Àrea Metropolitana de Barcelona

Àrees industrials del Poblenou-Districte 22@bcn

Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou-Districte 22@bcn, a barcelona.

Aprovada definitivament per la Subcomissió d'Urbanisme del Municipi de Barcelona, en la sessió d'1 de març de 2006. (DOGC núm. 4654 de 14/06/2006).

NORMATIVA URBANÍSTICA.

MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER A LA RENOVACIO DE LES AREES INDUSTRIALS DEL POBLENOU (DISTRICTE D'ACTIVITATS 22@BCN), DE BARCELONA.

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Art. 1. Àmbit

L'àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) abasta els sòls del Poblenou que es delimiten en el plànol núm. l, diferenciats en tres sectors discontinus situats a banda i banda de l'avinguda Diagonal.
Als efectes de promoció i divulgació de la proposta s"anomena l"àmbit de planejament "Districte d"Activitats 22@BCN".

Art. 2. Objecte

L'objecte de la MPGM es la renovació dels sòls industrials del Poblenou per a la creació d"un modem districte d"activitats econòmiques amb infraestructures i urbanització adequades als requeriments de les empreses i amb presencia important de les activitats emergents del nou sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la investigació, la cultura i el coneixement. Tambe es objecte d'aquest pla afavorir la diversitat d'usos en el seu àmbit amb el reconeixement dels habitatges existents i la previsió de nous usos complementaris d'habitatge i residencials, en compatibilitat amb les activitats.

Art. 3. Documents de la MPGM. Interpretació

1. La MPGM es integrada pels següents documents:

-Memòria
-Normes

-Annex l: activitats @
-Annex 2 : edificis industrials reutilitzables per a habitatge

-Estudi econòmic
-Programa d"actuació
-Plànols:

P 1 Planejament vigent e:l:5.000
P 2 Qualificació urbanística proposada e:l:5.000
P 3 Edificis d"habitatges existents e:l:5.000
P 4.1 Edificis d"habitatges existents e:l:2.000
P 4.2 Edificis d"habitatges existents e:l:2.000
P 4.3 Edificis d"habitatges existents e:l:2.000

2. Tenen caràcter normatiu les Normes Urbanístiques amb l'annex l i els plànols P2, P3 i P4.

3. Les determinacions de la MPGM s'interpreten de conformitat amb les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, que són d'aplicació supletòria en tot allò no regulat expressament.

4. Existirà en l'Ajuntament de Barcelona una Comissió Tècnica que informarà el planejament derivat de la MPGM i podrà proposar als òrgans de govern l'adopció de disposicions interpretatives o aclaridores de les determinacions d'aquesta, en relació amb el seu desenvolupament. Correspondrà a la Comissió, en tot cas, orientar la formalització arquitectònica de les propostes d'ordenació dels plans i dels projectes públics i privats, dins l'àmbit de la MPGM.

5. Podran també formular-se consultes a la Comissió en relació amb els criteris a seguir en la formulació de plans i projectes.

Art. 4. Qualíficacíó del sòl

1. La MPGM defineix la zona d"activitats clau 22@ i els sóls als quals s"assigna aquesta qualificació.
Crea el tipus d'equipament comunitari clau 7@ relacionat amb les activitats @ i defineix els sóls amb aquest destí.
Manté la resta de qualificacions vigents.

2. Els Plans de Millora Urbana desenvoluparan i, en el que sigui necessari, modificaran les qualificacions que aquesta incorpora, a fi i efecte de definir les dotacions necessaries de zones verdes, espais lliures, equipaments comunitaris, vials, i altres serveis, per tal de concretar els objectius de reforma interior.

CAPÍTOL 2. REGULACIÓ DE LA ZONA D"ACTIVITATS (22@)

Art. 5. Definició

Correspon aquesta zona als sóls industrials actuals que han de ser objecte de transformció urbanistica en matèria d'infraestructures, urbanització i renovació dels usos i les edificacions, amb l'objectiu de possibilitar el desenvolupament d'activitats económiques coherents amb les noves formes de producció, compatibles amb l'habitatge, i, en particular, d'aquelles basades en les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc d'un proces de millora de la qualitat urbana.
La zona d'activitats 22@ es defineix formalment com a una subzona de la zona industrial 22a i es regula pel que disposen les Normes Urbanistiques (NNUU) del PGM per a la zona 22a, llevat d'allò que expressament s'estableix en els articles següents.

Art. 6. Règim d'usos

1. Els usos permesos en la zona d"activitats 22@ són els següents:

Industrial. S'admeten:

a) Les activitats industrials de primera categoria.
b) Les activitats de segona categoria, en situació 2a o superior, i les de tercera categoria en situació 2b o superior, amb les limitacions que en cada cas s'estableixin en els Plans de Millora Urbana a que es refereix l'art. 15.
c) Les activitats de categoria superior a la tercera, que tinguin la consideració d'activitats @, i estiguin en edificis industrials en situació quarta o cinquena.
d) Els centres de transport de mercaderies en la modalitat de recollida i lliurament de paqueteria, en planta baixa, amb una superficie màxima d"emmagatzematge de 400 m2 i un total de 500 m2 i que utilitzin vehicles de càrrega màxima fins a 1.000 kg. Aquests centres hauran de disposar al seu interior de l"espai necessari per a la càrrega i descàrrega dels vehicles.
e) L'activitat d'emmagatzematge amb activitat logistica que no ultrapassi els 1.000 m2 per planta i 3.000 m2 de sostre màxim. S'aplicara aquesta limitació als magatzems de les activitats del sector, en general, quan siguin l'ús predominant en aquestes.
No s'admet en cap cas l'emmagatzematge de productes perillosos: inflamables, explosius, tóxics, corrosius i de residus.
Les activitats no podran emprar vehicles de transport de més de 8 tones de carrega. Hauran de disposar al seu interior de l'espai necessari per a la carrega i descarrega.

Es prohibeix l'activitat de diposit, com a us exclusiu.

Per a l'ús industrial en les categories i situacions admeses seran d'aplicació les disposicions sobre usos industrials contingudes a la Secció 2a del Capitol 3r de les NNUU del PGM, si be no es tindran en consideració els limits de potència ni el nombre de treballadors.

Oficines. S'admet, en les condicions establertes a l'article 311.1 de les NNUU, i en les actuacions regulades als articles 9,10, 16 i 17.

