Pi blanc

Categoría: Vegetación singular

Municipios: Corbera de Llobregat

IMG

És el pi menys robust de la península Ibèrica. Només arriba a fer 20 metres d'alçària. El seu tronc és dret, a vegades tortuós, i la capçada és irregular.

Nom científic: Pinus halepensis
Família: pinàcies
Alçària: 15 metres

Denominació

Castellà: pino carrasco
Anglès: aleppo pine

Port

És el pi menys robust de la península Ibèrica. Només arriba a fer 20 metres d'alçària. El seu tronc és dret, a vegades tortuós, i la capçada és irregular.

Escorça

És de color gris cendrós. Amb els anys s'esquerda i es torna de color marró vermellós.

Fulles

Tenen forma d'agulla (aciculars) i per això s'anomenen acícules. Són primes i flexibles, de 8 a 10 cm i de color verd clar. Es troben agrupades per parells.

Floració

Del març al maig. Les flors masculines i femenines es troben en un mateix arbre. Les femenines tenen forma de conus i es troben situades a la punta de les branques.

Fruit

Pinyes allargades, de 5 a 12 cm de longitud, amb un peduncle corbat que les acosta a la branca. A l'interior hi ha els pinyons, que són molt petits.

Origen i hàbitat

És una espècie mediterrània que s'adapta a terrenys pobres. Creix dels 0 metres als 1.000 metres d'altitud. Suporta molt bé la sequera.

Usos

La fusta és resinosa, dura i de qualitat mitjana. S'utilitza per a petites peces de fusteria i per fer fustes de conglomerat. De la resina se n'obté trementina i l'escorça, rica en tanins, s'utilitza per adobar pells.

Saps què?

A Catalunya hi ha diferents espècies de pins que es distingeixen per la mida i forma de les fulles i de les pinyes. Ara bé, tots els pins de la península tenen les acícules agrupades en parells. Els pins que provenen d'altres indrets les poden tenir en grups de tres (com el pi canari o el pi insigne) i fins a grups de cinc (com el pi de l'Himàlaia).

Equipamientos relacionados