant a nivell estatal, amb l’aprovació de l’Estratègia Nacional de la Infraestructura Verda i de la Connectivitat i la Restauració Ecològiques, i en l’àmbit català amb el Programa de millora de la Infraestructura Verda 2017-2021 (previ al desenvolupament d’una estratègia catalana actualment en redacció.
-
Acció de govern
Tal i com recull el l’Acord de Govern de l’AMB i el seu Pla d’Actuació Metropolità (PAM), l’Estratègia d’Infraestructura Verda Metropolitana és el document que ha de guiar l’acció del Govern metropolità en el seu mandat, per tal d’avançar en la planificació i la gestió de tots els espais verds metropolitans, reforçant-ne la qualitat, la continuïtat i els serveis que proporciona. En aquest sentit, s’està treballant en l’establiment de les bases per a l’elaboració de l’Estratègia metropolitana d’infraestructura verda, connectivitat i restauració ecològiques.
Des de la estratègia europea ja es defineix la infraestructura verda d’una manera molt àmplia per tal d’incloure la varietat d’infraestructures que es poden trobar arreu del territori.
La infraestructura verda és la xarxa de zones naturals i seminaturals i d’altres elements ambientals, planificada de forma estratègica, dissenyada i gestionada per la prestació d’una extensa gamma de serveis ecosistèmics. Inclou espais verds (o blaus si hi són presents) i d’altres elements físics en ambients terrestres (incloent costaners) i marítims. A terra, aquesta infraestructura és present en els entorns rurals i urbans. Partint d’aquesta definició, i tal com recull el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), els treballs que pretenen desenvolupar l’estratègia d'infraestructura verda metropolitana parteixen de la identificació dels espais metropolitans que són clau per la biodiversitat, la connectivitat ecològica i els serveis ecosistèmics per tal d’acabar definint un conjunt directrius i d’actuacions, segons prioritats, amb l’objectiu de garantir un bon manteniment i una millora de la infraestructura verda.
A més, aquesta estratègia serà un document viu amb l'establiment del seguiment i monitoreig del desplegament de la pròpia estratègia i de l’evolució de la infraestructura verda, tant quantitativament com qualitativament.
Subir
Cronologia