Residencial. S'admet, d'acord amb l'apartat 2 d'aquest article. Comprèn les activitats relacionades en l'article 277 de les NNUU del PGM. Dins aquest us s'admeten els edificis vinculats directament a les empreses instal·lades en la zona que es destinin a l'allotjament temporal del personal, quan aquests s'incloguin en actuacions de transformació desenvolupades mitjançant Pla de Millora Urbana en les condicions previstes als articles 16 i 17.

Habitatge. S'admet en els següents casos:

a) En tots els edificis existents actualment destinats a habitatge. Aquests s'assenyalen en els plànols P3 i P4.
L'ampliació o renovació d'aquests edificis serà possible en les condicions que s'estableixen a l'article 9.
b) En les actuacions de reutilització d'edificis industrials existents, en les condicions regulades a l'article 10.
c) En les actuacions de transformació, en les condicions que es defineixen als articles 16 i 17 i amb el límit del coeficient net complementari addicional que aquests determinen i sens perjudici del que preveu l'article 18 per a la relocalització d'habitatges.

Comercial. S'admet, d'acord amb l'apartat 2.

No s'autoritzen els grans establiments comercials definits en la Llei 1/ 1997, de 24 de març, d'equipaments comercials. S'inclouen en aquest us els locals destinats a la prestació de serveis al public, en general, o a les empreses. Els comerços alimentaris s'ajustaran a les previsions del Pla Especial de l'Equipament Comercial Alimentari (PECAB).

Sanitari. S'admet, d'acord amb l'apartat 2.

Religios. S'admet, d'acord amb l'apartat 2.

Cultural. S'admet, d'acord amb l'apartat 2.

Recreatiu. S'admet, amb les limitacions que determini el Pla Especial dels Establiments de Concurrència Publica del Districte de Sant Martí, d'acord amb l'apartat 2.

Esportiu. S'admet, d'acord amb l'apartat 2.

Serveis urbanístics, tècnics i mediambientals. S'admet. Comprèn les activitats relacionades amb el desenvolupament de les infraestructures i xarxes de serveis publics. S'hi inclouen les dotacions d'aparcament public que concretin els Plans de Millora Urbana o els Plans Especials.

2. Els usos comercial, sanitari, religiós, cultural, recreatiu, esportiu i residencial s'admeten en les actuacions de transformació previstes en els articles 10, 16 i 17.
En els edificis existents no incorporats a actuacions de transfonnació s'admeten de conformitat amb el que preveu l'article 311.1 de les NNUU del PGM.
En els edificis existents dels fronts edificatoris s'admeten aquests usos sempre que no suposin substitució dels usos d'habitatge existents. En planta baixa s'admet l'ús comercial sense limitació. Els Plans de Millora Urbana dels fronts edificatoris que preveu l'article 9 establiran el règim d'usos.
En els edificis d'habitatge situats fora dels fronts edificatoris s'admet també l'ús comercial en planta baixa.
La construcció d'establiments hotelers i de residències d'interès public o social i usos sanitari o esportiu, de tipus dotacional, podrà desenvolupar-se per Pla de Millora Urbana, en les condicions que es preveuen a l'article 17.3.

3. Les activitats que s'implantin han d'acreditar, en la forma que s'exigeix a la legislació mediambiental i a les ordenances municipals, que no produiran efectes negatius en el medi ambient i que adoptaran la millor tecnologia disponible per tal de fer front als riscos que poguessin generar.

En especial, incorporaran una memòria sobre els aspectes de sostenibilitat i estalvi energetic de l'edificació i l'activitat. S'adoptaran les mesures necessaries de sanejament de sóls contaminats, abans d'implantar-hi noves activitats.

Art. 7. Activitats @

1. Són caracteristiques de la zona clau 22@ les activitats que es defineixen com a activitats @. Correspon aquesta denominació a les activitats emergents relacionades amb el nou sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i aquelles que, amb independencia del sector económic concret al qual pertanyin, estiguin relacionades amb la investigació, el disseny, l'edició, la cultura, l'activitat multimedia, la gestió de bases de dades i del coneixement. S'inclouen en el concepte d'activitats @ les relacionades a l'annex 1 d'aquesta Normativa que es poden desenvolupar dins els usos de la zona, i les que els Plans de Millora Urbana incorporin per reunir les caracteristiques que defineixen aquestes Normes.

2. Les activitats @ tenen les següents caracteristiques:

a) Utilitzen processos de producció caracteritzats per la utilització intensiva de mitjans de nova tecnologia.
b) Disposen d'una alta densitat ocupacional (nombre de treballadors o usuaris/superficie).
c) Generen un alt valor afegit.
d) Estan directament relacionades amb la generació, processament i transmissió d'informació i de coneixement.
e) No són contaminants ni molestes i poden desenvolupar-se en medis urbans centrals.

3. Els Plans de Millora Urbana de transformació que preveuen els articles 10, 16 i 17 poden actualitzar la relació d'activitats definides com @, amb la finalitat d'adaptar-la en el temps, i de manera dinamica, incorporant-hi aquelles activitats que reuneixin caracteristiques analogues a les definides, als efectes que estableix aquesta MPGM.

4. L'Ajuntament crearà una Comissió Assessora integrada per persones de reconeguda solvencia tecnica i professional en l'ambit de les tecnologies de la informació i la comunicació, la societat de la informació i l'economia del coneixement, designades per l'Alcalde de Barcelona. Les funcions i objectius de la Comissió Assessora seran:

a) Informar els Plans de Millora Urbana que desenvolupin activitats @, en relació amb els aspectes que aquestes plantegen.
b) Proposar l'actualització de la relació d'activitats @ amb aquelles que es vagin incorporant a l'espai económic.
c) Interpretar, en els casos de dubte o imprecisió, si una activitat respon al concepte definit als apartats 1 i 2.
El Decret de constitució de l'esmentada Comissió en determinarà la composició, on es tindra especialment en consideració la participació de membres d'altres institucions o administracions, i el regim de funcionament.

