Parque de Torreblanca

Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern
Josep Cano

En el corazón del parque, el magnífico jardín romántico de finales del siglo XIX introduce al visitante en un mundo lleno de encanto y misterio. Su diseño fantasioso parte de la idea de imitar las formas y los elementos propios de la naturaleza, con grutas, islas, cuevas, lagos y saltos de agua, rodeados de una vegetación exuberante y variada, en libre crecimiento, que sin duda alguna convierte este espacio en la parte más impactante del parque. En su entorno, el parque moderno sigue el rastro de los antiguos campos de cultivo de la finca, con una estructura de grandes trapecios que rodean los viejos jardines.

Inauguración: 2005

Superficie: 95.938,68 m2

Horario: de noviembre a marzo de 10 a 17:45 h; abril, mayo, septiembre y octubre de 10 a 19:45 h; junio, julio y agosto de 10 a 21:45 h. Lunes no festivos, cerrado.

Dirección: carretera Reial, 159, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern

Visita virtual

  • Información general

    La magia del jardín romántico

    Josep Cano

    Información de servicio

    Parque de interés historicoarquitectónico, vegetación singular, jardín histórico, escultura, lago, estanque, vista panorámica, fuentes de agua potable, juegos infantiles, juegos gimnásticos, canastas de baloncesto, aparcamiento, cafetería, aseos.

    Descripción

    Torreblanca es un parque histórico y los rastros de su historia son todavía en gran parte identificables por el visitante curioso. Algunos elementos han llegado intactos hasta nuestros días, como testigos vivos de un pasado reciente; otros, reconvertidos para adaptarse a los requerimientos que debe cumplir un parque moderno, permiten identificar el trazado de las parcelas sobre las que crecían lozanas las viñas, los rosales, los frutales y las huertas.

    En el corazón del parque, podemos observar su diseño fantasioso que parte de la idea de imitar las formas y los elementos propios de la naturaleza, con grutas, islas, cuevas, lagos y saltos de agua, rodeados de una vegetación exuberante y diversa, en libre crecimiento, que sin duda alguna convierte este espacio en la parte más impactante del parque.


    En su entorno, el parque moderno sigue el rastro de los antiguos campos de cultivo de la finca, con una estructura de grandes trapecios que rodean los viejos jardines. Su concepción es más funcional, con el fin de dar respuesta a las demandas de los actuales usuarios. Incluye zonas para juegos, para prácticas deportivas y para espectáculos al aire libre, así como bares, etc.

    Vegetación singular: El teix de 4 peus (tejo asentado sobre cuatro ramas principales); El Lledoner Peus Llargs (almez con raíces superficiales de más de 4 m); El Ficus de la Paret (ficus de la pared); Les Dames de la Torre (dos conjuntos de palmeras canarias casi centenarias); Els Bessons (conjunto de dos ejemplares de pino de Canarias).
     


    Más información sobre historia del parque, plano, vegetación singular, actividades y publicaciones relacionadas en la versión de la web en catalán.

  • Historia

    Història del parc

    Pagesos, nobles i ciutadans

    La història de Torreblanca, com la de Can Mercader, ens apropa a les transformacions experimentades per una de les finques agrícoles més notables d'aquest sector del Baix Llobregat, des dels seus orígens a l'edat mitjana fins arribar a convertir-se en el Parc que avui coneixem. La notícia més antiga, que amb tota probabilitat hi fa referència, és la que parla de l'anomenada torre Soller o de Fonollar que, el 1310, Guillem Dufort va vendre a Grau Trilla. Un segle després, el 1417, s'esmenta una nova venda que consta d'una torre envoltada d'una muralla, amb capella, cementiri, forn, pallissa, hort i colomar. S'inclouen també les cases amb els homes i dones, els quals estan obligats a una sèrie de prestacions al senyor.

    Anys després, el 1564, la situació poc pròspera de la família propietària -els Requesens- els decideix a vendre diverses propietats, entre elles Torreblanca. La finca es trobava en aquells moments molt abandonada i les terres, ermes. Va comprar-la Enric Agullana, donzell de la ciutat de Barcelona. En la venda s'inclogué, a més de la torre, les terres, el trull, el forn, dues farineres i la capella. És en els documents d'aquesta venda, quan apareix per primera vegada el nom de Torre Blanca (la grafia actual, en una sola paraula, és moderna). Una descripció del segle XVII ens diu que la torre és edificada damunt d'una peça de terreny de 30 mujades*, repartida entre terra campa, vinya, bosc i erms. La finca inclou un pastador per fer pa, un corral on hi havia un trull d'oli, una pallissa, un estable, un celler i una capella. La capella, sota l'advocació de Santa Anna, es creu que ja existia el segle XIII, si bé els documents existents més antics daten del 1630 i s'hi descriuen objectes i ornaments destinats al culte. La seva situació era al costat de la torre, a l'actual esplanada del laberint.

