Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità

Back
  • Títol
    Títol IV. Reglamentació detallada del sòl urbà
    Capítol
    Capítol 2n. De les disposicions comunes als tipus d'ordenació
    Secció
    Secció 2a. Normes aplicables a l'edificació segons alineacions de vial
    Article
    Article 239 - Alçada

Article 239 - Alçada


1.  L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes és l'establert a les normes aplica­bles a cada zona, atenent a l'amplada del carrer al qual do­nen els edificis o a la qualificació urbanística de la zona.

2.  L'alçada s'ha d'amidar verticalment al pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta, o amb el pla supe­rior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana.

3.  Per damunt de l'alçada reguladora màxima, només es permetran:

a. La coberta d'acabament de l'edifici, de pendent inferior al 30 per 100 i les arrencades de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paràmetres exteriors de les façanes, a alçada no superior a la reguladora màxima i vol màxim determinat pel vol dels ràfecs. Les golfes que en resultin no seran habitables.
b. Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrats o coberta plana, amb una altura total màxima de 60 cm.
c. Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors que s'aixequin directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada d'aquestes baranes no podrà excedir d'1,80 m.
d. Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada màxima d'aquests elements no podrà excedir d'1,80 m. si són opacs i de 2,50 m. si són transparents, reixes o similars.
e. Els elements tècnics de les instal·lacions.
f. Els coronaments decoratius de les façanes.

  • Ordenança sobre instal·lació d'antenes com a norma complementària dels articles 239.3.e. i 251.3.d. de les Normes Urbanístiques del PGM a Cerdanyola del Vallès.

    Municipi
    Cerdanyola del Vallès

    Aprovada definitivament per Acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de 15 de juliol de 1998 i 20 de gener de 1999 (DOGC núm. 2879 de 30/04/99)

    Preàmbul

    Es redacta aquesta Ordenança sobre instal·lació d'antenes, amb l'objecte de regular amb caràcter general les condicions d'ubicació de tota mena d'antenes i elements auxiliars de connexió a l'exterior, així com la determinació de quines d'aquestes instal·lacions s'havien de sotmetre a prèvia llicència municipal i el procediment administratiu pertinent.
    Donada l'evolució de les actuals tecnologies en telecomunicacions i l'increment de determinats tipus d'instal·lacions d'antenes, concretament de les antenes de telefonia mòbil, es creu necessari regular amb precisió les condicions a les quals hauran de sotmetre's aquestes antenes de telefonia mòbil, així com les llicències i les seves condicions, i el règim sancionador pel cas d'incompliment de les prescripcions d'aquesta Ordenança.
    Com a novetats més significatives d'aquest text cal destacar: La previsió de reserva d'espai en els edificis de nova planta i en aquelles intervencions de reforma de grau alt en edificis existents per les conduccions d'instal·lacions d'antenes que permeti la seva reconducció a la coberta, les limitacions d'instal·lació i temporals de les antenes de telefonia mòbil, l'especificació de la documentació necessària per a la tramitació de les llicències d'antenes de telefonia mòbil, les previsions respecte a les instal·lacions d'antenes en domini municipal, l'obligació de conservació de les antenes i la responsabilitat subsidiària dels propietaris respecte aquesta obligació, les mesures d'execució de l'ordenança i la responsabilitat solidària per les infraccions de l'empresa instal·ladora i del propietari de l'edifici o terreny sobre el qual es col·loca l'antena.

    Capítol I

    Disposicions generals

    Art. 1. Objecte

    1. L'objecte d'aquesta Ordenança és regular les condicions d'ubicació i d'instal·lació de tota mena d'antenes i els seus elements auxiliars de connexió a l'exterior. S'hi inclouen tant les antenes de recepció com d'emissió d'ones electromagnètiques de radiodifusió, televisió, telecomunicacions, telecomandaments, tec... en qualsevol de les seves possibles formes: de filament, de pilar o torre, parabòliques, per elements o qualsevol altra que la tecnologia actual o futura faci possible.

    2. També és objecte d'aquesta Ordenança determinar quines d'aquestes instal·lacions s'han de sotmetre a prèvia llicència municipal i el procediment administratiu pertinent.

    Art. 2. Edificis de nova planta o reforma de grau alt en edificis existents

    En tots aquells edificis de nova planta o en aquelles intervencions de reforma de grau alt en edificis existents, caldrà preveure la reserva d'espai per a les conduccions d'instal·lacions d'antenes que permeti la seva reconducció a la coberta.

