Àrea Metropolitana de Barcelona

La parcel·la on s’aixequen aquests habitatges té forma de L i dóna a una plaça pública en una zona de molt recent creació feta d’edificis aïllats molt compactes i de volumetries tancades. L’entorn natural, en canvi, té perspectives obertes cap el mar, els boscos i el mateix poble de Tiana, a l’altra banda de la vall. Va ser un propòsit inicial de la implantació del projecte aprofitar al màxim aquesta situació, mantenir al màxim les vistes a través de l’edifici i acordar els volums dels nous habitatges amb els existents per tal de generar un front construït coherent capaç de generar teixit urbà.

La normativa fixava que la planta baixa s’havia de reservar per a locals comercials, però es tracta d’un ús sense justificació per la posició perifèrica i suburbana del barri. Aprofitant aquesta circumstància, i per tal d’aconseguir la màxima lleugeresa del conjunt i mantenir les visuals a través de l’edifici, es deixa la planta baixa sense ocupar. Tampoc no es realitzen excavacions per a l’aparcament, que se situa parcialment sota un dels blocs. A la part inferior només s’hi ubiquen els volums que contenen comptadors i serveis, i les fileres de trasters assignats a cada pis.

L’altra decisió important del projecte va ser treballar un esquema tipològic únic per als dos blocs i que pogués servir tant per a l’orientació nord-sud com per la est-oest. La planta es forma així al voltant d’una sala central, oberta i contínua, que dóna a dos fronts oposats, amb una terrassa a cada extrem. A banda i banda d’aquest espai central obert se situa la resta del programa. Aquest esquema de crugia molt estreta ajuda també a fer l’edifici transparent, permetent la visió al seu través, i és molt efectiu per aconseguir una bona ventilació creuada. Permet, per altra banda, viure les dues orientacions en diferents moments de l’any, aprofitant la seva situació d’obaga o de solana.

Pel que fa als materials i sistemes constructius utilitzats, aquests s’adeqüen a l’estricta necessitat d’aconseguir una bona qualitat espacial i constructiva amb economia de mitjans, i alhora intentar tenir un comportament energètic eficient. En aquest sentit s’optimitzen els sistemes i tècniques convencionals, encara competitius o més econòmics en l’època de la seva construcció en relació a d’altres més nous o industrialitzats, i s’utilitzen elements constructius no contaminants.

La inversió per a aquest projecte no contemplava la incorporació de cap sistema energètic passiu, tot i que a ara ja és de rigor en l’habitatge a Catalunya. Pensem, però, que el comportament energètic i l’aportació a la sostenibilitat de qualsevol edifici al llarg de la seva vida útil, com certament es dóna en aquest conjunt de Tiana, poden dependre més de les decisions d’implantació, de minimització d’excavacions i d’elecció tipològica que no pas de gadgets afegits. Tot i que sigui difícilment quantificable, també cal comptar com a part de l’aportació al medi ambient d’aquest edifici la posta en valor de l’entorn natural del Maresme, de molta qualitat, i que, malauradament, ha estat molt desfigurat els darrers anys.