Art. 8. Règim general de l'edicació

1. L'edificació a la zona 22@, destinada als usos industrials permesos a l'article 6, podra desenvolupar-se directament per llicencia i s'ajustara al coeficient d'edificabilitat per parcel·la de 2,2 m2 sostre/m2 sól. El coeficient de 0,2 m2 sostre/m2 sól que complementa l'edificabilitat general de la zona industrial (2 m2 sostre/m2 sól) s'estableix com a compensació de l'increment de costos d'urbanització vinculat al Pla Especial d'Infraestructures. Les condicions d' edificació són les següents:

a) Edificació alineada a vial. Mitjançant l'aprovació del corresponent estudi de detall podra adoptar-se la tipologia aïllada quan les preexistencies ho aconsellin.
b) Alçada reguladora màxima i nombre de plantes: 24 m per a carrers de 20 m d'amplada o superior amb un limit de planta baixa i quatre pisos; 19,20 m per a carrers d'11 m i menys de 20 m, amb un limit de planta baixa i tres pisos; 14,40 m per a carrers de 8 i menys d'11 m, amb un limit de planta baixa i dos pisos; 9,60 m per a carrers de menys de 8 metres amb un limit de planta baixa i un pis. L'alcada reguladora s'aplicara segons el tipus d'ordenació d'alineació de vial.
c) Els altells i els cossos sortints tancats computen en tot cas dins el sostre edificable.
d) El subsól pot ser ocupat en la seva totalitat.
e) Parcel.la mínima de 500 m2.
f) Ocupació màxima de parcel.la: 70%.
g) Els edificis industrials que allotgin més d'una activitat hauran de tenir un espai de càrrega i descàrrega comú i un únic accés a l'aparcament.

2. En les actuacions que s'hagin de desenvolupar mitjançant Pla de Millora Urbana aquests establiran les condicions d'edificació amb subjecció als índexs d'edificabilitat que estableix aquesta MPGM. Els usos que permet l'article 6 en edificis de nova construcció que no es desenvolupin en actuacions de transformació se subjectaran a l'Index expressat de 2,2 m2 sostre/m2 sòl.

3. Les condicions d'edificació en les actuacions de transformació es concretaran en els Plans de Millora urbana previstos als articles 10, 16 i 17.

4. Podrà elaborar-se una ordenança d'edificació per concretar les condicions d'edificació aplicables.

5. Perquè una superfície de sòl gaudeixi de la condició de solar als efectes de la seva transformació, d'acord amb l'article 29 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, haurà de comptar amb els serveis urbanístics a què fa referència l'article 19 d'aquestes Normes.

6. Els fronts edificables es regeixen pel que determina l'article següent.

Art. 9. Règim de les edificacions actuals destinades a habitatge

1. Els edificis existents destinats a habitatge, qualificats com a zona 22@, mantenen les seves condicions edificatóries actuals i poden portar a terme tot tipus d'obra que no comporti augment de volum.

2. Els edificis que formin part dels fronts edificatoris assenyalats en el plànol 3 podran augmentar el volum o renovar l'edificació mitjançant un Pla de Millora Urbana que regularà les condicions d'edificació d'acord amb les següents regles:

a) L'àmbit del Pla de Millora Urbana inclourà la totalitat del front.
b) L'alçada de les edificacions no superarà la de 20,75 m corresponent a planta baixa i cinc pisos, en carrers de 20 metres, llevat dels casos que el Pla de Millora Urbana ho justifiqui a fi i efecte d'ajustar-se a les preexistincies i homogeneïtzar el front. Per a carrers d'amplada inferior s'aplicarà el que determina l'article 327 de les NNUU.
c) La fondària edificable del front es fixarà com a terme mig de les edificacions consolidades (edificis PB+3 i nombre d'habitatges 4) que formin part del front.
d) Els habitatges resultants de l'ampliació o renovació es vincularan a algun règim de protecció pública.
e) Els usos diferents a l'habitatge s'admeten en un màxim del 20% de l'edificabilitat del front. L'aplicació d'aquest percentatge no podrà suposar la disminució del sostre actualment destinat a l'ús d'habitatge.
f) Preveurà la cessió obligatòria i gratuïta de sòl urbanitzat amb destí a espais lliures i equipaments públics en una superfície equivalent al resultat d'aplicar l'estàndard de 31 m2 de sòl, dels quals, com a mínim, se'n reservaran 18 m2 per a espais lliures, per cada 100 m2 de sostre dels habitatges nous definits en el Pla de Millora Urbana, que incrementin el nombre dels existents en el moment de l'aprovació de la MPGM. La cessió prevista, en cas de no poder-se materialitzar dins l'ambit, podrà fer-se fora d'aquest, o bé, substituir-se pel seu equivalent econòmic, que es destinarà per l'administració actuant a l'adquisició dels sistemes previstos. En les actuacions destinades exclusivament a habitatge de protecció pública es tindrà en consideració en el càlcul de l'aportació econòmica el regim concret de protecció, als efectes de permetre el repartiment equitatiu de beneficis i càrregues.
g) L'edificabilitat dels fronts edificatoris no podrà traslladar-se fora d'aquests àmbits.
h) El Pla de Millora Urbana concretarà el càlcul del 10% de cessió, d'acord amb Partkle 43 del Text Refós de la Llei d'urbanisme.

Art. 10. Reutilització dels edificis industrials existents

A.

1. Els edificis industrials existents situats en sòl qualificat com a clau 22@, fora d'àmbits de transformació, que resultin disconformes amb la MPGM, poden ser objecte de les actuacions previstes a l'article 102 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'urbanisme, i instal.lar-s'hi nous usos d'acord amb el que preveu l'art. 6.

2. Els edificis industrials consolidats, per raó del sostre o dels usos, poden ser exclosos de les actuacions de transformació global, prèvia justificació en el pla. Es considera com a edifici consolidat per l'edificació el que ultrapassa el coeficient d'edificabilitat de 2,7 m2 sostre/m2 sòl de la parcel•la.
Els usos consolidats, a efectes de la possible exclusió d'un àmbit de transformació, són els que comprenen activitats que, per les seves característiques, pels costos de trasllat o per la incidencia socioeconómica, la seva substitució a càrrec de l'àmbit de planejament fa inviable o dificulta extraordinàriament l'actuació de transformació.