    Capítol II

    Requisits i limitacions particulars aplicades a les diferents instal·lacions d'antenes

    Art. 3. Antenes de recepció de programes dels serveis públics i/o comercials de radiodifusió i televisió (tipus A)

    1. No es podran instal·lar a les obertures, finestres, balconades, façanes i paraments perimetrals dels edificis, llevat que, d'acord amb les Ordenances d'Edificació, sigui possible protegir-les de ser vistes des de qualsevol via o espai d'ús públic o caràcter comunitari, mitjançant els adients elements constructius permanents.

    2. No es podran instal·lar en els espais lliures d'edificació, tant d'ús públic com privat.

    3. Quan s'instal·lin a la coberta dels edificis caldrà triar la ubicació que millor les amagui de ser vistes des de les vies i espais públics i que sigui compatible amb la seva funció.

    4. Les antenes en les quals no sigui predominant una sola dimensió sobre les altres dues, com les parabòliques i les de torre composta (subtipus A2), que s'instal·lin en edificis o conjunts catalogats o en edificis situats en vies principals, s'hauran de col·locar de la forma més adient per evitar qualsevol impacte desfavorable sobre l'edifici, conjunt o via protegida. Amb aquest objecte, el seu projecte haurà de contenir la proposta de la solució adoptada amb una justificació raonada i motivada de ser la millor entre totes les possibles, la qual caldrà que sigui informada favorablement pels serveis tècnics competents en protecció del patrimoni històric, artístic i monumental. Cas que no fos possible reduir l'impacte a nivells admissibles, es podrà denegar l'autorització de la instal·lació.

    5. Les antenes del tipus A no compreses en el subtipus A2 es consideren del subtipus A1.

    6. A l'exterior del volum edificat només es podrà instal·lar una antena per cada edifici i per cada funció que no es pugui integrar tecnològicament amb d'altres en una mateixa antena. Únicament s'exceptuen d'aquesta regla les antenes protegides de ser vistes en les condicions del primer paràgraf d'aquest article.

    7. Les línies de distribució entre la base de l'antena i les preses de recepció hauran d'anar empotrades o soterrades. Únicament en ocasions excepcionals, i sobre edificis ja construïts degudament autoritzats, es podran col·locar, preferentment en tub rígid o amb cable despullat de color neutre, en terrats, parets interiors no vistes i patis de serveis interiors dels edificis. Per a aquestes excepcions, caldrà aportar una memòria justificativa de la seva excepcionalitat, una proposta d'ubicació i materials a emprar, com també la definició sobre plànols del seu traçat a escala 1:50, com a mínim.

    8. En cap cas, les antenes no podran incorporar llegendes o anagrames que puguin interpretar-se que tenen caràcter publicitari, i, si són visibles, només podran ser de color neutre.

    Art. 4. Antenes d'emissió de programes dels serveis públics i/o comercials de radiodifusió i televisió (tipus B)

    1. Mitjançant la instrucció del corresponent expedient, es podran autoritzar, per l'Alcalde/ssa, sense perjudici de les delegacions que hagi efectuat o pugui efectuar de conformitat amb els articles 53.1 i 54.1 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, complexos previstos per a la instal·lació d'antenes. Les antenes d'emissió dels programes dels serveis públics i/o comercials de ràdio i televisió s'hauran d'instal·lar en aquests complexos previstos a l'efecte, una vegada autoritzats.

    Art. 5. Antenes de radioafeccionats (tipus C)

    1. Les antenes per a radioafeccionats que no quedin amagades de ser vistes des de qualsevol via pública o espai de caràcter públic o comunitari, només es podran instal·lar a les cobertes dels edificis i triar la ubicació que millor les amagui de ser vistes des de les vies i espais públics i que sigui compatible amb la seva funció.

    2. La instal·lació de qualsevol tipus d'antena d'aquesta mena en edificis o conjunts catalogats o vies principals estarà sotmesa a les mateixes garanties d'inoqüitat per als elements a protegir que s'esmenten al paràgraf 4 de l'article 3, amb independència de la seva aparença exterior.

    3. L'autorització per a la instal·lació de més d'una antena per a aquesta funció, en un mateix edifici, serà discrecional a l'Administració municipal, i es basarà en els previsibles efectes de contaminació visual que es puguin produir.

    4. Un radioafeccionat no podrà disposar de més d'una instal·lació d'aquesta mena en un edifici i això únicament quan sigui titular d'un habitatge o local ubicat en aquest edifici.

