Recuperació del riu Llobregat, tram 1

Recuperació social i ambiental del paisatge de ribera de l'espai fluvial entre Martorell i Sant Andreu de la Barca i millora de l'accessibilitat al riu des dels municipis propers, en un entorn saturat d'infraestructures.

Imatge del projecte
Jordi Surroca
Technical details
  • Project date:
    March 2007
    Start work date:
    --
    End work date:
    --
    Work execution date:
    April 2011
    Municipality:
    Castellbisbal, Corbera de Llobregat, Pallejà, Sant Andreu de la Barca
    Area:
    161 ha
    Cost:
    5.961.021,36 €
  • Authors:
    Alfred Fernández de la Reguera (arquitecte)
    Project management:
    Alfred Fernández de la Reguera (arquitecte)
    Works management:
    Alfred Fernández de la Reguera (arquitecte), CICSA Consultor de Ingeniería Civil SA, ECAFIR Asesoría Ambiental SL
    Collaborators:
    Javier Navarro (eng. tècnic d'obres públiques – AMB), Catalina Montserrat (eng. agrònoma – AMB)
    Contractor:
    UTE Azahar-Rubatec-CRC / UTE Rubatec-Talio
Description

El Llobregat, el vell Rubricatus, és un camí d'aigua des de l'antiguitat, com ens en dóna testimoni la via Hercúlia o Augusta de la Barcino romana, un itinerari històric dins del paisatge. La recuperació dels camins de ribera com a elements de suport del conjunt de la intervenció mediambiental i paisatgística ha permès estructurar-ne el recorregut amb els accessos a les poblacions veïnes.

El pont del Diable torna a portar-nos al riu. En la seva funció de retrobar la ribera, el camí del Diable simbolitza el retorn de l'home a la natura. La nova rampa d'accés des del marge esquerre representa un homenatge a la cultura de la romanització i a l'espai obert i lliure. El paviment de la rampa és ceràmic, construït amb peces en forma d'espiga d'argila vermella al•ludint al nom del riu (rubricatus = rogenc). En el traçat, metàfores i mitologies de la tradició mediterrània il•lustren sobre la vegetació de l'entorn i el seu significat mític; grafiat al paviment, hi ha l'himne del virolai, en un lloc on s'albira la muntanya sagrada de Montserrat emmarcada per l'ull de l'arc monumental.

La difícil recuperació d'un paisatge riberenc dins d'un àmbit saturat d'infraestructures, indústries i tot tipus de serveis s'ha plantejat mitjançant una gran plantació arbòria. Les masses d'arbres interioritzen un ambient i emmascaren l'entorn exterior al llarg dels camins que, cobrint la traça d'alguna gran canalització, solquen les plataformes fluvials. Al projecte no s'ha pretès simular un escenari vegetal pintoresc, s'ha actuat amb la lògica de la geometria de la malla de plantació, adaptada a la forma de les terrasses. En determinades ocasions i per donar una certa lectura del territori, s'han combinat les espècies arbòries, fonamentalment quan fan el paper de pantalles visuals i acústiques sobre infraestructures i polígons, o quan són per senyalitzar vies d'accés   de vianants. La restauració de talussos artificials, la manipulació de petites elevacions per absorbir les descompensacions de traçats industrials, la formació de basses i motes per retenir o conduir les aigües, han configurat el nou relleu de la plataforma alta de la llera.

Una de les actuacions més destacades en el tram metropolità del riu ha estat la recuperació de les basses de recàrrega de l'aqüífer de Sant Andreu de la Barca a la zona del meandre de Ca N'Albareda, que l'ha convertit en un espai amb identitat pròpia que contribuirà en gran mesura a la recuperació ambiental i paisatgística d'un punt amb un gran potencial. Són dues basses amb funcions diferenciades: la primera rep l'aigua captada del riu i recrea una zona natural d'aiguamoll, amb talussos i amb illes artificials aptes per al desenvolupament de la flora i la fauna; serveix alhora per decantar la matèria en suspensió de l'aigua del riu abans que passi a la segona bassa, on es produeix la infiltració de l'aigua a l'aqüífer.

Aigües avall, dues passarel•les per a vianants i ciclistes permeten creuar el riu i enllaçar itineraris. La passarel•la blava és al terme de Castellbisbal al punt on hi ha una àrea d'estada, mentre que l'altra, la groga, connecta el parc de la Solana de Sant Andreu amb el camí principal del marge esquerre des d'on, entre els salzes, es fa evident el riu.

Where