Estudi per a la millora ambiental i urbanística del Pla de Reixac

Imatge del Pla Reixac
Imatge del Pla Reixac

Davant la voluntat de protegir l’espai agroforestal del Pla de Reixac, es planteja la seva reordenació, potenciant-ne el seus valors, alhora que reconsiderant algunes de les previsions del planejament vigent. La proposta ajusta les vores del límit urbà amb una aproximació que té en compte els aspectes ambientals i de paisatge, l’ordenació urbana i la mobilitat.

Superficie:
23,47 Km quadrats
Fases:
Estudio -
Dirección y coordinación:

Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques: Josep Maria Carreras i Loles Herrero.

Equipo redactor:

Secció de Planejament i Suport Territorial de la CPU de l’ADPU: Jordi Peralta, Anna Majoral i Gavina Corbetta.
Barcelona Regional, Agència de Desenvolupament Urbà, SA: Ioanna Spanou, Marc Montlleó i Jordi Fuster.
Ajuntament: Marta Bunyesch i Josep Gomis
 

Municipios:
Montcada i Reixac, Ripollet

Descripción

Davant la voluntat de protegir l’espai agroforestal del Pla de Reixac es planteja la seva reordenació per al reconeixement i preservació de la seva singularitat, com a darrer espai agrícola de secà de l’àrea metropolitana, i de la seva ubicació estratègica per a la connectivitat ecològica i per a la cohesió social metropolitana.


Aquesta reordenació ha d’estructurar els usos, el règim i les qualificacions vigents d’acord amb els valors paisatgístics, ambientals i socials de l’àmbit, així com replantejar les grans peces pendents de desenvolupament com els sòls destinats a equipament metropolità que el PGM va proposar a la capçalera dels torrents que discorren per l’espai agrari i l’Àrea Residencial Estratègica de Can Duran, ubicada a l’altra banda de la reserva de la variant de la C-17.

En aquest sentit es defineix una proposta de model que: 

  • ajusta les vores del límit urbà, prement-se als sòls urbans consolidats i alliberant els sòls de més valor ambiental i paisatgístic; 
  • activa l’estructura subjacent de l’espai agroforestal, consolidant la xarxa de camins i el mosaic de finques i masies com a elements clau del disseny d’aquest parc agrícola metropolità; 
  • delimita sectors de desenvolupament urbanístic en contigüitat als teixits preexistents, aportant una millora de les connectivitats urbanes actuals i futures; 
  • transforma usos periurbans en vores urbanes equipades i portes, establint un millor diàleg amb la plana agrícola i els sistema d’espais oberts; i 
  • integra les infraestructures existents i previstes