    Art. 6. Radioenllaços i comunicacions privades (tipus D)

    1. Com a norma general, les antenes per a radioenllaços i comunicacions privades, degudament autoritzades pels serveis estatals competents en telecomunicacions, hauran d'ubicar-se als complexos previstos a l'efecte, assenyalats a l'article 4 (subtipus D1), llevat que quedin amagades de ser vistes des de qualsevol via pública i espai d'ús privat o comunitari.

    2. Excepcionalment i, mitjançant la presentació del pla tècnic que justifiqui la necessitat d'instal·lar algun o alguns elements de la xarxa en situació diferent, se'n podrà autoritzar la ubicació sobre la coberta d'edificis (subtipus D2); en qualsevol cas, l'autorització estarà sotmesa a les mateixes garanties d'inoqüitat per als elements a protegir assenyalades al paràgraf 4 de l'article 3, que s'aplicaran amb independència de la seva aparença o forma.

    3. Les antenes de les comunicacions de caràcter oficial (en particular les dels serveis de seguretat pública i defensa. també se sotmetran a les normes precedents amb les especialitats exigides per les seves circumstàncies i necessitats peculiars. Es tipificaran com a subtipus D1 o D2, segons que s'instal·lin a les "torres de comunicacions" o sobre edificacions.

    Art. 7. Instal·lacions per a telefonia mòbil personal, sistemes de substitució de la xarxa cablejada i altres serveis de telefonia pública (tipus E)

    1. Els sistemes de substitució, en cas d'avaria de la xarxa cablejada per a enllaços via ràdio i altres serveis radioelèctrics de telefonia pública estarà subjecta a la prèvia aprovació del pla tècnic de desenvolupament del conjunt de tota la xarxa dintre del terme municipal, en la qual caldrà justificar la solució proposada amb criteris tècnics de cobertura geogràfica i en relació amb les altres alternatives possibles. L'esmentat pla haurà de definir, també, la tipologia de les antenes per a cada emplaçament.

    2. Els operadors hauran de presentar, quan així ho requereixi l'Ajuntament, el Pla Tècnic de cobertura actualitzat.

    3. Les antenes de telefonia mòbil hauran d'utilitzar la millor tecnologia disponible que sigui compatible amb la minimització de l'impacte visual.

    4. Limitacions d'instal·lació:

    a. No s'autoritzaran aquelles antenes de telefonia mòbil que no resultin compatibles amb l'entorn per provocar un impacte visual no admissible.
    b. Amb caràcter general, no s'autoritzarà la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil en edificis o conjunts protegits, llevat dels casos concrets i excepcionals que s'informin favorablement pels serveis municipals competents en protecció del patrimoni històric, artístic i monumental.
    c. Amb caràcter general, no s'autoritzarà la instal·lació d'antenes d'aquest tipus en zones d'ordenació en edificació aïllada (unifamiliar o plurifamiliar), zones de parcs i jardins urbans, zones de verd privat protegit, de renovació urbana i sòl no urbanitzable en general, llevat de casos concrets i excepcionals degudament justificats. En canvi, si es podrà autoritzar aquest tipus d'instal·lació en zones de sistemes de serveis tècnics, equipaments, zones subjectes a ordenació volumètrica específica i en densificació urbana i zones industrials.

    5. Limitació temporal:
    Les llicències per a la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil tindran caràcter temporal, amb una durada limitada de dos anys. Per possibilitar la seva permanència, hauran d'ésser renovades en acabar el termini d'instal·lació, moment en el què caldrà modificar-les, si s'escau, per donar compliment a l'establert en els apartats anteriors.

    6. Els titulars de les antenes instal·lades sobre edificis que no tinguin totalment regularitzada la seva situació respecte d'altres instal·lacions d'antenes que hi poguessin haver, hauran de regularitzar aquesta situació en el termini màxim dels dos anys de vigència de la llicència. En cas d'incompliment la llicència no serà renovada.

    Capítol III

    Llicències

    Art. 8. Instal·lacions sotmeses a llicències

    1. Amb independència que el titular sigui una persona privada física o jurídica o un ens públic, caldrà obtenir la prèvia llicència municipal per a instal·lació de qualsevol antena ubicada a l'exterior del volum dels edificis; feta excepció, únicament, de les individuals o col·lectives per a la recepció de programes de ràdio i/o televisió compreses en el subtipus A1. Caldrà, també, l'obtenció de llicència prèvia per a totes i cada una de les instal·lacions agrupades als complexos anomenats "torre de comunicacions" i per a la instal·lació de les antenes de telefonia mòbil.