3. La reutilització d'aquests edificis per a la implantació dels nous usos admesos en actuacions de transformació i, en especial les activitats (, que comporti una intervenció global de rehabilitació, reforma o reestructuració, requereix la formulació del corresponent Pla de Millora Urbana.
L'execució d'obres de rehabilitació de grau alt que tinguin un cost igual o superior al 50% del valor d'una construcció de nova planta de característiques similars i amb la mateixa superfície que l'edificació existent, es consideren incloses en el supòsit anterior.
El Pla de Millora urbana concretarà les càrregues urbanístiques, ateses les característiques de l'actuació i els usos, prenent per referència l'aprofitament materialitzat. Amb aquesta finalitat podran atorgar-se els convenis urbanístics corresponents.

4. Els Plans de Millora Urbana tindran un nivell de concreció de Pla Especial integral pel que fa a la intervenció sobre els edificis industrials, i s'ajustaran a les següents condicions:

a) S'incorporarà a la documentació del Pla de Millora urbana l'avantprojecte arquitectònic que justifiqui l'aptitud de l'edifici per acollir el nou ús.
b) Haurà de concretar, si és necessari, els ajustos en la volumetria de l'edifici per a la inserció adequada en l'entorn.

B.

1. Amb l'objectiu d'incentivar la preservació del patrimoni arquitectònic industrial i de possibilitar una oferta d'habitatge tipològicament no convencional, podran autoritzar-se actuacions de rehabilitació i/o reforma d'edificis industrials existents que prevegin la seva reutilització per a l'ús d'habitatge, d'acord amb les següents condicions:

a) Només s'admetrà en edificis que no superin l'edificabilitat de 2,2 m2 sostre/m2 sòl sobre la parcel.la, sens perjudici del que preveu l'apartat d).
b) Caldrà formular el corresponent Pla de Millora Urbana amb el caràcter de Pla Especial integral amb el nivell de concreció que preveu l'apartat 4 anterior.
c) El Pla de Millora Urbana establirà una reserva per a espais lliures i equipaments en la proporció de 31 m2 per cada 100 m2 de sostre d'habitatge, dels quals 18 m2, com a mínim, es destinaran a espais lliures. Els sòls amb aquest destí seran de cessió obligatòria i gratuna. Les cessions podran fer-se efectives en el propi àmbit o en àmbits discontinus de transformació. d) Es permet PacIdició de volums corresponents als elements necessaris per al desenvolupament del nou ús, com els nuclis d'escala, ascensors, elements tècnics d'instal.lacions comunitàries i serveis generals.

2. Aquestes actuacions, quan s'ubiquen en l'àmbit d'actuacions de transformació, no computen dins del sostre d'habitatge que preveuen els articles 16 i 17. En aquest cas els Plans de Millora Urbana han d'incorporar les determinacions necessàries, amb el mateix nivell de concreció de l'apartat A.4.

3. Els edificis que figuren a l'annex 2 es consideren, per les seves característiques extemes, reutilitzables per a l'ús d'habitatge, i amb interès arquitectònic, sens perjudici de la justificació de la intervenció en el Pla Especial integral. Aquesta relació no té caràcter limitaclor, si bé caldrà justificar les noves incorporacions que es proposin sobre la base de la seva adequació a les característiques que s'exposen a continuació, i hauran de ser informades per la Comissió Tècnica definida en l'art. 3.4:

- Edificis industrials que, pel seu interès arquitectònic, històric o artístic, són representatius de les diferents etapes del desenvolupament industrial del Poblenou.
- Que per la seva tipologia són aptes per acollir l'ús d'habitatge sense desvirtuar les característiques que fonamenten el seu interès.
- Que per les seves característiques i nivell de qualitat estructural i constructiva poden ser objecte d'una operació de rehabilitació.
- Que en l'entorn on són situats no existeixen indústries o activitats incompatibles amb l'ús d'habitatge.

- Que en l'entorn on són situats no existeixen indústries o activitats incompatibles amb l'ús d'habitatge.

CAPÍTOL 3. REGULACIÓ DELS SISTEMES

Art. 11. Regulació dels sistemes

1. Els sòls destinats a sistemes es regulen d'acord amb el que determinen les Normes Urbanístiques del PGM i amb el que s'estableix en el present capítol.

2. Els sòls que la MPGM qualifica com a 22@ i els que el planejament de desenvolupament, en compliment dels estàndards de cessió, qualifiqui de nou com a equipament (inclòs el qualificat com a clau 7@) i zones verdes, de cessió, mantenen l'aprofitament que els hi assigna aquesta MPGM. Aquest s'haurà de relocalitzar en els sòls edificables corresponents.

Art. 12. Equipaments 7@. Definició

Correspon aquesta qualificació als sòls que poden ser destinats, a més dels tipus d'equipaments previstos a l'art. 212 de les NNUU, a equipaments relacionats amb la formació i la divulgació de les activitats @, de conformitat amb el Pla Especial Urbanístic que els desenvolupi.
Els equipaments 7@ que es preveuen directament per aquesta MPGM es defineixen al plànol P.2. Els Plans de Millora Urbana i els Plans Especials podran així mateix preveure sòl amb aquesta qualificació.

Art. 13. Destí dels equipaments 7@

El programa funcional dels equipaments qualificats com a 7@ podrà incorporar els següents usos:

a) Activitats permanents de formació, desenvolupades al mateix equipament, i acreditades per un centre de formació autoritzat.
b) Activitats de divulgació de les noves tecnologies.
c) Activitats productives privades relacionades amb la formació en el camp de les tecnologies de la comunicació i el coneixement (TIC), fins a un màxim de la tercera part del sostre total de l'equipament. Es desenvoluparan en règim de concessió, tot mantenint la titularitat pública de l'equipament.

Art. 14. Desenvolupament dels equipaments 7@

1. Els equipaments 7@ es desenvoluparan mitjançant Plans Especials Urbanístks, els quals concretaran el seu destí, les condicions d'ordenació i la intensitat edificatória. Els Plans Especials Urbanístics hauran d'incorporar, així mateix, la documentació que acrediti la vinculació a l'acció formativa i la participació de les activitats privades desenvolupades en el funcionament de l'equipament.

2. L'Ajuntament establirà les fórmules de col.laboració amb Universitats o altres centres de formació autoritzats i empreses per al desenvolupament d'aquests equipaments.

