Bosc del Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya

El Bosc dels Amics de la UPC es troba al marge esquerre del riu Llobregat, a la frontera del terme municipal de Cornellà de Llobregat. El bosc és plantat sobre el talús drenant que suporta el camí de la mota, amb el pendent principal mirant el riu. La franja té uns 350 metres de longitud per uns 30 metres d'amplada i ocupa una superfície superior a una hectàrea. Aquesta peça forma part de la notable restauració riberenca del Llobregat que està realitzant l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el que pels Amics suposa participar en un ampli projecte de caràcter social, ambiental i paisatgístic a l'entorn de Barcelona.

Bosc del Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya
Jordi Surroca
Ficha técnica
  • Fecha del proyecto:
    Noviembre 2018
    Data inicio de la obra:
    --
    Data fin de la obra:
    --
    Fecha de ejecución:
    Noviembre 2010
    Municipio:
    Cornellà de Llobregat
Descripción

Situat pròxim al meandre del riu, a l'encreuament entre el camí de ribera i el camí vell que uneix les veïnes poblacions de Cornellà i Sant Boi, és un lloc que en un futur proper tindrà una amplia accessibilitat per la seva posició estratègica. Si seguim el riu aigües amunt trobarem l'històric Pont del Diable, que enllaça la ruta que anava de Roma a Cadis, la Via Augusta; aigües avall, la mar.

El Bosc és fruit del conveni de col·laboració entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Fundació d'Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'hem d'entendre com a preludi i manifest de la societat civil davant la crisi medi ambiental i paisatgística i contra la contaminació atmosfèrica al nostre país.

Si pensem que un arbre madur captura l'anhídrid carbònic equivalent a l'emissió de 100 vehicles, els nostres dos-cents arbres són una peça més del gran engranatge de milers d'arbres que han estat plantats recentment a les riberes per millorar el paisatge i lluitar contra la degradació ambiental.

Sobre la mota s'han fet diverses intervencions al llarg del temps que han estat aprofitades pel Bosc, entre elles els senders de contacte i baixadors, o continuar l'extensa plantació d'arbres de conreu, arbres, per tant, cultivats, cultes, com són l'ametller, la figuera, el server, el pi i el cirerer.

En aquest moment, l'actuació del Bosc s'identifica gràcies a tres aspectes particulars:

1.- La seva posició determinant, a tocar amb els sistemes de connexió metropolitans i els d'escala de vianants que duen des del camí superior al camí de la llera del riu, on es farà un dia el creuament d'aquest. Una cruïlla és, de per si, un lloc d'encontres, d'assentament. Els pobles neixen a les cruïlles protegides pels deus compitals, allà on es situen les sagreres de les ermites; cardum i decumanum generen el forum cívic al seu lliurament; l'Esfinx planteja l'enigma mortal a Edip a la cruïlla de la ciutat de Tebas.

Per facilitar l'accés es restauren i amplien els baixadors, uns elements composats per peces prismàtiques de formigó que formen grades i serveixen de mirador i lloc d'estada.

2.- La plantació d'arbres de ribera als tres baixadors, concretament 34 pollancres blancs (populus alba bolleana), els albers, que aviat donaran la necessària ombra a l'indret.

Compositivament, els trenta-quatre albers del talús són un reclam visual singular entre els seus companys més rústics. Però són també una al·legoria matemàtica, basada en la teoria d'Artin (Emil Artin, Viena 1.898) sobre les relacions dels números enters. Fan referència als dos primers NÚMEROS PERFECTES coneguts, el 6 i el 28 (els següents serien el número 496; el 8.128; el 33.550.336..., quan més s'avança, més difícil és trobar-ne).

3.- Els monòlits commemoratius són dos cossos regulars, dos sòlids platònics, un hexaedre i una esfera que, al sobreposar-se, composen una figura de geometria clàssica. Van emplaçats, respectivament, un a l'est i l'altre al oest de la mota senyalitzant l'àmbit del Bosc Amics UPC.

En la ideologia platònica, el cub simbolitza la Terra i l'esfera l'Univers. La composició recull la figura que va fer construir Goethe al seu jardí de Weimar, que va anomenar "Altar de la Bona Fortuna".

Dónde