Cercador d'itineraris frescos
Índex Frescor i Caminabilitat s’ha aplicat a un anàlisi de rutes que permet identificar els itineraris urbans més confortables per als vianants
La ruta més curta no sempre és la millor
Quan un sistema de navegació calcula un camí, el criteri habitual és la distància o el temps. La ruta més curta entre dos punts és simplement la que suma menys metres. Però si volem caminar per l’ombra, evitar el trànsit i gaudir d’un espai públic de qualitat, aquesta ruta pot no ser la més adequada.
-
Anàlisi d'itineraris
L’anàlisi d’itineraris frescos inverteix aquesta lògica: en lloc de minimitzar la distància, el sistema prioritza els carrers amb un IFC alt. Per aconseguir-ho, s’aplica el valor de l’índex a la longitud de cada tram de carrer, de manera que els carrers més frescos i caminables es tornen “més barats” de travessar des del punt de vista del càlcul. En concret, un carrer amb l’IFC màxim pot reduir fins a un 80% el seu cost de recorregut en el model.
El resultat és que el sistema pot proposar una ruta lleugerament més llarga en metres, però molt més agradable.
-
Milions de rutes per identificar els itineraris clau
Per obtenir una visió de conjunt de tota la ciutat, l’anàlisi no es limita a un parell de punts de partida i destí. El procés es repeteix de manera sistemàtica per a tots els portals residencials de la ciutat i els equipaments clau a menys d’un quilòmetre: refugis climàtics i equipaments sensibles com són els centres de salut, hospitals, escoles, llars d’infants i els casals i centres de dia per a gent gran. En total, més de 1.200 equipaments i 157.000 portals que generen aproximadament 2,4 milions de rutes.
Un cop generades totes les rutes, es compta quantes vegades passa cada tram de carrer. Els trams per on coincideixen més rutes són els itineraris potencialment més utilitzats per arribar a aquests equipaments.
-
Qui necessita carrers frescos? La vulnerabilitat com a criteri
Per tenir en compte la distribució de la població, les rutes s’han ponderat per la població assignada a cada portal: un portal amb molts habitants genera un pes major en el recompte de rutes.
A més, s’ha incorporat l’Índex de Vulnerabilitat davant el Canvi Climàtic (IVAC): els portals situats en zones d’alta vulnerabilitat han rebut un pes addicional en el càlcul, de manera que les seves rutes compten com si fossin generades per una població encara més gran. Concretament, les zones de vulnerabilitat intermèdia han tingut un factor de multiplicació d’1,3, i les d’alta vulnerabilitat, d’1,6. Així, l’anàlisi posa l’accent en els itineraris que beneficien les persones que més ho necessiten.
-
Resultats: on cal actuar?
El mapa final combina el volum de rutes ponderades per població amb el valor de l’IFC de cada tram. D’aquesta manera, és possible identificar dos tipus de situacions especialment rellevants per a la planificació urbana:
D’una banda, els itineraris frescos consolidats: trams potencialment emprats per arribar als equipaments i amb un IFC alt, que ja ofereixen bones condicions i que caldria preservar i potenciar. De l’altra, els punts crítics: trams per on passa un gran nombre de rutes però que presenten un IFC baix, és a dir, carrers on s’estima que seran utilitzats freqüentment per arribar als equipaments i que, en canvi, no ofereixen les condicions de frescor i caminabilitat desitjables. Aquests punts crítics assenyalen on cal prioritzar les intervencions d’enjardinament, plantació d’arbres o millora de l’espai per al vianant.