Recuperació dels jardins del Palau de Requesens

L'antic pati del Palau Requesens es converteix en un espai de vegetació i tranquil·litat dins del casc antic del municipi. Un pla de paviment de pedra sorrenca i una passera de formigó conformen un àmbit central verd per al lleure dels veïns i visitants.

Imatge dels jardins
©Santiago Periel
Ficha técnica
  • Fecha del proyecto:
    Junio 2013
    Data inicio de la obra:
    --
    Data fin de la obra:
    --
    Fecha de ejecución:
    Enero 2014
    Municipio:
    Molins de Rei
    Superficie:

    2.785,83 m2

    Coste:
    662.261,39 €
  • Dirección de proyecto:
    Montserrat Periel Piquer (AMB)
    Dirección de obra:
    Montserrat Periel Piquer i Nuria Herrero Canela (AMB)
    Colaboradores:
    EQUIP AMB: Joan Castellví, Jonatan Alvarez Peña, Jordi Bardolet Solé
    EQUIP EXTERN: Josep Mª Vila Carbassa
    Contratista:
    Acciona Infraestructuras S.A.
    Promotores:
    AMB
    Ajuntament de Molins de Rei
Premios y reconocimientos

Seleccionada 9 Biennal internacional de paisatge Premi Rosa Barba.

PEM del proyecto

604.392,00 €

Módulo

237,72 €/m2

Descripción

L'antic pati del Palau de Requesens de Molins de Rei, ubicat al centre històric de la vila, havia de recuperar-se com a espai urbà enjardinat, en un entorn caracteritzat per una trama urbana medieval, espais urbans pavimentats i escasses zones verdes. El projecte del Jardí del Palau de Requesens reconeix el caràcter peculiar i l'essència del lloc i pren consciència del passat històric de l'entorn. El jardí es pensa perquè posi en valor l'entorn urbà en què està ubicat. Es guanya un indret tranquil i contemplatiu que permet gaudir de l'entorn, un espai verd per a ser utilitzat i viscut d'una manera diferent, un àmbit arrecerat del bullici urbà.

L'espai s'estructura a partir d'una geometria clara que resol els recorreguts de vianants, associats a la connectivitat del centre històric, i que ubica la façana del palau de Requesens com a teló de fons. Una superfície pavimentada de pedra sorrenca s'estén fins a les façanes que limiten l'espai. El pla pavimentat és retallat en l'àmbit central, a mode d'estructura claustral, per ubicar-hi un espai verd de gespa, deprimit 40 cm respecte del paviment. És una zona verda amb vida i caràcter propi, pensada per a un ús lliure i flexible, i on només l'arbrat existent i uns jocs infantils, arrecerats a un dels seus extrems, interfereixen en la seva continuïtat visual. Un pas en diagonal de peces prefabricades de formigó de gran dimensió permet el recorregut de vianants que connecta el carrer Rubió i Ors i Rafael Casanova amb la plaça dels Gegants Vells i el carrer Major, possibilita el encreuament de la zona verda pel mig sense trepitjar la gespa i focalitza la perspectiva del jardí en l'aproximació a la façana del Palau. L'espai verd deprimit vol ser una referència a la cota original del Palau, que en l'època medieval estava 1,2 metres per sota de la cota actual. Aquesta diferència de rasant mostra amb claredat la geometria del perímetre de la zona pavimentada, mitjançant una vorada de pedra de tota l'alçada que permet seure de manera informal, i dissuadeix els vianants d'utilitzar la zona verda com a espai de pas, resultant una zona verda amb vida pròpia i un cert grau de protecció de l'entorn.

Es mantenen els tres plàtans existents prèviament en bon estat i es completa l'arbrat amb la plantació de "Kolreuteria Paniculata" a les vores de l'espai. La il·luminació del jardí combina lluminàries en façana amb columnes d'acer cortén amb projectors, que es col·loquen per parelles a les vores de la zona de gespa, buscant la integració amb els troncs de l'arbrat. La resta de mobiliari urbà, s'ubica sobre el paviment de pedra sorrenca, seguint l'ordre de les alineacions de façana. Un monument en memòria de Rafael de Casanova, que utilitza pedres recuperades de l'antic pont de Molins, reclama el seu ús quotidià, per pujar-hi, per seure-hi...

L'espai pretén ser autònom pel que fa a la gestió de l'aigua, captant l'aigua freàtica quan es necessita i retornant-la als aqüífers quan plou. D'aquesta manera s'ajuda a revertir l'alt grau d'impermeabilitat dels teixits urbans actuals i recuperar el cicle hidrològic natural de l'aigua.

Dónde