Àrea Metropolitana de Barcelona

13 Eixample

Modificació puntual de les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità per a l'adequació del règim urbanístic del conjunt especial de l'Eixample, creació de la qualificació 13 Eixample, a Barcelona.

Aprovada definitivament per Acord de la Subcomissió d'Urbanisme del municipi de Barcelona de 12 de desembre del 2000 (DOGC núm. 3316 de 30/01/2001), amb la prescripció que s'incorpora d'ofici i amb la correcció de les errades materials observades en la disposició final del document:

Mitjançant el Pla especial previst a l'article 6 de la Normativa, es regularà, d'acord amb l'article 73 de la Carta Municipal, la transferència del sostre edificable i en aquest instrument de planejament s'haurà de justificar l'origen i, per tant, la procedència del mateix, l'equivalència entre els aprofitaments i el control del procediment de la transferència. En tot cas, la transferència resta limitada al que preveu l'article 11 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità.
La derogació de l'apartat 3 de l'article 2 del text refós de la Modificació de l'ordenança de rehabilitació i millora de l'Eixample, aprovat per acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, de 14 de desembre de 1994, s'ha d'entendre referida a l'apartat 3 de l'article 21.    
La derogació s'ha de fer extensiva a la Disposició Transitòria 2 del text refós esmentat.

Modificació del Pla General Metropolità per a la creació de la qualificació 13 Eixample

Capítol I

1. La qualificació 13 Eixample (clau 13E) substitueix la qualificació de Zona de densificació urbana (clau 13) en l'àmbit delimitat per l'avinguda de la Diagonal, passeig de Gràcia, carrer de Còrsega, carrer de Bailèn, Travessera de Gràcia, carrer de Cartagena, carrer de Sant Antoni Maria Claret, passeig de Maragall, carrer de Còrsega, carrer de la Independència, carrer de València, carrer de La Corunya, carrer del Consell de Cent, carrer de Castillejos, carretera de Ribes, passeig de Carles I, passeig de Pujadas, passeig de Lluís Companys, carrer de Trafalgar, plaça Urquinaona, carrer de Fontanella, plaça de Catalunya, carrer de Pelai, plaça de la Universitat, ronda de Sant Antoni, ronda de Sant Pau, avinguda del Paral·lel, carrer de Tarragona i avinguda de Josep Tarradellas.

2. La zona 13 Eixample (clau 13E) es defineix com una subzona de la Zona de densificació urbana (clau 13) i es regula pel què disposen les normes establertes específicament per a aquesta zona 13E i, en tot allò no previst, per l'Ordenança de rehabilitació i millora de l'Eixample de Barcelona i per les Normes Urbanístiques del PGM aplicables a la Zones de densificació urbana intensiva.

1. Constitueixen l'espai central dels interiors d'illa les parts de les finques situades a una distància de les alineacions de vial superior a una vegada i mitja la profunditat edificable.

2. En aquelles illes on la profunditat edificable resultant de l'aplicació de l'article 242 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità sigui igual o superior a 20 m., i no tinguin passatges, l'espai central de l'interior d'illa, delimitat d'acord amb l'apartat anterior, no és edificable i ha de ser destinat a espai enjardinat de titularitat privada. Els terrenys i edificacions situats en l'espai central de l'interior d'illa qualificats com a sistemes o equipaments comunitaris mantenen el seu règim específic previst a les Normes Urbanístiques i, per tant, no se'ls aplica el règim dels espais centrals de l'interior d'illa d'aquesta Zona 13E.

3. L'espai central de l'interior d'illa s'haurà d'adequar al règim previst en l'apartat anterior sempre que es realitzin intervencions globals en el conjunt de l'edificació principal que comportin:

a. Increment de volum o sostre. Tanmateix, s'exclouen de l'aplicació d'aquest precepte aquells increments que tinguin per objecte únicament la instal·lació dels elements tècnics dels serveis comuns.
b. Increment del nombre de departaments o unitats funcionals anteriorment existents.
c. Redistribució general d'espais.
d. Canvi d'ús de l'edifici.
e. Substitució de l'edifici, encara que es mantingui la façana o algun altre element estructural.
L'execució simultània o successiva d'altres obres de reforma o rehabilitació de grau alt que tinguin un cost igual o superior al 50 per 100 del valor d'una construcció de nova planta de característiques similars i amb la mateixa superfície que l'edificació existent, en edificis que tenen un sostre o volum superior al que autoritzaria en cas de nova construcció comportarà, així mateix, l'obligació d'adequar l'espai central de l'interior d'illa al règim previst a l'apartat 2.