    2. Quan, d'acord amb el capítol II, calgui un pla tècnic previ, la llicència per a cada instal·lació individual de la xarxa, només es podrà atorgar una vegada aprovat l'esmentat pla i sempre que aquella s'ajusti plenament a les seves previsions.

    3. Als efectes de tramitació de les llicències, les antenes subtipus A2 i tipus C i D, es consideraran com a instal·lacions menors, i les del tipus B i E tindran la mateixa consideració que les activitats industrials classificades en les categories 1a i 4a.

    4. Als efectes d'aplicació dels articles 239.3.e i 251.3.d de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità, els diferents tipus d'antena descrits en els capítols anteriors tindran la consideració d'elements tècnics de les instal·lacions.

    Art. 9. Plans Tècnics

    1. Per a l'aprovació dels plans tècnics a què es refereixen els articles anteriors, caldrà formular la pertinent sol·licitud, amb els requisits formals de caràcter general que determina la Llei 30/1992, "Ley de Régimen Jurídico y Procedimiento Administrativo Común", acompanyada de tres exemplars del pla.

    2. El pla haurà de tractar, de forma motivada i amb l'abast suficient per a la seva comprensió i anàlisi:

    a. La disposició geogràfica de la xarxa i la ubicació de les antenes que la constitueixen, en relació amb la cobertura territorial necessària i comparativament amb les altres solucions alternatives possibles.
    b. La incidència dels elements visibles de la instal·lació, sobre els elements a protegir (edificis o conjunts catalogats, vies principals i paisatge urbà en general), amb les propostes sobre l'adaptació de la seva aparença exterior a les condicions de l'entorn. En tot cas anirà acompanyat de fotografies de l'edifici i/o entorn afectat.
    3. Els plans tècnics s'hauran d'ajustar als corresponents projectes tècnics, aprovats pel Ministeri d'Obres Públiques i Transports, quan es tracti de serveis finals o portadors, de conformitat amb allò que preveuen els articles 13, 14 i 17 de la Llei d'Ordenació de les Telecomunicacions.
    4. En la tramitació se seguiran les normes de procediment vigents; en tot cas serà preceptiu l'informe favorable dels serveis competents en la protecció del patrimoni històric, artístic i monumental.
    5. La competència per resoldre la petició correspon a l'Alcalde/ssa, sense perjudici de les delegacions que hagi efectuat o pugui efectuar de conformitat amb els articles 53.1 i 54.1 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

    Art. 10. Requisits per a la petició i tramitació de les sol·licituds de llicències d'instal·lació d'antenes

    1. Quan calgui autorització dels òrgans competents de telecomunicacions o estar en possessió d'una concessió administrativa, caldrà justificar de forma fefaent que se'n disposa en formular la sol·licitud.

    2. Instal·lacions que requereixen un pla tècnic (tipus B, D i E):

    2.1. Les sol·licituds es formularan d'acord amb allò que determina l'article 28.1.2 i 3 de les Ordenances metropolitanes d'edificació, en allò que tingui relació amb l'antena i les seves instal·lacions complementàries.

    2.2. També s'adjuntaran:

    a. Els càlculs justificatius de l'estabilitat de l'antena amb els plànols constructius corresponents.
    b. La descripció i justificació de les mesures correctores adoptades per a la protecció contra descàrregues elèctriques d'origen atmosfèric i per evitar interferències radioelèctriques i paràsits en altres instal·lacions.
    c. Referència a les dades administratives de l'expedient d'aprovació prèvia del pla tècnic.

    2.3. En particular quan es tracti d'antenes de telefonia mòbil la documentació que s'acompanyarà serà l'assenyalada amb caràcter general en aquest apartat, amb les següents precisions:

    a. Projecte tècnic, acompanyat de documentació fotogràfica, gràfica i escrita, signat per tècnic competent; justificatiu de l'impacte visual, que expressi clarament l'emplaçament i el lloc de col·locació de la instal·lació en relació amb la finca i la situació en aquesta; descripció de l'entorn dins el qual s'implanta, grandària, forma, materials i altres característiques.
    b. Declaració o compromís de mantenir la instal·lació en perfectes condicions de seguretat, estabilitat i ornament.

    2.4. La competència per a resoldre la petició correspon a l'Alcalde/ssa, sense perjudici de les delegacions que hagi efectuat o pugui efectuar de conformitat amb els articles 51.3 i 54.1 de la Llei Municipal.

