Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: pino piñonero
Anglès: italian stone pine

Arbre vigorós, de tronc generalment dret, que pot arribar als 25m d'alçària. El creixement ininterromput de les branques inferiors per tal d'abastar la claror solar, origina la forma típica de para-sol de la capçada.

De color marró vermellós, forma plaques poligonals, que es desprenen periòdicament.

De 10 a 15cm es disposen per parelles i són més gruixudes i dures que les del pi blanc.

Floreix a la primavera , produeix una gran quantitat de pol·len.

Les pinyes són grosses, ovoides, brillants i amb escames arrodonides; maduren a la tardor del tercer any. Quan les escames s'obren per deixar anar les llavors (els pinyons), les pinyes es queden a l'arbre.

Arbre perennifoli plenament naturalitzat al nostre país, i, en general, a tota la regió Mediterrània. És poc exigent pel que fa a la naturalesa del sòl: pot viure en substrats silicis i calcaris, amb una certa preferència pels sòls sorrencs. Tolera la contaminació urbana. Necessita llum i un clima relativament càlid.

Pi de grans valors ornamentals, sobretot pel magnífic tendal ombrejant que forma la seva capçada. Té una important presència en la jardineria mediterrània. També s'usa en repoblacions forestals, per a dessecar zones humides i per a fixar dunes i talussos. La fusta té molts usos, així com els pinyons comestibles, molt valorats en cuina i pastisseria.