Infraestructura verda

La infraestructura verda metropolitana és el conjunt d'espais naturals i seminaturals connectats que proporcionen serveis ecosistèmics, és a dir, un conjunt de beneficis que milloren la qualitat ambiental i de vida de la ciutadania. Aquests espais oberts milloren la qualitat de l'aire, potencien la biodiversitat, actuen com a embornals de CO2 i ofereixen ús lúdic i social a la ciutadania com a espais de lleure, esbarjo i esport.

I, tot i estar en una àrea densament poblada, amb més de 3 milions d'habitants en poc més de 600 km2, cal destacar que la major part del territori metropolità està format per àrees de gran valor ambiental i social. Així, el 52% del territori metropolità està format per aquesta infraestructura verda que conformen els grans espais oberts metropolitans: Parc Natural de la Serra de Collserola, Muntanyes del Baix Llobregat, el massís del Garraf, les muntanyes d'Ordal, la Serralada de Marina, el parc Agrari, els rius Llobregat i Besòs i 30 quilòmetres de platges. Si a més a més es té en compte els carrers, parcs i places, aquesta superfície pot representar el 71% del territori metropolità.

Es tracta d'una infraestructura verda interconnectada i molt diversa, d'una gran riquesa ecològica i paisatgística que té un paper clau perquè aporta grans beneficis en relació amb el benestar i la salut de les persones, i milloren la qualitat ambiental del territori metropolità.



L'AMB té un seguit de competències relacionades amb la infraestructura verda que comprenen des de la planificació, el disseny i la creació d'espais verds i naturals, fins al manteniment, la protecció i la conservació d'aquests espais, així com la part de divulgació i educació ambiental. Relacionat amb la infraestructura verda metropolitana cal destacar la gestió integral de les platges, la gestió i el manteniment de la xarxa de parcs metropolitans (XPM) o la recuperació socioambiental de les conques del Llobregat i del Besòs.
Espais fluvials
Formant part de la infraestructura verda cal ressaltar el paper dels rius, rieres i torrents i, especialment, dels rius Besós i Llobregat al seu pas pel territori metropolità.
El riu Llobregat i el riu Besós són els dos principals eixos vertebradors del territori metropolità. Aquests dos riustenen un paper molt rellevant en l'estructuració del conjunt de la metròpolis de Barcelona.

D'una banda, el Llobregat constitueix un dels espais fluvials més importants de l'àmbit català, el qual la intensitat dels processos industrials, la ràpida transformació de les ciutats i la implantació de les grans infraestructures han convertit en un corredor estratègic de primera magnitud.

D'altra banda, la totalitat dels cursos fluvials metropolitans, sovint anomenats infraestructura blava, tenen un paper molt rellevant en el cicle de l'aigua i la connectivitat ecològica, donat que garanteixen la permeabilitat en un territori densament poblat i dotat d'infraestructures de primer ordre com és l'àrea metropolitana.

Finalment destacar la recuperació socioambiental que es porta a terme des de l'AMB que permet fer d'aquests rius, espais d'oci i lleure per la població metropolitana.

Espais fluvials

Puja
Boscos
Els boscos metropolitans són boscos propers o inclosos en la trama urbana amb un potencial molt gran de serveis ecosistèmics a oferir a la població propera, és a dir, tenen un paper molt rellevant i ens aporten molts beneficis a la societat i al territori. Alguns d'aquests beneficis són: la regulació de la temperatura, refrescar i netejar l'aire, proporcionen aliments i matèries primeres, afavoreixen el benestar i la salut de les persones, regulen el cicle hidrològic i tenen un paper destacat com a embornals de carboni.

Els boscos metropolitans o urbans són com son degut a la proximitat de la ciutat. Es tracta de boscos autòctons que han vist modificada la seva estructura original degut a la influència i pressió que la proximitat de la ciutat exerceix sobre ells. Aquesta influència i pressió es tradueix en població, residus, contaminació, etc. l'eco dels quals inevitablement transforma la natura propera. Així, aquests boscos contenen espècies pròpies que són autòctones i vinculades a l'ecosistema forestal corresponent, però també d'impròpies (introduïdes, nouvingudes, invasores..). Poden cohabitar, però no sense efectes col·laterals, és evident que la influència de les espècies nouvingudes de la ciutat marca el caràcter particular del bosc urbà.

El 26,8% del territori metropolità (17.000 ha de bosc) està ocupat per boscos urbans (75% pi blanc, 16% alzina i 4% pi pinyer). El 28,7% del sòl forestal és de titularitat pública (71 km2).

L'any 2022, el European Forest Institute (EFI) ha declarat Barcelona i la seva àrea metropolitana "Ciutat Europea del Bosc 2022". Aquest reconeixement posa de manifest la importància dels boscos en els entorns metropolitans i la seva rellevància com a element estructurador en el desenvolupament i funcionament de la metròpolis. Alhora, aquest mateix any, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) ha atorgat per segon cop a l'Àrea Metropolitana de Barcelona el reconeixement "Tree Cities of the World" pel seu compromís amb la gestió i cura dels boscos urbans. 

Ciutat Europea del Bosc 2022
Tree Cities of the World

Puja
Parcs
Un dels elements de la infraestructura verda metropolitana més proper als ciutadans i alhora més desconegut pel que fa a la conservació de la biodiversitat i a la provisió de serveis d'aquest territori és la seva xarxa de parcs metropolitans, amb un total de 52 parcs repartits en 33 municipis que sumen gairebé 300 ha.

L'AMB, d'acord amb els ajuntaments metropolitans, en fa la gestió integral: la vegetació, el mobiliari, les instal·lacions, els paviments i els elements construïts; així com la promoció dels parcs a través de la dinamització d'activitats i propostes educatives.

Cal destacar l'aposta per una gestió basada en la conservació i el foment de la biodiversitat de parcs metropolitans: menjadores, caixes niu, refugis de biodiversitat, control i eliminació de fauna al·lòctona, naturalització de basses i estanys, manteniment amb criteris ambientals, hotels d'insectes, etc. 

Parcs metropolitans

Puja
Platges
Les platges metropolitanes s'estenen al llarg dels 42 km de litoral metropolità. Són un total de 42 platges, amb una longitud conjunta de 30 km (aproximadament dos milions i mig de m2 de superfície). Constitueixen un dels espais públics metropolitans més utilitzats, amb uns 10,5 milions d'usuaris a l'any.

A les platges metropolitanes també s'aposta per una gestió basada en la conservació i el foment de la biodiversitat: creació de noves dunes, reforç de les existents, foment de la indicació de determinats ocells, inventaris i seguiment de grups faunístics, eliminació de plantes exòtiques i invasores, neteja de les platges, etc.

Platges metropolitanes

Puja