Àrea Metropolitana de Barcelona

Nombre de dies l’any en què la temperatura màxima és igual o superior als 30 °C. Calculat a partir de les dades del període de referència 1981 – 2010. Són dies força calorosos, freqüents a l’estiu i que ocasionen certes molèsties.

Visor del mapa disponible properament

Nombre de dies l’any en què la temperatura màxima és igual o superior als 35 °C. Calculat a partir de les dades del període de referència 1981 – 2010. Dies de calor extrema, que poden representar cert risc a la població més vulnerable a la calor: infants, gent gran i gent vulnerable.

Visor del mapa disponible properament

Nombre de nits en què la temperatura mínima no baixa dels 20 °C. Calculat a partir de les dades del període de referència 1981 – 2010. Encara es pot dormir, però la calor ja comença a ser persistent i incòmoda

Visor del mapa disponible properament

Nombre de nits en què la temperatura mínima no baixa dels 25 °C. Calculat a partir de les dades del període de referència 1981 – 2010. Les nits tòrrides són aquelles que l’ambient es manté tant càlid, que el cos no pot descansar bé i en les que costa dormir i recuperar-se.

Visor del mapa disponible properament

L’IVAC és l’Índex de vulnerabilitat al canvi climàtic, desenvolupat per l’AMB juntament amb l’Institut Metròpoli, que està compost per diferents indicadors socials, demogràfics i ambientals, com ara la vulnerabilitat i el confort tèrmic (antiguitat dels habitatges, mitjana d’hores de desconfort a l’hivern i a l’estiu, etc.), infraestructura verda, elevada concentració de població, envelliment i/o soledat, pobresa o estudis.
Aquest índex de vulnerabilitat social permet identificar les zones on es concentren els greuges climàtics potencials (increment de temperatures extremes i onades de calor) i que impliquen més vulnerabilitat de la població, principalment en entorns urbans de l’àmbit metropolità.

Consultar l'estudi

Visor del mapa disponible properament

Aquest indicador mostra quanta radiació solar directa rep l’espai públic a mitjans d’estiu (juliol 2022). El resultat s’ha obtingut mitjançant una modelització de les ombres generades pels edificis, a partir de cartografia 3D que representa els volums urbans. També s’hi incorpora la informació del verd urbà diferenciant dos nivells: la canòpia arbòria (capçades dels arbres) i el verd general.

Per a la diagnosi i la identificació d’àmbits prioritaris, només s’ha analitzat la superfície trepitjable. Es considera especialment exposada aquella que rep més de 5 hores de sol directe. Un espai es classifica com a problemàtic quan més del 50% de la seva superfície trepitjable supera aquest llindar d’exposició solar.

Visor del mapa disponible properament

L’espai trepitjable el conformen principalment les voreres, però també altres tipus de superfícies destinades a vianants com són els terres de sauló i els terres de cautxú (presents en parcs infantils), i que en alguns casos constitueixen una part important de l’espai trepitjable dels parcs i places.

S’ha considerat que un espai té problemes de sol si més del 50% de la seva superfície trepitjable està exposada durant més de 5 hores.

Visor del mapa disponible properament

Per mesurar si un carre és fresc i agradable per caminar hem de tenir en compte que quan passegem per una ciutat a l’estiu, de seguida notem la diferència entre un carrer assolellat i asfàltic i un altre protegit per arbres, amb voreres amples i poc trànsit. Però, com podem mesurar de manera objectiva aquesta sensació?

L’Índex Frescor i Caminabilitat (IFC) és una eina que ens permet quantificar, carrer per carrer, quins itineraris urbans ofereixen les millors condicions de confort tèrmic i d’espai per al vianant.

L’índex s’obté a partir de l’anàlisi del graf viari de la ciutat, és a dir, la xarxa de carrers, i combina dades sobre l’exposició solar, la vegetació, l’amplada de les voreres i l’intensitat del trànsit. El resultat final és una puntuació entre 0 (gens fresc o caminable) i 100 (màxim confort), que s’assigna a cada tram de carrer.

L’índex es construeix en tres passos: primer es calcula la frescor del carrer, després la seva caminabilitat, i finalment s’integren els dos en un únic valor.

• Frescor del carrer: La frescor d’un carrer depèn de dos factors principals: quanta radiació solar rep i quanta vegetació hi ha. Cadascun s’analitza per separat i després es combinen en una mitjana.

