Àrea Metropolitana de Barcelona

Informació de servei

Indret d'interès historicoarquitectònic, amb vegetació singular, jardí històric, escultura, llac, brollador, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, pista de petanca, jocs infantils, jocs de gent gran, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, taula de ping-pong, aparcament de bicicletes, bar, WC.

Descripció

El conjunt de Can Solei i Ca l'Arnús és un indret únic a la ciutat de Badalona per les seves edificacions singulars, pel manteniment de l'estructura agrícola, per la bellesa dels jardins i per l'esclat de riquesa vegetal i faunística que hi fa vida. Tot plegat, un testimoni excepcional de com es desenvolupava la vida de les classes benestants barcelonines a la segona meitat de segle XIX i principis del XX. Són pocs els testimonis, ben conservats, que ens han arribat d'aquesta època, no només a l'entorn barceloní, sinó també a la resta de Catalunya. D'aquí el seu gran valor.

Història del parc

Can Solei
L'origen de Can Solei es remunta a una antiga finca agrícola ja documentada a l'arxiu del marquès de Barberà en una escriptura de 1565, que diu el següent: "Peça de terra de 7 mujades que és el mas Solei; es troba en acte de venda que Francesc Castellet de Barcelona i Joan Albert de Perpinyà feren a Dalmau Ros." Un altre document de final del segle XVIII indica de quina manera s'havia anat conformant la propietat: "Cal suposar que la casa i terres que foren del doctor Pau Romà es componien quan les comprà la seva mare Isabel Romà, de diferents trossos, com eren les del mas dit antigament Dalmau, després Coma i últimament Solei; de les que foren de Francesc Porreras i a les que hi sumà el doctor Romà per la part de dalt o tramuntana que foren de Planas i de Rovira."

Fins al final del segle XVIII, la documentació és molt escassa i no és fins la darrera dècada d'aquest segle que la finca, la casa i els jardins comencen a aparèixer en diversos documents escrits. El sacerdot i més tard metge badaloní Josep Barriga i Sala, en la seva Història de Badalona (1793-1794), dóna algunes referències de Can Solei i dels seus visitants il·lustres: "Honra el barrio bajo de Pomar la magnífica casa del doctor Josep Romà […] que por su situación, paseos, aguas y aires saludables merece la común aprobación de personas de la primera jerarquía que han tenido el gusto de habitarla […]. En el año 1788 (con motivo de celebrar la consagración de un obispo) estuvieron 4 obispos juntos, el general de Barcelona Conde del Asalto, el Gobernador, muchos canónigos de la catedral y algunos jueces, en fin, casi toda la principal nobleza de Barcelona."

Segons Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà (1746-1819), el bisbe Valladares "emblanquinà les parets, igualà els balcons i dotà la bella situació amb molta aigua, jardí botànic i curiosos caminals que fineixen amb una glorieta pintada". En un fragment del seu diari, el famós Calaix de Sastre, de 13 de maig del 1794, diu sobre el mas Solei:"En esta tarda, doctor Josep Cases i jo […], hem anat a passejar cap a la torre del doctor Romà, advocat, intitulada lo mas Solei; casa i jardins ab horta, vinyes i molta aigua […], un gran safareig ab canyos d'aigua corrent, adornos de bustos de pedra màrmol, però mutilats de nassos, boques i ulls, i una estàtua del mig del safareig […]. Hem passejat per aquells caminals rectes, a la manera d'alamedes ab tanta frondositat que hi ha de vinyes, terres de sembradura, tanta còpia d'aigua que, ab aquella lontananza de muntanyes conreades, caseria i mar, són objectes moltísim deleitables a la vista. I tant han agradat al doctor Cases, que ha donat el nom, a tot aquell ameno jardí i hort, ab aquell gran safareig i aigua corrent, de Paradisus Voluptatis […]."

El mes d'abril de 1859 la finca es divideix per la venda d'una part a Evarist Arnús. Des d'aleshores la propietat es va convertir en Can Solei de Baix i Can Solei de Dalt o Ca l'Arnús.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) Can Solei i Ca l'Arnús van ser confiscats i oberts als badalonins com a parcs públics, i s'hi van celebrar actes diversos per recaptar diners per als soldats que marxaven al front. Un cop acabada la guerra, van tornar als antics propietaris. Entre el 1960 i el 1970 la finca va ser expropiada i el 1977 Can Solei va obrir de nou les seves portes, ara ja definitivament, com a parc municipal. Posteriorment, la Corporació Metropolitana va iniciar les obres de remodelació, que van quedar enllestides el 1984.

Ca l'Arnús
Evarist Arnús i de Ferrer (Barcelona, 1820-1890) va ser un dels pioners de la banca catalana de mitjan segle XIX i un dels grans personatges de la Febre d'Or. Com a financer i inversor, va tenir un important paper en la urbanització de l'eixample de Barcelona, ciutat on aixecà el Teatre Líric, als antics jardins dels Camps Elisis, i on va promoure iniciatives cíviques com l'Exposició Universal. També assolí una bona parcel·la de poder polític: va ser senador, primer electe i, des del 1887, vitalici. Menys coneguda és la seva faceta de filantrop i mecenes, que va desplegar al llarg de la seva vida, tant a Barcelona com a Badalona, ciutat que el 1884 el va nomenar fill adoptiu.

La història de Ca l'Arnús s'inicia el 1859, quan Arnús compra, en subhasta pública, una part de Can Solei per a fer-ne el seu paradís particular on passar els dies de lleure familiar. Els Arnús tenien una vida social molt intensa i són moltes les personalitats que van acollir a casa seva. És coneguda l'estada que hi van fer, l'any 1888, la reina regent Maria Cristina i el seu fill, el rei Alfons XIII (aleshores un infant de dos anys), que va gaudir d'un passeig amb barca pel llac. Després d'aquesta visita, feta amb motiu de la inauguració de l'Exposició Universal de Barcelona, la reina va concedir a l'Ajuntament de Badalona el tractament d'Excel·lència. Maria del Mar Arnús, en un article al diari Avui de març de 2002, explica que mossèn Cinto visitava Ca l'Arnús de tant en tant i deia missa a la capella de la casa. El que més agradava al mossèn poeta eren les passejades pel jardí de Ca l'Arnús, la pujada a la mina de Sant Antoni a través del camí dels Xiprers i l'excursió pel llac i el castell. El poble de Badalona també era convidat a entrar als jardins per participar en festes populars, concerts o representacions teatrals.

La finca es va mantenir sencera durant tres generacions. La quarta, formada pels rebesnéts d'Evarist Arnús, en va vendre una part a la Corporació Metropolitana de Barcelona i una altra a una immobiliària. Avui dia gairebé tota la finca és de propietat pública. La reivindicació popular Ca l'Arnús, parc públic és una feliç realitat. En els darrers anys, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha desenvolupat el projecte de restauració del parc de Ca l'Arnús, que inclou la connexió amb Can Solei, i s'ha fet càrrec de les obres. La rehabilitació del jardí romàntic (amb el llac, els ponts i el castell), de la torre del Rellotge i dels principals passeigs i camins li han retornat l'esplendor i la bellesa dels seus millors temps.