Parque de La Muntanyeta

Sant Boi de Llobregat
María José Reyes

El parque de La Muntanyeta está en una pequeña colina, junto a la montaña de Montbaig con la ermita de San Ramón en la cima. Ocupa una posición central en la villa de Sant Boi, de forma que linda con cinco de los seis barrios del municipio. El parque alberga equipamientos como la piscina municipal, la biblioteca y el campo de fútbol.

Inauguración: 1993

Superficie: 255.590 m2

Dirección: Carrer Mare de Déu del Pilar Sant Boi de Llobregat

  • Información general

    El verde más próximo

    Adrià Goula

    Información de servicio

    Escultura, vista panorámica, lago, fuentes de agua potable, juegos infantiles, juegos gimnásticos, canastas de baloncesto, pista de monopatines, mesa de ping-pong, área para perros, aparcamiento, restaurante, cafetería.

    Equipamientos situados en el parque como la piscina municipal, la biblioteca y el campo de fútbol.

    Descripción

    La parte noroeste de la colina tiene un carácter más natural, definida por zonas de prados y arbustos y una vegetación arbórea abundante, con predominio de pinares y algarrobos. El sector sureste es totalmente urbano y cuenta con una importante presencia de equipamientos escolares y deportivos junto con el parque urbanizado.

    De acuerdo con sus peculiaridades, el parque se divide, básicamente, en tres espacios o zonas de características diferenciadas: la zona de la biblioteca y el pinar, la zona del jardín de la diosa y la zona del lago.


    Más información sobre historia del parque, plano, actividades y publicaciones relacionadas en la versión de la web en catalán.

  • Història

    Història del parc

    Les primeres referències històriques de la Muntanyeta ens arriben de molt lluny. En efecte, alguns segles aC els pobles ibers ja la trepitjaven. L'existència d'un jaciment ibèric i romà és coneguda des d'antic per prospeccions superficials i confirmada més recentment per l'excavació feta l'any 1984. Probablement l'assentament va existir entre els segles VI-I aC, però per les restes materials trobades a l'excavació esmentada demostren la seva presència durant els segles IV, II i I aC. Actualment el que queda del jaciment està molt degradat per segles d'erosió acumulada.

    Aquest petit turó, tan lligat a la gent de Sant Boi, ha tingut al llarg del temps usos molt diversos, gairebé sempre vinculats a l'acció humana sobre el paisatge: l'agricultura, la vegetació, les maniobres militars (que van provocar importants episodis d'erosió) i, més recentment, l'ocupació urbana han estat protagonistes de la història més o menys propera de la Muntanyeta.

    El passat agrícola
    Les referències més detallades sobre l'explotació agrícola a la Muntanyeta són les de l'amillarament (antic cadastre) de 1861 quan a les àrees de muntanya de Sant Boi es barrejaven els sectors ocupats per la vegetació natural, pròpia de l'indret o bé introduïda per l'home, com ara pins, ginestes, fonolls, brolles, etc., amb conreus de secà on hi tenia un paper destacat la vinya. Hi ha diverses partides on era el cultiu dominant i fins i tot va donar nom a una d'elles "els Vinyets" nom que, amb aquest origen, encara persisteix en un dels barris santboians. Una altra plantació important eren els fruiters de muntanya: cirerers, ametllers, garrofers i oliveres.

    El creixement urbà
    A l'inici del segle XX Sant Boi era un poble petit i tranquil, d'uns 5.000 habitants i amb una economia fonamentada bàsicament en l'agricultura. Avui dia (i sobretot pels canvis deguts a la industrialització i a la forta immigració dels anys seixanta i setanta del segle XX) la població supera els 80.000 habitants i l'estructura urbanística de la vila ha esdevingut força complexa, amb un creixement urbà molt expansiu que, com s'ha dit, ha arribat a envoltar pràcticament del tot la Muntanyeta.

    Davant d'aquesta situació, el planejament urbanístic va decidir preservar aquest indret i crear-hi el parc metropolità de la Muntanyeta com a gran espai verd de la ciutat. Els pins, encara joves, ja creixen ufanosos al seu cim i els ciutadans poden gaudir novament de la seva flaire i d'un paisatge molt transformat, però encara força gratificant.

  • Normas de uso
    Utilizar las papeleras.
    Utilizar las papeleras.
    El residuo que se recoge se lleva a una planta de selección.
    Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
    Prohibido encender fuego (solo está permitido en parques con servicio de barbacoa).
    Llevar a los perros atados.
    Llevar a los perros atados.
    Respetar las indicaciones en aquellos parques o localizaciones en los que no se permite el acceso a los perros (Ejemplo: área de juegos infantiles, jardines botánicos y jardines históricos).
    Recoger las deposiciones de los perros.
    Recoger las deposiciones de los perros.
    No liberar animales domésticos.
    No liberar animales domésticos.
    La liberación incontrolada pone en peligro la fauna autóctona.
    No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
    No dar de comer a los animales. La alimentación incontrolada de los animales empeora la calidad del agua de los lagos y estanques, genera malos olores y desencadena problemas higiénico-sanitarios.
    Respetar la vegetación.
    Respetar la vegetación.
    No hacer ruidos molestos.
    No hacer ruidos molestos.
    Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido pescar en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido bañarse en las láminas de agua, lagos y estanques.
    Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).
    Prohibido circular con vehículos a motor (excepto vehículos de servicios).

Localización

¿Cómo ir?
Transportes en las inmediaciones de...