Disseny dels mòduls de serveis

Nous mòduls de serveis a les platges metropolitanes amb flexibilitat d'usos i dissenyats per integrar-se al paisatge litoral.

Imatge del projecte
Jordi Surroca
Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Novembre 2008
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    --
    Data d'execució:
    Juliol 2009
    Municipi:
    Badalona, Barcelona, Castelldefels, El Prat de Llobregat, Gavà, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Viladecans
    Superfície:

    6,75 m2 (mòdul bàsic)

  • Autors:
    Màrius Quintana (arquitecte)
    Direcció de projecte:
    Direcció de Serveis de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
    Col·laboradors:
    Claudi Aguiló Riu, Moisès Martínez Lapeña, Mònica Cortadas, Ainhoa Martínez (arquitectes), Mariano de Gracia (cap de secció de platges), Claudia Roca (estudiant d'arquitectura)
    Contractista:
    Microarquitectura, Coptalia, Cualitas Industrial, Esteva
Premis i reconeixements

Distinció en la 8a edició dels Premios Cerámica de Arquitectura e Interiorismo ASCER 2009 en la categoria d'Arquitectura.
Seleccionats en els Premis Delta'12 convocats per l'ADI-FAD.

Descripció

El lloc comú i l'equipament homogeni al llarg de la costa són el punt de partida del disseny dels nous elements de moblament de les platges. Aquest lloc comú implica, en efecte, uns elements comuns quant a materials i forma que siguin adients al medi i al paisatge. Aquests elements, mitjançant la seva agregació i repetició, han de permetre els diferents usos amb un mateix sistema constructiu bàsic i amb la necessària però mínima ocupació de l'espai de la sorra.

Un magnífic exemple de com a partir d'un mateix element d'extrema simplicitat formal, es colonitza un paisatge mitjançant la repetició o agregació d'elements sempre iguals entre ells el proporciona la instal•lació de Donald Judd titulada 15 Untitle Works In Concrete (1980-84) a la Chinati Foundation de Marfa, Texas.

La franja costanera delimitada pel mar i un vial o passeig fa pensar en la importància de tenir la mínima opacitat visual en el sentit ciutat – mar. La transparència passeig –  platja és un dels aspectes fonamentals del disseny dels elements, mentre que l'opacitat de la coberta i les altres dues façanes produirà l'ombra necessària a l'interior dels espais que han de ser habitables.

L'element comú com a element bàsic, formal i constructiu, per a tots els serveis, ha de donar lectura i comprensió als diferents usos. Es proposa un element en forma de cub per la seva aptitud per integrar-se i respectar el paisatge de les platges: és una forma mínima i senzilla que obliga a una disciplina tant en el disseny de totes les seves parts com en les estratègies de col•locació, repetició i agregació. La simplicitat formal del cub en facilita el transport i el muntatge, mentre que la repetició i agregació en permet la multiplicitat de funcions que es diferencien amb un codi de colors que redueixen la senyalística als mínims indispensables.

El sistema constructiu bàsic és el següent punt primordial del disseny. El cub fa 2,5 metres d'aresta i es desenvolupa amb una estructura que uneix solidesa, resistència i construcció fent que els mateixos elements estructurals es confonguin amb els elements de tancament o de construcció de les cares del cub. S'empren els materials més adients per a la fabricació seriada i per a la seva adaptació al lloc comú de la platja. Aquests materials bàsics són els perfils metàl•lics galvanitzats, el mosaic ceràmic i el vidre translúcid. Alguns elements incorporen una pèrgola de llistons de fusta, que amplia l'espai d'ombra exterior.

On