3. Es manté la titularitat pública dels equipaments existents o previstos, de conformitat amb el planejament vigent.

CAPÍTOL 4. DESENVOLUPAMENT DE LA MPGM

Art. 15. Planejament del desenvolupament

1. La MPGM es desenvoluparà amb els següents plans derivats:

a) Plans de Millora Urbana dels àmbits delimitats en la MPGM (art. 16).
b) Plans de Millora Urbana d'àmbits no delimitats expressament per desenvolupar actuacions de transformació (art. 17).
c) Plans de Millora Urbana dels fronts edificatoris definits en el plànol 3 (art. 9).
d) Plans de Millora Urbana i integrals per executar actuacions afilades de transformació dels edificis industrials (art. 10).
e) Plans de Millora Urbana per al desenvolupament dels nous usos hotelers, activitats @ i usos dotacionals no integrats en actuacions de transformació (17.3).

2. Els equipaments es desenvoluparan per Pla Especial Urbanístic segons els articles 215 i 217 de les NNUU.

3. La concreció de les infraestructures i serveis urbans de l'àmbit requereix l'elaboració d'un Pla Especial d'Infraestructures que regularà, així mateix, les determinacions necessàries sobre el subsòl (art. 19) i definirà i sistematitzarà adequadament els elements que integren els sistemes locals d'espais lliures i zones verdes.

Art. 16. Plans de Millora Urbana per al desenvolupament de les actuacions de transformació en els àmbits delimitats en la ISTPGM (operacions predeterminades)

1. Aquesta MPGM determina àmbits específics de planejament derivat amb l'objectiu de crear nous elements d'estructura urbana i de possibilitar el desenvolupament d'operacions estratègiques de transformació urbanística que permetin crear noves dinàmiques en el sector, amb els objectius definits a la Memòria.

2. La delimitació d'aquests àmbits figura en el plànol núm. 2 de la present Modificació. Són els següents:

a) Llacuna.
b) Parc Central.
c) Campus Audiovisual.
d) Llull-Pujades (Llevant).
e) Llull-Pujades (Ponent).
f) Perú-Pere IV.

3. El desenvolupament d'aquests àmbits de planejament es realitzarà mitjançant Plans de Millora Urbana d'iniciativa pública, els quals concretaran l'abast de l'operació de transformació. Els propietaris podran substituir l'Ajuntament en la promoció dels Plans un cop transcorreguts dos anys de l'aprovació de la MPGM sense que aquests hagin estat aprovats inicialment.

4. Els Plans de Millora Urbana definiran l'ordenació amb subjecció als paràmetres i condicions següents:

a) Edificabilitat: l'edificabilitat ve determinada pels índexs d'edificabilitat nets següents, aplicats sobre la superfície de l'illa qualificada com a zona d'activitats 22@ en la MPGM.

Coeficient net: 2,2 m2 sostre/m2 sòl. El coeficient de 0,2 m2 sostre/m2 sòl que complementa l'edificabilitat general de la zona industrial (2 m2 sostre/m2 sòl) s'estableix com a compensació de l'increment de costos d'urbanització, vinculat al Pla Especial d'Infraestructures.

Coeficient net complementari: 0,5 m2 sostre/m2 sòl. Podrà addicionar-se al coeficient net per destinar-se exclusivament a activitats @.

L'aprofitament de Pírtdex d'edificabilitat complementari estarà condicionat a la identificació, concreció i garantia de continuTtat, en el propi document del Pla de Millora Urbana, de les iniciatives empresarials relacionades amb l'activitat @. Coeficient net complementari addicional: 0,3 m2 sostre/ m2 sòl de titularitat municipal que es destinarà a l'ús d'habitatge sotmès a algun règim de protecció pública.

En aquests àmbits de transformació delimitats s'incrementa el coeficient complementari addicional en 0,2 m2 sostre/m2 sòl, també de titularitat municipal, per completar les reserves d'aparcament, atendre els requeriments de serveis tècnics necessaris en el sector o destinar-lo a habitatges sotmesos a algun règim de protecció.

El 25% del sostre que es destini a habitatge serà promogut en règim de lloguer.

És obligatori executar el sostre resultant de l'aplicació del coeficient net complementari addicional i el seu increment quan es desenvolupi l'actuació de transformació. La cessió dels sòls corresponents a aquesta edificabilitat podrà ser objecte de conveni amb l'Ajuntament.

b) Usos: el Pla de Millora Urbana concretarà i regularà amb detall els usos admesos i les activitats a desenvolupar dins els àmbits de transformació, entre els previstos amb carkter general en l'article 6. Aixt mateix, caldrà preveure expressament el cessament d'aquells usos no admesos en el mateix article 6, incompatibles amb l'entorn urbà proposat.

c) Cessions per a sistemes: el Pla de Millora Urbana incorporarà com a canuga específica la cessió d'una superfície de sòl equivalent al 10% de l'actuació, amb destí a equipament.
El Pla de Millora Urbana haurà de preveure cessions per a sistemes locals d'espais lliures i equipaments, urbanitzats amb una quantia mínima de 31 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre d'habitatge, dels quals 18 m2 es destinaran com a mínim a espais lliures. Els sòls amb aquest destí seran de cessió obligatòria i gratuïta.
Les cessions previstes en aquest apartat hauran de garantir-se en el propi àmbit o en àmbits discontinus de transformació en sòls que el Pla de Millora Urbana corresponent qualificarà amb aquest destí.
Quan l'ambit de transformació inclogui vials pendents d'obertura, els sòls amb aquest destí seran també de cessió obligatòria i gratuïta.

d) Densitat d'habitatges
Les actuacions de transformació no superaran la densitat màxima resultant de dividir el sostre destinat a habitatge per 80 m2, amb excepció d'aquelles promocions sotmeses a règims específics de protecció pública que tington un límit de superfície protegible inferior, en les quals la densitat s'ajustarà en funció d'aquesta superfície.

e) Condicions d'urbanització i serveis
El Pla de Millora Urbana concretarà les condicions d'urbanització i els serveis individuals i comunitaris a situar en l'espai privat, de conformitat amb el Pla Especial d'Infraestructures que preveu l'article 19.

f) Convenis urbanístics
Formen part del Pla de Millora Urbana, en el seu cas, els convenis urbanístics en què es concretin les condicions establertes en aquest article.

g) Terminis d'edificació
El Pla de Millora Urbana determinarà els terminis d'edificació.

h) Cessions de sòl corresponent al 10% d'aprofitament
El Pla de Millora Urbana qualificarà el sòl corresponent al coeficient complementari addicional definit a l'apartat a). Els sols que es qualifiquin amb destí a habitatge en règim de protecció pública computen dins el 10% de cessió de sòl amb aprofitament.