• Factor solar: L’exposició al sol es mesura des de dues perspectives complementàries. D’una banda, es calcula quantes hores de sol rep el conjunt del tram de carrer, incloent-hi la calçada. Això és rellevant perquè l’asfalt acumula calor i eleva la temperatura ambiental, encara que el vianant circuli per una vorera ombrejada. De l’altra, es mesura específicament l’exposició solar que rep l’espai destinat al vianant: les voreres i, en el cas dels carrers de plataforma única, tot l’ample del carrer. Ambdues mesures es combinen en una mitjana i es normalitzen en una escala de 0 a 100: el valor 0 correspon a un carrer assolellat durant més de 10 hores, el valor 0,5 a 5 hores de sol, i el valor 1 a un carrer completament a l’ombra.

• Factor de vegetació: La vegetació contribueix decisivament al confort tèrmic. Aquí es tenen en compte dos elements: la cobertura arbòria del tram (el percentatge de carrer cobert per la capçada dels arbres) i la superfície verda en un radi de 30 metres (parcs, jardins o zones enjardinades properes). La presència d’espais verds propers, fins i tot si el carrer en si no té arbres, contribueix a rebaixar la temperatura. No obstant això, la cobertura arbòria directa del carrer té més pes que el verd proper: el verd adjacent es comptabilitza a un terç del seu valor per reflectir que la seva influència és menor. El resultat és un factor de vegetació de 0 a 1.

Índex de frescor

L’Índex de Frescor és la mitjana del factor solar i del factor de vegetació. Un carrer completament assolellat i sense vegetació obté una puntuació pròxima a 0; un carrer a l’ombra, amb arbres i amb zones verdes properes, obté un puntuació pròxima a 100. Els valors intermedis (al voltant de 50 corresponen a carrers parcialment ombrejats o a carrers completament a l’ombra però sense vegetació.

Visor del mapa disponible properament

Índex Frescor i Caminabilitat (IFC)

La caminabilitat d'un carrer ens indica que el mateix carrer pot ser molt fresc però poc confortable per caminar-hi si les voreres són estretes o si hi circula molt de trànsit. El factor de caminabilitat mesura precisament això: si el carrer ofereix un espai adequat i segur per al vianant.

• Amplada de la vorera: Es té en compte l’amplada màxima de vorera del tram. En carrers de plataforma única (on cotxes i vianants comparteixen el mateix espai sense separació física), s’utilitza l’amplada total del carrer. La normalització es fa de manera que una vorera de 0 metres equival a 0, una de 5 metres equival a 50, i una de 10 o més metres equival a 100.

• Proporció de vorera respecte a la calçada: L’amplada de la vorera s’ha de llegir en relació amb l’espai que s’assigna als vehicles. Un carrer amb una vorera de 4 metres pot semblar acceptable, però si al costat hi ha 8 carrils de circulació, la percepció de confort del vianant es redueix considerablement. Per això, es calcula el percentatge de l’espai total del carrer destinat a vorera: el 0% correspon a un carrer totalment dedicat als vehicles, el 50% equival a un repartiment equilibrat, i el 100% a un carrer de plataforma única o sense calçada.

• Intensitat Mitjana Diària (IMD): Aquest indicador mesura el nombre de vehicles que circulen per un carrer en un dia. Un trànsit elevat genera soroll, contaminació i sensació d’inseguretat. Per això, a partir d’un cert llindar (6.000 vehicles/dia), el factor de caminabilitat es penalitza progressivament. Els carrers amb més de 24.000 vehicles/dia reben la màxima penalització.

Factor de caminabilitat

El Factor de Caminabilitat s’obté fent la mitjana de l’amplada de vorera i la proporció de vorera, i multiplicant el resultat pel factor d’IMD. Així, un carrer amb voreres amples però molt de trànsit veu reduïda la seva puntuació. Un carrer de plataforma única de 10 metres o més obté la puntuació màxima.

Visor del mapa disponible properament

Índex Frescor i Caminabilitat (IFC)

El pas final consisteix a combinar l’Índex de Frescor i el Factor de Caminabilitat en un únic valor: l’Índex Frescor i Caminabilitat (IFC).

La lògica és la següent: la frescor d’un carrer és el seu valor de base, i la caminabilitat actua com un factor corrector. Si un carrer és fresc però té voreres estretes o molt de trànsit, el seu valor final es penalitza. La idea és que no té sentit recomanar un carrer “fresc” si caminar-hi no és agradable ni segur.

