Les metròpolis europees reafirmen a Barcelona els seus esforços per la sostenibilitat i la lluita contra l'emergència climàtica

| Tema: Relaciones internacionales

L'AMB acull més de 50 representants de diverses àrees metropolitanes en la trobada europea sobre l'Informe sobre l'estat mundial de les metròpolis elaborat per ONU-Hàbitat. Aquest informe vol demostrar la necessitat de treballar a escala metropolitana per donar resposta a alguns dels problemes als quals han de fer front les grans ciutats. A Europa, 245 milions de persones viuen en 265 àrees metropolitanes

Capítol Europeu Estat Global Metròpolis

Els dies 4 i 5 d'abril, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha reunit diversos representants d'àrees metropolitanes d'Europa i d'altres llocs del món per presentar el capítol dedicat a Europa del Primer informe sobre l'estat mundial de les metròpolis, elaborat per ONU-Hàbitat, en el qual es conclou que, actualment, les àrees metropolitanes europees impulsen estratègies de resiliència i estan fent una aposta molt clara per les polítiques de lluita contra l'emergència climàtica, la mobilitat sostenible, l'habitatge, la cerca d'un model energètic diferent i l'ús d'energies renovables.

L'AMB ha acollit aquesta jornada en tant que és una institució àmpliament reconeguda per ONU-Hàbitat (el programa de Nacions Unides per als assentaments humans) com a innovadora i inspiradora en temes de gestió metropolitana. Durant la trobada s'han presentat els fets clau, les xifres i les tendències de les metròpolis europees i també s'han analitzat diversos estudis de cas, a partir d'una mostra global de metròpolis.

Principals conclusions del capítol europeu

  1. Segons ONU-Hàbitat, a Europa 245,7 milions de persones viuen en 265 àrees metropolitanes. D'aquestes, només Moscou i París superen els 10 milions d'habitants, mentre que Londres, Madrid i Sant Petersburg en tenen entre 5 i 10 milions; hi ha 57 metròpolis entre 1 i 5 milions (l'AMB, per exemple), i 203 més tenen entre 300.000 habitants i 1 milió. Europa es consolida com una regió de metròpolis petites i mitjanes.
  2. Les àrees metropolitanes estan fent una aposta clara per la digitalització i per les noves tecnologies de les telecomunicacions com és el 5G i les seves aplicacions sobre el territori i els serveis.
  3. Per competir a escala global amb altres regions del món, les grans ciutats europees duen a terme estratègies de posicionament, captació de talent i atracció d'inversions.
  4. Les àrees metropolitanes europees reclamen una política clara respecte a les metròpolis a la Unió Europea i també als estats membres (que, amb l'excepció de països com Itàlia, Portugal i en menor mesura el Regne Unit, no en tenen). Així mateix, la política de cohesió de la UE (en la qual es concentra al voltant del 40 % del pressupost europeu) ha demostrat que amb la seva aplicació es poden reforçar les àrees metropolitanes.
  5. Iniciatives com la xarxa European Metropolitan Authorities (EMA), que impulsa l'AMB i està formada per més de 50 àrees metropolitanes europees, són necessàries per exercir de lobby a escala de la UE i dels estats.
  6. Les metròpolis europees tenen diferents marcs territorials i legislatius però tenen elements comuns com la cooperació, la solidaritat i l'acció col·lectiva.
  7. Durant la pandèmia de la covid, la gestió metropolitana ha tingut un paper clau per als ajuntaments per treballar conjuntament i fer arribar els recursos a més població.
A la trobada a l'AMB hi han assistit més de 50 representants de diverses àrees metropolitanes com ara París, Oporto, Lisboa, Stuttgart, Oslo, Gran Manchester, Riga, Bratislava, Katowice, Marmara, Gran Bilbao, Guadalajara, Medellín-Valle de Aburrá o Douala, entre d'altres. També s'hi han sumat representants de la Comissió Europea, el Comitè de les Regions, l'OCDE, diverses xarxes, think-tanks i experts del món acadèmic.

El vicepresident de l'Àrea d'Internacional i de Cooperació de l'AMB, Ernest Maragall, ha assegurat, en resposta a l'informe que va presentar ahir Nacions Unides que anunciava que l'any 2025 ha de ser el pic màxim d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, que "és des de les àrees metropolitanes i les ciutats des d'on es pot ajudar a reduir clarament les emissions de CO2, i cal una major presència a nivell dels organismes internacionals".

D'altra banda, ha afirmat que "és el moment de pensar, decidir i actuar", referint-se a la capacitat que tenen les metròpolis europees per actuar com un interlocutor davant les institucions de la Unió Europea, tal i com fa l'AMB amb la European Metropolitan Authorities.

Remy Sietchiping, Cap de Política, Governança i Legislació d'ONU-Hàbitat, ha remarcat la importància de la cooperació. "Per a nosaltres, la cooperació i coordinació que s'està donant aquest dies a l'AMB, entre totes les metròpolis participants, és el tipus de cooperació que necessitem per construir ciutats i àrees metropolitanes resilients, que absorbeixin els cops i puguin oferir possibilitats a tots els seus ciutadans".

Aquest informe, que ONU-Hàbitat està preparant cinc anys després de l'adopció de la Nova Agenda Urbana (i que es preveu que es presenti al llarg d'aquest 2022), té com a objectiu fer balanç de les noves realitats metropolitanes a tot el món i oferir noves eines perquè les metròpolis facin front als reptes en matèria de gestió, governança i planificació. Per això, trobades com aquesta enforteixen el coneixement sobre temes metropolitans i la cooperació per al desenvolupament metropolità sostenible.

Documentos relacionados
Dónde
Marker
Seu de l'AMB Barcelona