5. La concreció de l'edificabilitat prevista en aquesta MPGM per als àmbits de transformació i els altres àmbits que s'han de desenvolupar per Pla de Millora Urbana queda condicionada a què el Pla de Millora Urbana acrediti, si escau amb el corresponent conveni urbanístic, el compliment dels principis de participació de la comunitat en les plusvàlues generades pel planejament i Pequilibri entre beneficis i carregues, amb els deures legals de cessió i urbanització, de conformitat amb el que preveu el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'urbanisme.
L'Ajuntament destinarà al Patrimoni Municipal d'Urbanisme, previst a l'article 74 de la Carta de Barcelona, les cessions resultants o els equivalents econòmics que, en el seu cas, siguin aportats en els casos que aixt ho contemplin els instruments urbanístics de desenvolupament.

Art. 17. Plans de Millora Urbana per al desenvolupament de les actuacions de transformació no delimitades

1. S'admet i es preveu impulsar el desenvolupament d'actuacions globals de transformació, no definides per la present Modificació, mitjançant els corresponents Plans de Millora Urbana, amb els objectius assenyalats a la Memòria, i en les condicions establertes a l'article anterior.
El coeficient d'edificació complementari addicional serà de 0,3 m2 sostre/m2 sòl, sense l'increment previst a l'article anterior.
L'àmbit dels Plans de Millora Urbana haurà d'estar degudament justificat i inclourà com a mínim una illa - Eixample o part d'aquesta definida per un passatge.

2. L'àmbit mínim de l'actuació de transformació, als efectes de l'aplicació del règim previst en aquest article, és del 60% de l'àmbit de planejament.
S'exclouen, a efectes de còmput d'aquest percentatge, els àmbits de fronts edificatoris, en el seu cas, les edificacions industrials consolidades que reuneixin les característiques definides en l'article 10, sempre i quan aquestes edificacions no incloguin usos no admesos segons l'article 6, incompatibles amb l'entom urbà proposat, així com els àmbits ja transformats. En cas d'abastar més d'una illa o altres casos excepcionals degudament justificats, caldrà acreditar que els àmbits no incorporats, per les seves dimensions i característiques, poden desenvolupar actuacions de transformació.
Els Plans de promoció privada podran ser presentats pels propietaris que comptin amb una superfície mínima del 60% del sòl de l'àmbit de transformació. En el cas de les illes definides per passatges hauran de comptar amb el 80% del sòl.

3. Amb la finalitat d'avançar objectius de les actuacions de transformació d'una illa, s'admet la formulació de Plans de Millora Urbana per al desenvolupament de nous establiments hotelers, activitats @ i els usos dotacionals contemplats a l'article 6.2, amb les següents condicions:

a) L'actuació abasti una parcel1a mínima de 2.000 m2, amb excepció de les implantacions d'usos dotacionals.
b) Es garanteixi l'edificació immediata i el seu acabament en el termini de dos anys de l'atorgament de la llicencia.
c) Es destini a una activitat (, a un establiment hoteler o a ús dotacional, i es presenti simultàniament amb el Pla el projecte d'edificació i de la insta1lació de l'activitat.
d) S'ajusti a l'edificabilitat de 2,2 m2 sostre/m2 sòl.
e) Es garanteixi el cost de la urbanització.
f) Es justifiqui que no s'impedeix la realització de l'actuació de transformació de l'illa i s'estableixin els compromisos i garanties per assegurar els deures de cessió en aquesta. La cessió de sòl amb aprofitament que correspongui es farà efectiva si escau d'acord amb l'article 43.3 i es tindrà en consideració a efectes de compensació, si és procedent, quan es desenvolupi la transformació de l'illa.

4. Els Plans de Millora Urbana definiran els mecanismes de gestió que permetin l'execució de les propostes de planejament. Quan una edificació sigui exclosa de l'operació de transformació, d'acord amb l'apartat 2, no computarà, als efectes de Pactuació de transformació, ni el sòl ocupat ni l'edificabilitat materialitzada.

Art. 18. Habitatges en àmbits de transformació

Les operacions que incloguin en el seu àmbit edificis existents d'habitatge que el Pla de Millora Urbana proposi transformar hauran de preveure la relocalització dels residents, d'acord amb Particle 114 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme. L'edificabilitat necessària per portar a terme aquesta podrà imputar-se al coeficient de 2,2 m2 sostre/m2 sòl.
L'edificabilitat que es podrà destinar a aquests efectes, quan els habitatges existents configurin un front edificatori dels assenyalats al plànol núm. 3, serà la derivada de les condicions d'edificació establertes a l'article 9.
La relocalització dels habitatges existents, motivada per la seva inclusió en actuacions de transformació o de renovació dels fronts edificatoris, es farà en habitatges sotmesos a règim de protecció pública. Podrà fer-se en règim d'habitatge lliure, en atenció a les condicions de renda dels ocupants que tinguin dret a la relocalització.

Art. 19. Pla Especial d'Infraestructures

1. D'acord amb Particle 29 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme i l'article 65.2 de la Carta de Barcelona, s'estableixen com a estàndard d'urbanització del sector, que formarà part de les càrregues urbanístiques del conjunt d'aquest, els següents serveis: pavimentació enjardinament xarxa de distribució d'energia elèctrica xarxa de clavegueram i de col•lectors xarxa de gas xarxes i elements fixos per a la recollida de brossa xarxa de fibra òptica xarxa d'aigua potable xarxa d'aigua no potable amb aprofitament d'aigües del freàtic, per a reg, incendis i climatització - xarxes de telefonia i telecomunicacions galeries locals de serveis o xarxa de canalitzacions de titularitat pública serveis de deixalleria mobiliari urbà enllumenat públic senyalització

2. L'Ajuntament de Barcelona elaborarà un Pla Especial d'Infraestructures que defineixi i concreti l'estàndard dels serveis urbanístics esmentats i les característiques de les altres infraestructures i serveis necessaris, tant pel que fa a les previstes en el domini públic, com en les previstes al sòl privat. Aquest Pla Especial haurà de tenir en compte els següents criteris:

-Control del nivell de contaminació acústica.
-Utilització preferent d'energies renovables.
-Afavoriment del transport públic.
-Estalvi energètic.

