50 ajuntaments i entitats locals demanen al Govern espanyol protagonisme i recursos per a la transició energètica

Back

| Subject: Energia

Proposen eliminar la restricció dels 500 m de radi per a l'autoconsum

FV
FV | Arxiu


50 ajuntaments presenten al·legacions conjuntes a la consulta pública del Govern espanyol sobre les comunitats energètiques. Reivindiquen mecanismes senzills i unificats per tramitar-les, recursos i eines per impulsar-les, capacitat de participació directa en les normes que les afecten, que les comunitats energètiques puguin facilitar el bo social i un sistema de governança de l'energia més democràtic, en contraposició de l'actual.

Els 50 ajuntaments han respost a la consulta pública plantejada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la finalitat de la qual era recollir l'opinió de col·lectius i entitats interessades, administracions i agents potencialment involucrats en el desenvolupament de comunitats energètiques, per a la transposició a l'ordenament jurídic espanyol de les directives europees del mercat interior de l'electricitat i d'energies renovables.

Aquestes directives estableixen que els països de la Unió Europea han de garantir en el seu ordenament nacional el dret de la ciutadania de produir, consumir, emmagatzemar i vendre energia renovable pròpia. S'hi estableixen dos models de comunitats locals d'energia: la Comunitat d'Energies Renovables i la Comunitat Ciutadana d'Energia.

Les al·legacions reclamen avançar cap a un escenari ambiciós de gestió ciutadana i municipalista de l'energia, alhora que intenten oferir totes les garanties perquè les comunitats energètiques operin sense afectar la seguretat del sector elèctric.

Millorar l'accés a l'energia a través de les comunitats energètiques

Dues de les reivindicacions incloses són que les comunitats energètiques puguin estendre les experiències d'autoconsum més enllà de la limitació actual dels 500 metres de radi des de les instal•lacions de producció, i que puguin operar en una xarxa de mitjana tensió, de manera que permetin estratègies de producció cooperativa municipal.

A fi de millorar l'accés a l'energia per a la població en situació de vulnerabilitat, els ajuntaments proposen que les comunitats energètiques puguin facilitar el bo social o les ajudes existents en matèria de pobresa energètica, igual que ho haurien de poder fer totes les comercialitzadores i no només les de referència.

També es proposa crear marcs locals d'intervenció, que permetrien fer de l'energia un vector de transformació de la ciutat. Se suggereix que les comunitats energètiques puguin operar com a subministradores, tal com planteja la directiva, complint una sèrie de requisits i amb menys exigències normatives de les que es preveuen per a les comercialitzadores d'àmbit estatal.

Al seu torn, aquestes comunitats podran operar en la xarxa de distribució, tal com planteja la directiva. Perquè aquesta operació es produeixi amb totes les garanties, s'entén que haurien d'actuar sota el guiatge d'una distribuïdora. Això podria afegir un dinamisme econòmic local, com el que s'està generant a Alemanya i altres països, que aporti beneficis per al municipi i els seus habitants, així com per al teixit comercial i industrial.

Algunes de les propostes incloses en les 15 pàgines d'al•legacions municipals s'inspiren en iniciatives existents en altres països de la Unió Europea, que o bé ja han transposat aquestes directives, o bé han avançat en la creació de comunitats energètiques sense disposar d'un articulat concret. Es plantegen propostes ja existents a Alemanya, Portugal, Irlanda o Polònia.

Les capacitats i requisits que s'estableixin en la transposició de les directives determinaran la utilitat d'aquestes comunitats energètiques i la seva capacitat de transformar el model energètic oligopòlic actual, controlat i gestionat per un petit nombre de grans empreses, en un model distribuït, en què l'energia pugui ser gestionada per un teixit social, administratiu i empresarial divers i local.

Las al·legacions han estat subscrites pels 50 municipis i entitats locals següents:

Ajuntament del Prat de Llobregat, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Cadis, Ajuntament de Palma de Mallorca, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Alcorcón, Ajuntament de Pamplona, Ajuntament de València, Ajuntament de Girona, Ajuntament de La Palma, Ajuntament de Manzanares del Real, Ajuntament de Barberà del Vallès, Ajuntament de Calvià, Ajuntament de Conil de la Frontera, Ajuntament de Flix, Ajuntament de Fuentecantos, Ajuntament de Granollers, Ajuntament de Los Palacios y Villafranca, Ajuntament de Lladurs, Ajuntament de Montcada i Reixac, Ajuntament de Montornès del Vallès, Ajuntament de Mont-Roig del Camp, Ajuntament de Navàs, Ajuntament d'Olost, Ajuntament de Rivas Vaciamadrid , Ajuntament de Ronda, Ajuntament de Rubí , Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Ajuntament de Sant Martí de Tous, Ajuntament de Sant Pere de Torelló, Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Ajuntament de Senan, Ajuntament de Terrassa, Ajuntament de Tibias, Ajuntament de Torrebesses, Ajuntament de Vacarisses, Ajuntament de Viladecans, Ajuntament d'Argençola, Àrea Metropolitana de Barcelona, Agència d'Energia de Barcelona, Associació de Micropobles de Catalunya, Asociación Nacional de Autoconsumidores (ANA), Instituto Tecnológico Canario (ITC), EnergÉtica coop, cooperativa de Palencia, Enercoop, Cooperativa Eléctrica de Crevillent, Vergy, Comunidad Energética i Diputación de Barcelona.

Related links

Prova: $provaURL