316 espècies de fauna observades

| Subject: Parks, Beaches

El Visor de fauna recull el 63 % de les espècies d'ocells de Catalunya durant el 2019

Nen observant ocells

Segons les dades facilitades per tècnics de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), el Visor de fauna de l'AMB ha recollit un total de 316 espècies observades als parcs i platges metropolitans i al seu voltant durant el 2019. Aquestes observacions inclouen rèptils, papallones, odonats, mamífers i amfibis, però el grup més observat són els ocells. En total, 248 ocells, dels quals més del 70 % són espècies protegides com la puput, la mallerenga, la cadernera, el raspinell o el picot verd. Aquesta dada pren especial rellevància quan es contrasta amb el total d'espècies d'ocellls observades a tot Catalunya durant el 2019, que han estat 394, segons dades facilitades per l'ICO, la qual cosa suposa un 63 % d'observacions a través del Visor de fauna metropolità del total d'espècies d'ocells de Catalunya.

Totes les dades obtingudes estan recopilades al web de l'AMB a través del Visor de fauna. Aquesta eina recull les observacions als parcs i platges metropolitans, que pot introduïr qualsevol persona a través de les aplicacions Ornitho i Ocells dels Jardins. Només cal donar-s'hi d'alta.

Gràfic Espècies observades 2019 (proporció)

Projectes de ciència ciutadana

Moltes de les observacions provenen de les dades que s'han recollit durant les activitats de ciència ciutadana organitzades per l'AMB i els ajuntaments als parcs i platges metropolitans, dins del programa Aprenem a la Xarxa. En aquestes activitats, dirigides per educadors ambientals, s'acosta els ciutadans al treball de camp que porten a terme els experts per fer estudis de fauna, i els fa participar directament en la recerca d'informació i coneixement de la biodiversitat.

Infraestructura verda i blava

En un àmbit tan transformat i urbanitzat com l'àrea metropolitana de Barcelona, els parcs i platges metropolitans conformen el que anomenem infraestructura verda i blava. Constitueixen un mosaic heterogeni de biòtops, hàbitats per a espècies animals i vegetals que han sabut adaptar-se a aquest medi perquè hi han obtingut més facilitats d'alimentació i nidificació, perquè hi ha menys depredadors o perquè hi troben més confort.

Malgrat que són espais seminaturals i sovint amb una intervenció d'enjardinament més o menys intensa, els parcs metropolitans ofereixen una gran riquesa d'hàbitats (parets, teulades, murs de pedra seca, zones arbrades, racons amb fusta morta, basses i estanys, etc.), que afavoreixen la conservació de determinades espècies silvestres i tenen un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, cosa que facilita la mobilitat d'espècies entre diferents zones verdes urbanes i també amb els entorns naturals propers.

Pel que fa a les platges, tenen un paper important en la funcionalitat ecològica dels espais oberts de l'AMB. En primer lloc, perquè contenen espècies de flora i fauna d'elevat interès per a la conservació —com la vegetació psammòfila (de zones sorrenques) o el corriol camanegre, que nidifica en algunes d'aquestes platges— i, d'altra banda, perquè són un element en forma d'ecotò ecològic, és a dir, de transició entre els ecosistemes terrestres i els marins, que regula nombrosos processos físics i ecològics com la dinàmica litoral o les migracions i hivernades de múltiples aus marines, limícoles (de zones humides) i passeriformes (ordre d'ocells que inclou els pardals).

Related documents