3. El Pla Especial d'Infraestructures definirà els elements fonamentals de les infraestructures i serveis següents:

a) Infraestructures de mobilitat interna del sector i de connexió amb la resta de la ciutat.

A preveure en l'espai públic:

- Sistema viari (calçades, voreres, enjardinament), amb les seccions i la resta de característiques que es determinin.
- Infraestructura fixa del sistema de transport públic de superficie que es prevegi per al sector.

- Sistema de gestió del trànsit integrat i intel•ligent (sistemes de gestió i suports, pantalles informatives, elements de localització geogràfica).
- Instal•lacions d'enllumenat.
- Aparcaments per als diferents tipus de vehicles (cotxes, bicicletes, etc.), gestionats de manera integrada i amb sistemes d'informació.
- Elements de suport per a altres sistemes de transports alternatius (bicicletes, transports elèctrics dintre del sector, etc.).

A preveure en els espais interiors de titularitat privada de les operacions de transformació:

- Aparcament de vehicles i del conjunt d'elements de transport privat del sector.
- Sistema de gestió de la descàrrega de mercaderies en el conjunt del sector (molls per illa, molls subterranis, descàrrega centralitzada i distribució al detall, etc.).

b) Infraestructures vinculades al sistema energètic, en el disseny de les quals caldrà tenir en compte criteris de garantia de subministrament, flexibilitat, i sostenibilitat:

A preveure en l'espai públic:

- Galeries de serveis o, en el seu cas, xarxa de canalitzacions per a la xarxa de subministrament elèctric del sector, amb possibilitat d'establir sistemes de redundància i d'explotació flexible en moments d'introducció de la competència en el sector.
- Xarxa de fred i calor. Sistema de canalitzacions d'aigua freda i calenta per tal de centralitzar els sistemes d'aire condicionat evitant les instal.lacions individuals.
- Xarxa de subministrament de gas.
A preveure en els espais interiors de titularitat privada de les operacions de transformació:
- Estacions transformadores i equipament de la xarxa de qualsevol tipus. - Elements generadors d'energies renovables (solar i fotovoltaica) i dels equipaments necessaris per injectar a la xarxa l'energia generada.

c) Infraestructures de comunicacions. Dissenyades tenint en compte l'existència de múltiples operadors amb possibilitats d'oferir serveis en el sector.

A preveure en l'espai públic:

- Galeries de serveis i canalitzacions, per tal que els operadors que ho desitgin puguin estendre la seva pròpia xarxa.
- Capacitat per desplegar una xarxa de "fibra obscura" amb accés a cada illa a disposició dels diferents operadors per tal que puguin oferir lliurement serveis de connexió en el sector.

A preveure en els espais interiors de titularitat privada de les operacions de transformació:

- Espais per a la localització d'equips de telecomunicacions amb capacitat per a la prestació de serveis al conjunt de l'illa.
- Estructura única i centralitzada, per a cada illa, de suport de les comunicacions mòbils i via ràdio. Cablejat interior dels edificis i disponibilitat de canalitzacions de pas per a les zones comunitàries.

d) Infraestructures relatives al sistema hidràulic.

A preveure en l'espai públic:

- Xarxa de subministrament d'aigua potable connectada a la xarxa general de la ciutat.
- Xarxa de subministrament d'aigua no potable destinada a usos diferents del consum de boca, amb sistemes de captació derivats del freàtic del sector.
- Xarxa de col.lectors de recollida d'aigües residuals i transport al sistema de tractament i depuració.

A preveure en els espais interiors de titularitat privada de les operacions de transformació:

- Punts de captació i mesura d'aigua.

e) Infraestructures vinculades al sistema de recollida selectiva i recuperació de residus.

A preveure en l'espai públic:

- Canalitzacions per a la recollida neumàtica d'escombraries.
- Central(s) de recollida i tractament d'escombraries.
- Deixalleria(es).

A preveure en els espais interiors de titularitat privada de les operacions de transformació:

- Punts d'accés a la xarxa de recollida pneumàtica d'escombraries des dels espais comunitaris dels edificis.
- Molls de recollida específics en cas d'establiments productors de residus.

f) Usos previstos en el subsòl del sector, tant pel que fa al domini públic com al domini privat.

4. Les determinacions del Pla Especial d'Infraestructures que afectin espais de titularitat privada es concretaran en la constitució de les corresponents servituds en el moment de concedir les llicències d'edificació i s'inscriuran en el registre de la propietat en el moment de procedir-se a la inscripció de les declaracions d'obra nova i dels títols constitutius de les comunitats de propietaris.

CAPÍTOL 5. EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT

Art. 20. Deures en matèria de costos d'urbanització

1. Els costos derivats de la dotació d'infraestructures del sector, d'acord amb les previsions del planejament, seran a càrrec dels propietaris del sòl. Els fronts edificatoris definits en Particle 9 hi contribuiran quan es desenvolupi el planejament de millora que els ordeni. Les inversions realitzades per l'Administració per a la implantació dels serveis i infraestructures en el sector tindran el caràcter de despeses avançades en execució del planejament i es repercutiran entre els propietaris del sector.

2. Les actuacions aïllades edificatúries hauran de satisfer també la càrrega d'urbanització que els hi sigui imputable, d'acord amb l'estàndard d'urbanització expressat.

3. El Pla Especial d'Infraestructures podrà delimitar els poligons d'actuació necessaris per garantir la distribució equitativa de les càrregues d'urbanització i establirà els criteris per a la seva concreció. Podrà preveure el pagament dels costos d'urbanització mitjançant cessió de sòl o d'aprofitament.

4. El Pla Especial d'Infraestructures preveurà els corresponents convenis amb les empreses i entitats subministradores i responsables dels serveis, als efectes de definir les càrregues directament imputables als propietaris del sector, per tal d'evitar que aquestes hagin de ser anticipades.

Art. 21. Deures dels propietaris en actuacions afilades

1. En les actuacions aïllades els propietaris tindran les següents obligacions:

a) Cessió del sòl destinat a vial que afectí la parcel.la.
b) Cost de la urbanització.
c) Cessió gratuïta del sòl corresponent al 10% d'aprofitament urbanístic, de conformitat amb l'article 43 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme.

