Àrea Metropolitana de Barcelona

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) reclama al Ministeri per a la Transició Ecològica actuacions d'emergència per apaivagar la situació de vulnerabilitat extrema del litoral metropolità. L'AMB demana aportacions extraordinàries de sorra abans de l'estiu en totes les platges més afectades per la regressió, amb la granulometria de sorra adaptada a les particularitats de cada zona. 

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'AMB, explica que "les platges metropolitanes són el millor patrimoni d'espai natural que necessitem preservar. Demanem treballar conjuntament amb el Ministeri per a la Transició Ecològica  i la Generalitat de Catalunya per fer una proposta ferma amb l'objectiu  d'evitar l'erosió d'aquests espais". "Reclamem urgentment una intervenció del Ministeri a través d'un pla de xoc per fer una reposició de les sorres", afegeix Balmón. 

L'Administració metropolitana ja està treballant per impulsar el Pla de resiliència de les platges metropolitanes, conjuntament amb les institucions competents: un full de ruta que determina diferents propostes i solucions a mitjà termini que reverteixin la regressió de les platges i protegeixin de manera definitiva el litoral metropolità. En aquest sentit, l'AMB porta a terme estudis previs del litoral metropolità, que serviran com a base de coneixement per traçar el Pla.  Aquesta diagnosi va determinar que les platges del litoral metropolità nord han perdut entre 6 i 10 metres anuals d'amplada des del 2017.

Borrasca Cèlia: el temporal marítim més dur d'aquest hivern

La borrasca Cèlia ha provocat el temporal marítim més important d'aquesta temporada al litoral metropolità, que ha empitjorat l'estat d'unes platges ja molt vulnerables per la regressió i la pèrdua de sorra.

El temporal marítim, que s'ha produït entre el dilluns 14 i el divendres 18 de març, ha provocat onades de fins a 6 metres (segons la boia de Ports de l'Estat) i ratxes de vent de fins a 70 km/h, procedent de l'est i el sud-est. Les onades es generaven al nord d'Àfrica i recorrien tot el Mediterrani occidental fins a impactar a les nostres costes. A més, la presència de les baixes pressions ha implicat una pujada del nivell del mar, fenomen que es coneix com a "marejada ciclònica". 

Actualment ja s'han perdut el 15% de les platges metropolitanes i totes pateixen regressió, excepte la del Fòrum (Sant Adrià de Besòs). De fet, algunes platges ja no es poden recuperar de manera natural.

La pèrdua de sorra ha estat molt significativa a les platges de Montgat i Badalona nord, que ja es trobaven en un estat molt delicat abans de l'arribada del temporal. 

La forta regressió continua avançant cap al sud i la poca amplada d'algunes platges provoca més impactes quan hi ha onatge fort. Aquesta és la diagnosi de l'estat de les platges.

• Montgat: queda la platja dels Pescadors, que aguanta gràcies al petit espigó del turó de Montgat. Abans del temporal, ja havien desaparegut les platges de Les Roques, dels Toldos, Can Tano i Montsolís.
• Badalona: aquest temporal ha fet desaparèixer la platja de Barca Maria. Les del Cristall i el Pont d'en Botifarreta han quedat força malmeses i el temporal ha fet aflorar antigues estructures com fonaments d'antigues edificacions.
• El Prat de Llobregat: abans del temporal, ja havien desaparegut la platja La Naturista i part de la platja de la Ricarda (uns 2 km de longitud). Aquest temporal ha fet avançar la regressió a Can Camins, que ja ha perdut 650 metres de longitud, tot i les aportacions anuals de 100.000 m3 de sorra que es fan en aquesta zona.
• Gavà: la platja de Gavà Mar ha perdut amplada i uns 300 metres de front dunar. Tot i així, les dunes metropolitanes de les platges del delta del Llobregat amorteixen l'avenç del temporal i minimitzen les afectacions a la part posterior de la platja, ja que la part del front dunar actua com una barrera flexible davant l'onatge i la pujada del nivell del mar. 

• Adequació dels nivells de sorra, després que l'onatge i el vent hagin provocat importants sobreacumulacions i desnivells en diferents equipaments.
• Retirada de tones de sorra als accessos i les passeres.
• Reinstal·lació dels tancaments de pal i corda desmuntats a les dunes.
• Col·locació d'elements retirats per tal de minimitzar els danys i les afectacions. Es tracta de mobiliari fix situat a la part posterior de les platges en contacte amb els passeigs marítims com aparcabicicletes, senyals d'accés o banderoles.
• Recol·locació de mobiliari i equipaments desplaçats a causa de l'onatge i el fort vent.
• Neteja sostenible dels residus i elements dipositats a la sorra. Es porta a terme la recollida manual de canyes i la separació dels residus d'origen vegetal i els d'origen humà. Les restes vegetals es porten a una planta de compostatge de l'AMB per fer-ne compost orgànic i reutilitzar aquest material per a altres usos.
• Reobertura de rieres i pluvials perquè l'aigua acumulada pugui arribar al mar. Durant el temporal, el fort onatge forma una barra de sorra que tanca aquests cursos d'aigua. 

• Protocol d'obertura de rieres i pluvials, per tal de canalitzar l'aigua cap al mar i evitar inundacions a l'esplanada sorrenca i aigües amunt.
• Retirada de mobiliari fix durant la temporada baixa, susceptible de patir danys.

• Seguiment i monitorització de l'onatge, el vent i la pluja.
• Inspecció contínua de l'estat i evolució de les platges.
• Abalisament d'elements que hagin patit afectacions, com plataformes de dutxa que hagin quedat descalçades.
• Retirada d'elements que no estaven en risc però que l'evolució de l'onatge sí que posa en perill.