Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: palmito
Francès: palmier nain
Anglès: dwarf fan palm

Palmera nana, de troncs curts i gruixuts, que a la natura pot arribar a fer 6 m d'alçària.

Els troncs estan coberts de fibres blanques o grises corresponents a les restes de les fulles d'anys anteriors.

Entre el març i el maig. De flors petites i grogues, neixen a la primavera sobre el tronc, entre les fulles, en grups atapeïts i protegits per grans espates. N'hi ha de femenines i de masculines en peus diferents.

Cada flor dona tres dàtils coneguts amb el nom de "pa de guineu". Els dàtils són fruits petits, rodons, primer verds i després vermellosos, amb polpa fibrosa i gust desagradable.

Viu en llocs oberts i secs, als roquissars i vessants de muntanya, sempre a prop del litoral. Es tracta de l'única palmera autòctona europea. No s'ha de confondre amb la palmera excelsa.

Molt preuada com a espècie ornamental. Les fulles han estat emprades per fer graneres i capells, raspalls i cordes. I els dàtils s'han utilitzat contra les diarrees pel seu contingut en tanins, de propietats astringents.

Exemplar centenari, molt ornamental, de dimensions excepcionals, amb 13 braços de diferents alçades que prenen la forma d'un gran vas o, potser, d'un drac de 13 caps.

La presència d'aquest margalló, amb tot el grup de palmeres i altres plantes exòtiques del parc, respon a l'essència original de la creació d'un jardí de casa colonial. Aquests jardins volien reunir i mostrar una gran varietat d'espècies exòtiques que evoquessin l'exuberància de les illes tropicals. Aquest exemplar va ser declarat d'interès local pel ple municipal l'any 2009.