    Torreblanca havia esdevingut, durant el segle XVIII, una de les hisendes més pròsperes de la zona. La família propietària, els Dusai (del llinatge de ciutadans honrats de Barcelona), realitzaren importants obres i reformes. L'any 1796 se'ls concedí el marquesat de Monistrol d'Anoia. A finals del segle XIX, el marquès de Monistrol, Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai (1825- 1890), emprèn una radical transformació de la seva residència a la finca en fer-hi construir un gran palau d'estil neogòtic català i els jardins romàntics del seu entorn.

    El palau, de planta baixa i tres pisos, era orientat al nord i s'aixecà sobre les runes de l'antic mas, en el lloc on avui hi ha l'esplanada del laberint. Amb uns elements estructurals de baixa qualitat i una ornamentació interior extremament luxosa, contenia importants col·leccions de pintures, llibres, mobles, tapissos i altres objectes de gran valor. La capella de Santa Anna es comunicava amb el palau per la planta baixa i pel segon pis. Consultats nombrosos arxius, tant públics com privats, no s'ha trobat cap dada definitiva sobre qui en va ser el projectista.

    L'any 1887, Simó Dot i Canalies, capatàs i apoderat de Torreblanca, dirigí les obres de construcció de diferents edificis a la finca (cotxeres, corts, habitacles de carreters i pastor, vaqueria, magatzems i safareigs), edificis que avui ocupen el Consell Comarcal del Baix Llobregat, Movibaix i els habitatges dels porters. Com a agricultor i jardiner, obtingué nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals. Va exercir a més alguns càrrecs i funcions de caire públic: director i constructor de diversos parcs i jardins; contractista-director, durant 10 anys, dels jardins i l'arbrat de l'Eixample de Barcelona; director general de les aigües potables de Sant Just, Esplugues i Sant Feliu; i delegat per la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana d'Horticultura a l'Exposició Universal de Paris del 1900.

    La guerra civil (1936-39) afectà greument Torreblanca, que va ser municipalitzada i ocupada primer per refugiats, més tard per guàrdies d'assalt, i un cop acabada la guerra, per la cavalleria moruna. La finca restà molt malmesa amb aquest tràngol i els marquesos de Monistrol n'iniciaren la reorganització, per tal de fer-la viable econòmicament. Es construí una granja d'aviram i ous i es fomentà novament la comercialització de les roses. Les destruccions que patí el palau foren encara més irreversibles i probablement aquest és el factor que va fer decidir els marquesos a enderrocar-lo l'any 1958.

    Sota seu aparegueren les restes de l'antiga Torreblanca: un recinte rectangular, limitat per grans murs, amb una torre rodona a cada cantonada. La capella restà dempeus fins el 1982.

    La història de la finca durant els darrers anys està lligada a la recuperació d'un espai privat per a l'ús col·lectiu. L'any 1982, després de diversos intents d'urbanització, la Corporació Metropolitana la va adquirir als marquesos de Monistrol i va començar les obres que portaren a l'obertura de Torreblanca com a parc públic el 24 d'abril de 1983. Des d'aquest dia, segles de vida familiar són a l'abast de tots aquells que vulguin copsar-ne els secrets.

  • Normas de uso
    Utilizar las papeleras.
    Utilizar las papeleras.
    El residuo que se recoge se lleva a una planta de selección.
    Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
    Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
    Llevar a los perros atados.
    Llevar a los perros atados.
    Respetar las indicaciones en aquellos parques o localizaciones en los que no se permite el acceso a los perros (Ejemplo: área de juegos infantiles, jardines botánicos y jardines históricos).
    Recoger las deposiciones de los perros.
    Recoger las deposiciones de los perros.
    No liberar animales domésticos.
    No liberar animales domésticos.
    La liberación incontrolada pone en peligro la fauna autóctona.
    No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
    No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
    Respetar la vegetación.
    Respetar la vegetación.
    No hacer ruidos molestos.
    No hacer ruidos molestos.
    Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).
    Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).

Localización

¿Cómo ir?
Transportes en las inmediaciones de...
Galería de imágenes