Per evitar que la penalització sigui excessiva, s’ha establert un criteri de proporcionalitat: els carrers amb una bona caminabilitat (per sobre de 75 punts) no reben cap penalització. Els carrers amb una caminabilitat inferior a aquest llindar veuen reduït el seu índex de frescor en un 33% de la diferència. D’aquesta manera, es preserva la importància de la frescor sense que un carrer lleugerament estret perdi tot el seu valor.

El resultat és un mapa on cada tram de carrer rep una puntuació entre 0 i 100, que permet identificar els itineraris urbans més confortables per als vianants durant els mesos calorosos: aquells que combinen l’ombra, la vegetació i un espai públic de qualitat.

Saber quins carrers són frescos i caminables és el primer pas. Però la pregunta que ens fem en el dia a dia és una altra: quin és el camí més agradable per anar des de casa fins al mercat, al centre de salut o a l’escola? Per respondre-la, l’Índex Frescor i Caminabilitat s’ha aplicat a un anàlisi de rutes que permet identificar els itineraris urbans més confortables per als vianants.

La ruta més curta no sempre és la millor

Quan un sistema de navegació calcula un camí, el criteri habitual és la distància o el temps. La ruta més curta entre dos punts és simplement la que suma menys metres. Però si volem caminar per l’ombra, evitar el trànsit i gaudir d’un espai públic de qualitat, aquesta ruta pot no ser la més adequada.

L’anàlisi d’itineraris frescos inverteix aquesta lògica: en lloc de minimitzar la distància, el sistema prioritza els carrers amb un IFC alt. Per aconseguir-ho, s’aplica el valor de l’índex a la longitud de cada tram de carrer, de manera que els carrers més frescos i caminables es tornen “més barats” de travessar des del punt de vista del càlcul. En concret, un carrer amb l’IFC màxim pot reduir fins a un 80% el seu cost de recorregut en el model.

El resultat és que el sistema pot proposar una ruta lleugerament més llarga en metres, però molt més agradable.

Milions de rutes per identificar els itineraris clau

Per obtenir una visió de conjunt de tota la ciutat, l’anàlisi no es limita a un parell de punts de partida i destí. El procés es repeteix de manera sistemàtica per a tots els portals residencials de la ciutat i els equipaments clau a menys d’un quilòmetre: refugis climàtics i equipaments sensibles com són els centres de salut, hospitals, escoles, llars d’infants i els casals i centres de dia per a gent gran. En total, més de 1.200 equipaments i 157.000 portals que generen aproximadament 2,4 milions de rutes.

Un cop generades totes les rutes, es compta quantes vegades passa cada tram de carrer. Els trams per on coincideixen més rutes són els itineraris potencialment més utilitzats per arribar a aquests equipaments.

Qui necessita carrers frescos? La vulnerabilitat com a criteri

Per tenir en compte la distribució de la població, les rutes s’han ponderat per la població assignada a cada portal: un portal amb molts habitants genera un pes major en el recompte de rutes.

A més, s’ha incorporat l’Índex de Vulnerabilitat davant el Canvi Climàtic (IVAC): els portals situats en zones d’alta vulnerabilitat han rebut un pes addicional en el càlcul, de manera que les seves rutes compten com si fossin generades per una població encara més gran. Concretament, les zones de vulnerabilitat intermèdia han tingut un factor de multiplicació d’1,3, i les d’alta vulnerabilitat, d’1,6. Així, l’anàlisi posa l’accent en els itineraris que beneficien les persones que més ho necessiten.

Resultats: on cal actuar?

El mapa final combina el volum de rutes ponderades per població amb el valor de l’IFC de cada tram. D’aquesta manera, és possible identificar dos tipus de situacions especialment rellevants per a la planificació urbana:

D’una banda, els itineraris frescos consolidats: trams potencialment emprats per arribar als equipaments i amb un IFC alt, que ja ofereixen bones condicions i que caldria preservar i potenciar. De l’altra, els punts crítics: trams per on passa un gran nombre de rutes però que presenten un IFC baix, és a dir, carrers on s’estima que seran utilitzats freqüentment per arribar als equipaments i que, en canvi, no ofereixen les condicions de frescor i caminabilitat desitjables. Aquests punts crítics assenyalen on cal prioritzar les intervencions d’enjardinament, plantació d’arbres o millora de l’espai per al vianant.

Visor del mapa disponible properament