La C-31. Una gran via fins a Montgat

Projecte amb l'objectiu de crear un sistema estructurador a escala urbana i territorial que torni a connectar el territori

Fitxa tècnica

Promotor:
AMB i Ajuntament de Badalona
Estat:
En estudi

Descripció

El projecte preveu que la C-31 esdevingui una via amb diverses modalitats de transport: públic, privat, un passeig per a vianants, carrils per a bicicletes, entre d'altres. Se'n vol reforçar el paper transversal com a suport de les principals vies de connexió entre barris de Badalona, com a passatges que superen la barrera de la pròpia infraestructura. Es pretenen crear nous espais públics i redissenyar els marges de l'autopista per donar continuïtat urbana i enllaçar entre si els barris de l'entorn.

Intercanviador C-31

Context

Va ser una de les autopistes que es va presentar en societat com un símbol de modernitat i eficiència, un projecte de grans dimensions que configurava la xarxa d'infraestructures regionals que connectaven de manera radial Barcelona amb el territori català. Era a finals de la dècada de 1960, quan la metròpolis començava a tenir símptomes de congestió i es proposaven grans infraestructures de mobilitat per connectar-la amb el territori i els teixits monoresidencials que intentaven suplir la pressió del boom demogràfic i migratori dels anys seixanta. 

Construcció de la C-31
  • Context
    S'estava construint un model metropolità amb una perspectiva molt centralitzada, sobre un territori amb una morfologia territorial de constitució molt policèntrica i formada per nuclis urbans distribuïts, assentats sobre l'antiga xarxa de camins, carrers i carreteres que històricament havien connectat el territori. Unes infraestructures construïdes des de la perspectiva del transport i la comunicació que, amb el pas del temps i el creixement dels nuclis urbans, han esdevingut verdaderes fractures urbanes.

    En aquest context, la C-31 es va construir sobre l'eix principal de sortida de Barcelona cap al litoral septentrional, una via que existia des dels temps romans de Baetulo i que la implantació del Pla radial de carreteres reials del 1761 o el Pla comarcal i d'accessos de Barcelona del 1950 han reforçat en la seva condició d'eix de comunicació territorial. 
  • Context
    Avui en dia concebem el territori amb un model metropolità més obert, discontinu i articulat,  en què es desdibuixa la centralitat i es fomenta la continuïtat urbana a través de la reconversió de carreteres i vials en carrers i amb el redisseny d'un espai públic pensat per als vianants com a usuaris principals.

    Es tracta d'un nou escenari que posa sobre la taula la integració urbana de diverses infraestructures radials de la primera corona metropolitana com ho és la C-31, i també la B-23 o la C-17. És en el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) del 2010 on es planteja de manera més sòlida la proposta de considerar la C-31 com una via estructurant suburbana primària, l'arranjament dels marges de l'autopista i actuacions de millora ambiental, fins a la seva connexió amb la Gran Via, emulant les rondes de Barcelona.

    L'eix de la Gran Via, des del seu naixement com un carrer de l'Eixample, té una vocació metropolitana de connexió entre el Llobregat i el Besòs. Una veritable avinguda metropolitana que modifica la seva secció per convertir-se en carrer, en avinguda, i que es prolonga més enllà del riu Besòs a través de la C-31. De la mateixa manera que es va construir una Gran Via per a l'Hospitalet amb places i cantonades metropolitanes (plaça Europa) ara es podria traslladar la mirada més enllà del Besòs i convertir la C-31 en passeig metropolità, treballar-ne els nodes i els passatges que la travessen i que enforteixen la continuïtat urbana entre les "dues badalones". 
  • Context
    La forma del territori ofereix unes oportunitats de colonització i unes condicions específiques i diferenciades segons la seva evolució paisatgística i urbana. En el cas de Badalona, és fonamental entendre que ens situem a cavall de les extensions dels terrenys del delta del Besòs i les valls que es prolonguen des de la serra de Marina, sobre una geografia ondulada que va tancant el territori fins al turó de Montgat. Es tracta d'un territori fortament condicionat perquè és un espai de pas entre Barcelona i la comarca del Maresme.

    La seva estructura urbana s'ha anat conformant al llarg del temps condicionada pel pas de grans infraestructures dures, com són el ferrocarril Barcelona-Mataró (1848), l'autopista del Maresme C-31 (1969) i finalment la B-20 (1994). Com a conseqüència, el creixement urbà s'ha caracteritzat per la fragmentació i les dificultats d'accessibilitat nord-sud, fet que evidencia les deficiències de continuïtat urbana entre els barris del municipi.

    Àrea Badalona

Integrar infraestructura i teixit

L'Ajuntament de Badalona va encarregar l'Estudi per a la transformació de la C-31 entre el riu Besòs i Montgat a l'AMB. S'hi recull com a objectiu el plantejament del PTMB de convertir la C-31 en un sistema estructurant a escala urbana i territorial. L'estudi identifica la funció d'aquesta via com a infraestructura de comunicació (escala territorial), n'explora el paper com a suport al creixement urbà (escala urbana) i incorpora una mirada més concreta per al contacte entre teixits (escala local) i li atribueix un nou rol com a espai públic que és conseqüència del redisseny dels marges de l'autopista. Aquesta multiplicitat d'escales millora l'abast del projecte i li aporta complexitat metropolitana, perquè és un projecte pensat per repercutir i respondre positivament a totes les escales: el sistema metropolità, el municipi i el barri. 

Àmbit C31
  • Integrar infraestructura i teixit
    Si bé actualment és una via d'un sol servei lineal (via ràpida de transport rodat privat), el projecte planteja que esdevingui una via amb diverses modalitats de transport: públic, privat, un passeig per a vianants, carrils per a bicicletes, entre d'altres.

    Síntesi de la via
  • Integrar infraestructura i teixit
    L'estructura urbana es desenvolupa en sentit mar-muntanya coincidint lògicament amb la hidrografia i la topografia. Cal reforçar el paper transversal com a suport de les principals vies de connexió entre barris de Badalona, com uns passatges que superen la barrera infraestructural de diferents maneres, amb diferents cotes i diferents formes arquitectòniques. 

    Passatges
  • Integrar infraestructura i teixit
    El redisseny dels marges de l'autopista és un dels elements clau per a la continuïtat urbana i l'enllaç entre els barris de l'entorn. Es tracta de crear nous espais públics de contacte superposats, intercalats i en paral·lel a la via, per donar-li aquest caràcter urbà que, al cap i a la fi, és on es materialitza la ciutat. 

    Contactes