2. Tenen aquesta consideració les actuacions de millora urbana sobre parcel.les concretes que aquestes Normes permeten desenvolupar pel Pla amb el coeficient d'edificabilitat màxim de 2,2 m2 sostre/m2 sòl. Quan s'incorporin a les actuacions de transformació per executar l'edificabilitat romanent els hi serà d'aplicació el règim previst a l'article següent.

Art. 22. Deures dels propietaris en actuacions de transformació

1. En les actuacions de transformació a desenvolupar per Pla de millora urbana (art. 10, 16 i 17) els propietaris tindran les següents obligacions:

a) Cessió del sòl destinat a vial inclòs en l'actuació.
b) Cessió d'una superficie de sòl equivalent al 10% de l'àmbit amb destí a equipament comunitari.
c) Cessió del sòl resultant d'aplicar un estàndard de 31 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre d'habitatge, dels quals 18 m2 es destinaran com a mínim a espais lliures.
d) Cost de la urbanització.
e) Relocalització dels habitatges a transformar i assumpció dels costos derivats de la supressió dels usos no admesos i dels usos i activitats que han de cessar en l'àmbit de transformació.
f) Cessió gratuïta de sòl corresponent al 10% d'aprofitament urbanístic, de conformitat amb Partkle 43 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme.

2. Els Plans de Millora Urbana delimitaran polígons d'actuació urbanística necessaris per a la justa distribució de beneficis i càrregues. Aquests podran ser discontinus.

Art. 23. Pagament de la urbanització

En l'execució del planejament els propietaris d'edificis industrials no sotmesos a actuacions de transformació podran substituir el pagament de la urbanització derivada de l'execució del Pla Especial d'Infraestructures que preveu l'article 19 d'aquestes Normes, per la transferència d'aprofitament corresponent a l'aplicació del coeficient de 0,2 m2 sostre/m2 sòl sobre la parcel.la, al Patrimoni Municipal d'Urbanisme, d'acord amb el que preveuen els articles 73.2 y 74 de la Carta de Barcelona.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

PRIMERA.

1. Els sòls inclosos en les unitats d'actuació 4 i 11 del Pla Especial de Reforma Interior Diagonal-Poblenou, incorporats a aquesta MPGM, tindran les condicions d'aprofitament que es defineixen per a la subzona 22@, i les actuacions de transformació, considerant la totalitat de l'illa, amb independència de la qualificació atorgada en el PERI.

2. Els Plans de Millora Urbana de desenvolupament podran ajustar les qualificacions definides en la MPGM i el PERI Diagonal-Poblenou, seguint en el seu cas la tramitació específica prevista en l'article 66.5 de la Carta de Barcelona, mantenint les superfícies globals de sistemes i les obligacions de cessió, sens perjudici de les obligacions derivades de la present MPGM en matèria d'urbanització i cessió addicional d'espais lliures per raó de l'increment dels habitatges.

3. L'àmbit corresponent a la unitat d'actuació 11 del PERI Diagonal-Poblenou, que té constituIda la seva Junta de Compensació, es defineix com a àmbit de transformació que podrà ser promogut per iniciativa dels propietaris de l'àmbit. Hauran de presentar el Pla de Millora Urbana corresponent en el termini màxim de sis mesos de la vigència de la MPGM. Transcorregut aquest termini la iniciativa pública en el planejament podrà substituir la privada.

4. Les fitxes normatives annexes concreten les condicions d'aprofitament d'aquests àmbits.

SEGONA.

Els deures previstos en els articles 9, 21 i 22 són directament aplicables als plans derivats (plans especials de reforma interior, plans de millora urbana i plans especials) aprovats i en tramitació, a l'entrada en vigor d'aquesta modificació, corresponents a l'ambit de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les zones industrials del Poblenou, i als instruments de gestió que els desenvolupen.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PRIMERA. Les edificacions i usos actualment existents en sòls qualificats com a 22@, que disposin de llicència municipal i que no resultin admesos amb la nova regulació, tenen la consideració de disconformes, sens perjudici de les determinacions que puguin establir els Plans de Millora Urbana de les actuacions de transformació.

SEGONA. En tant es mantingui la situació de transitorietat, l'autorització de qualsevol dels usos diferents de l'industrial requerirà que es justifiqui prèviament que no es produeixen situacions d'incompatibilitat en relació amb les indústries legalment establertes en el seu entorn.

TERCERA. El regim dels establiments de concurrència pública es defineix en el Pla Especial d'establiments de concurrència pública del Districte de Sant Martí que s'haurà d'elaborar en el termini de tres mesos en l'ambit del Districte de Sant Martí i que concretarà les condicions d'implantació i limitacions d'aquestes activitats, en especial en relació amb l'habitatge, de conformitat amb el que determina l'Ordenança Municipal de les Activitats i dels Establiments de Concurrència Pública de Barcelona, aprovada definitivament pel Plenari Consell Municipal en data 11 d'abril de 2003.

El Pla Especial haurà de definir un àmbit de restricció de la implantació de noves discoteques, locals d'ambientació musical i similars, en la zona on es concentren actualment la majoria d'aquestes activitats. A més, concretarà un règim de distàncies entre aquests establiments prenent com a referència la distància de 400 m, per tal de garantir una distribució equilibrada de la seva implantació.

QUARTA. Fins que no s'aprovin i publiquin els Plans de Millora Urbana de les zones de transformació delimitades, es respectaran els usos i edificacions existents i s'admetran les obres de consolidació, conservació, reparació i modemització de les condicions higièniques i ambientals, i les que tendeixin a suprimir o reduir els efectes molestos, nocius, insalubres o perillosos de les instal.lacions industrials. No s'hi autoritzen les noves construccions.

En aquests àmbits podran tramitar-se, independentment, Plans de Millora Urbana per a la reutilització d'edificis industrials consolidats, d'acord amb l'article 10.A).
Quan les edificacions o instal.lacions estiguin situades en sòl qualificat de sistema s'admeten les obres anteriorment esmentades excepte les de consolidació.

Aquest règim serà d'aplicació en els nous àmbits de transformació que es delimitin, sempre que els Plans de Millora Urbana no prevegin, justificadament, una normativa transitòria diferent.