    3. Antenes per a radioafeccionats (tipus C) i per a recepció de programes de ràdio i televisió del subtipus A2.

    3.1. Pel que fa a la sol·licitud, tramitació i resolució de la llicència, aquestes instal·lacions tindran la consideració d'obres menors a tots els efectes.
    3.2. La sol·licitud anirà acompanyada de :

    a. Fotografies actuals de l'edifici i de l'entorn.
    b. Documentació tècnica justificativa del compliment de totes les condicions enunciades als articles 4 i/o 6 d'aquesta Ordenança.

    4. En les llicències per a instal·lacions d'antenes de telefonia mòbil s'expressarà el termini màxim per al qual s'atorgaran, que serà de dos anys, i que hauran de ser renovades en acabar el termini per possibilitar la seva permanència, prèvia modificació i adaptació, si s'escau, d'acord amb l'establert en l'article 8 d'aquesta Ordenança.

    Art. 11. Instal·lacions d'antenes en domini municipal

    Les antenes instal·lades sobre edificis de propietat municipal, només podran autoritzar-se mitjançant una concessió sobre utilització de béns d'ús públic municipal, els plecs de condicions que la regeixin i allò que s'estableix en aquesta Ordenança amb independència de l'obtenció de la corresponent llicència.

    Art. 12. Conservació d'instal·lacions d'antenes

    Els titulars de les llicències i de les concessions s'encarregaran de que aquestes instal·lacions es mantinguin en perfecte estat de seguretat i conservació, subsidiàriament seran responsables d'aquesta obligació de conservació els propietaris de l'edifici i/o terreny sobre el qual estigui instal·lada l'antena.
    En cas contrari, aquestes instal·lacions podran ser retirades pels serveis municipals corresponents, a càrrec de l'obligat.

    Capítol IV

    Execució de l'Ordenança i Règim sancionador

    Art. 13.

    1. En cas d'incompliment dels preceptes d'aquesta Ordenança, els serveis tècnics municipals podran ordenar l'adopció de les mesures que s'escaiguin, a fi i efecte de restablir la legalitat infringida, segons l'establert en la normativa urbanística general.

    Art. 14. Règim sancionador

    1. Es procedirà d'acord amb el règim general per a les infraccions urbanístiques establert en la Llei del Sòl i, en allò que s'escaigui, amb el que disposa la normativa sobre Règim local.

    2. De la infracció d'allò que disposa aquesta Ordenança, en seran responsables solidàriament:

    a. En primer lloc, l'empresa instal·ladora, o bé la persona física o jurídica que hagués disposat la col·locació de l'antena, sense prèvia llicència o concessió, o amb infracció de les condicions que s'hi estableixin o dels preceptes de la present Ordenança.
    b. El propietari de l'edifici o del terreny on l'antena estigués col·locada.

    3. El procediment aplicable serà aquell previst en els articles 127 i següents de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, de règim jurídic i procediment administratiu comú i en el Reglament del procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora, de 4 d'agost de 1993.

    Disposició transitòria

    Les antenes de telefonia mòbil instal·lades amb llicència concedida abans de l'entrada en vigor de la present Ordenança, que no s'ajustin a les previsions del paràgraf 2 de l'article 8, hauran d'adaptar-se en el termini màxim de dos anys, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Ordenança.

  • Modificació puntual de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità en l'àmbit del municipi de Badalona.

    Municipi
    Badalona

    Aprovada definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 6 de Juny de 2008. (DOGC núm. 5224 de 29/09/2008).

    Incorporant d'ofici que la possiblitat que la rasant de la planta baixa pugui estar 1m per sobre de la regulació fixada pel Pla General Metropolità només es donarà quan l'ús d'aquesta planta sigui el d'habitatge.

    PER SOBRE L'ALÇADA REGULADORA

    Art. 239. Alçada (Es modifica l'apartat 3.a.)

    3.a. La coberta d'acabament de l'edifici, que estarà dins dels límits assenyalats pel gàlib que conforma el pla de pendent inferior al 30 per 100 i les arrencades de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als
    paraments exteriors de les façanes, a alçada no superior a la reguladora màxima i vol màxim determinat pel vol dels ràfecs. Les golfes que en resultin no seran independitzables ni habitables, sens perjudici de la possibilitat de comunicació amb els pisos immediatament inferiors i no podran tenir .una alçada lliure superior a 2,10 m.

    En les situacions que no s'assoleixi l'alçada reguladora màxima, la coberta d'acabament de l'edifici estarà dins dels límits assenyalats pel gàlib que conforma el pla de pendent inferior al 30 per100 i les arrencades de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes a alçada no superior a 60 cm. per damunt de la cara superior de l'últim forjat i vol màxim determinat pel vol dels ràfecs. En qualsevol cas aquest espai no es considerarà una planta habitable.

    DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

    S'afegeixen les següents disposicions transitòries.

    Disposició transitòria primera

    Planejament en curs: Els documents de planejament que hagin assolit la seva aprovació inicial abans de l'entrada en vigor de la present modificació normativa es continuaran tramitant d'acord amb la normativa vigent en el moment de la seva aprovació inicial.

    Disposició transitòria segona

    Planejament aprovat definitivament: Els documents de planejament aprovats definitivament abans de l'entrada en vigor de la present modificació normativa regiran d'acord amb la seva normativa específica, i en tot allò que no estigui expressament especificat d'acord amb la nova normativa modificada del Pla General Metropolità.
    Per els usos diferents als d'habitatge, en tot allò que en el planejament no estigui expressament especificat regiran els paràmetres del Pla General Metropolità vigent en el moment de la seva aprovació definitiva.

    Disposició transitòria tercera

    Llicències en tràmit: Les llicències sol·licitades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present modificació normativa regiran d'acord amb la normativa vigent en el moment de la seva sol·licitud. Mitjançant les oportunes sol·licituds de modificació de llicència serà factible acollir-se a les determinacions de la nova normativa en aquells aspectes que convingui.

    Disposició transitòria quarta

    Per a aquells edificis amb llicència però amb obres d'edificació en execució i pels edificis existents, ambdós casos que no estiguin subjectes a planejaments específics, mitjançant les oportunes sol·licituds de llicència o de modificació de llicència serà factible acollir-se a les determinacions de la nova normativa en aquells aspectes que convingui.
    En el cas que estiguin subjectes a planejaments específics prevaldran les determinacions d'aquests planejaments i en tot allò que no estigui específicament regulat seran d'aplicació les determinacions assenyalades en el paràgraf anterior.

  • Modificació de les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità per a la modificació de les alçades reguladores en el tipus d'ordenació segons alineació de vial, al terme muncipal de Barcelona.

    Municipi
    Barcelona
    Aprovada definitivament per la Subcomissió d'Urbanisme del Municipi de Barcelona, en la sessió de 2 de març de 2007. (DOGC núm. 4893 de 29/05/2007).

    Modificació puntual de les normes urbanístiques del Pla general metropolità per a la modificació de les alçades reguladores en el tipus d'ordenació segons alineació de vial, de Barcelona

    Modificació de l'articulat: articulat proposat. En negreta, text afegit o modificat.

    Art. 239. Alçada

    1. L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes són els establerts en les normes aplicables a cada zona, atenen a l'ample del carrer a que donin front els edificis o a la qualificació urbanística dela zona.

    2. L'alçada es mesurarà verticalment en el pla exterior de la façana, fins ala intersecció amb el pla horitzontal que conte la línia d'arrencada dela coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas de terrat o coberta plana.

    3. Per sobre de l'alçada reguladora màxima o, si és el cas, sobre el pla superior de l'últim forjat, nomes es permetran:

    a) La coberta terminal de l'edifici, de pendent inferior al 30 per cent i les arrencades de la qual siguin línies horitzontals paral-leles als paraments exteriors de les façanes, a alçada no superior a la reguladora màxima o, si és el cas, al pla superior de l'últim forjat, i volada màxima determinada per la volada dels ràfecs. Les golfes que en resultin no seran habitables.
    b) Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada total màxima de seixanta centímetres (60 cm).
    c) Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors. L'alçada d'aquestes baranes no podrà excedir d'un metre vuitanta centímetres (1,80 m) encara que restarà, en tot cas, limitada per les cotes de coronament dels edificis ve`ins, ales quals s'haurà d'ajustar per aconseguir una més bona integració de l'edifici.
    d) Els elements de separació entre terrats d'edificis ve`ins. L'alçada màxima d'aquests elements no podrà excedir d'un metre vuitanta centímetres (1,80 m) si són opacs i de dos metres i mig (2,50 m) si són transparents, reixes o similars.
    e) Els elements tecnics de les instal-lacions, situats dintre del gàlib definit per un pla que formi un angle de 30° respecte del pla horitzontal, i l'arrencada del qual se situï a la intersecció de la cara superior del darrer forjat amb cadascuna de les façanes, i amb una alçada màxima de 3,50 m que només es podrà superar amb elements puntuals.
    f) Les rematades decoratives de les façanes.