4. S'exceptuen de l'obligació d'ajustar-se a l'ordenació dels espais centrals de l'interior d'illa de la Zona 13E aquelles edificacions catalogades individualment que es trobin construïdes dintre de l'espai lliure d'interior d'illa, sempre que la part que ocupa aquest espai reuneixi els valors que motiven la catalogació.

Art. 3. Règim transitori

1. Les construccions i activitats existents que ocupen totalment o parcialment l'espai central de l'interior d'illa es consideren en situació de disconformitat amb l'ordenació.

2. No es podran autoritzar en cap cas augments de volum, ni instal·lacions, badalots o altres elements similars.

Capítol II

1. En l'àmbit objecte de la present MPGM, es podran promoure Plans Especials de Reforma Interior, amb la finalitat de possibilitar la creació d'espais lliures interiors d'illa enjardinats de titularitat i destí públic. Aquests Plans Especials podran, a més, incloure qualsevol dels objectius previstos a l'article 324 de les Normes Urbanístiques o dels establerts per a aquests tipus d'instruments de planejament per la legislació urbanística.

2. Els indicats Plans tindran com a àmbit de referència mínim l'illa, si bé d'acord amb les preexistències, característiques concretes i funcionalitat de l'actuació a desenvolupar, es podran delimitar àmbits d'actuació de superfície inferior, degudament justificats.

3. Els Plans Especials de Reforma Interior podran ésser d'iniciativa pública o privada. En aquest últim supòsit, serà necessari que el Pla Especial de Reforma Interior prevegi els mecanismes de gestió que garanteixin la cessió gratuïta a l'Ajuntament de l'espai lliure interior d'illa i els seus accessos.

1. Els Plans Especials de Reforma Interior delimitaran l'espai lliure interior de l'illa i els seus accessos, que seran de titularitat pública. L'espai lliure interior d'illa podrà abastar un àmbit inferior o superior al previst a l'article 2 de la present MPGM, d'acord amb les característiques i viabilitat d'execució de l'actuació.

2. Els espais lliures interiors d'illa que es delimitin pels Plans Especials de Reforma Interior es qualificaran com a sistema local d'espais lliures d'interior d'illa a l'Eixample (6E). Aquesta qualificació també s'estendrà als accessos necessaris per a accedir-hi, si bé amb les peculiaritats que deriven de la seva funcionalitat específica. Els sistemes 6E es regiran per les disposicions d'aquestes Normes i, en tot allò que no estigui previst, se'ls aplicarà la regulació establerta per als sistemes locals d'espais lliures, jardí urbà (6).

3. A l'espai interior d'illa només es permetran els usos públics i col·lectius que estiguin específicament previstos als Plans Especials de Reforma Interior i siguin compatibles amb el seu destí d'espai lliure, sens perjudici d'allò que estableix l'article 7 d'aquestes Normes.

1. Els Plans Especials de Reforma Interior concretaran els instruments de gestió que permetin l'obtenció, per part de l'Ajuntament, dels espais lliures d'interior d'illa i de sòl necessari per a garantir l'accés.

2. Per tal de facilitar la gestió urbanística, els Plans Especials de Reforma Interior podran preveure la cessió gratuïta dels espais lliures interior d'illa, mitjançant qualsevol dels instruments establerts a la legislació urbanística per a garantir la distribució dels beneficis i càrregues derivats del planejament i, en particular, la reparcel·lació discontínua de parcel·les urbanes, en els termes que preveu l'article 73 de la Carta Municipal de Barcelona.

3. En els supòsits en què, en delimitar l'espai lliure interior d'illa, resulti afectat sòl al qual el planejament urbanístic atribueixi aprofitament urbanístic, l'obtenció del sòl per part de l'Administració comportarà la transferència de l'aprofitament corresponent al Patrimoni Municipal d'Urbanisme, segons estableix l'article 74.1 de la Carta Municipal de Barcelona. En aquests casos, el Pla Especial de Reforma Interior podrà establir una nova ubicació d'aquest aprofitament.

1. Els Plans Especials de Reforma Interior concretaran els usos admesos en el subsòl de l'espai lliure interior d'illa. A aquests efectes, es podrà preveure, a més de l'ús d'aparcament, els usos propis de les zones de densificació urbana que siguin adequats al subsòl  i a l'entorn. En cap cas s'admetran en el subsòl els usos residencials.

2. Els usos autoritzats en el subsòl es regiran per les condicions urbanístiques que determini el Pla Especial de Reforma Interior i, en allò que no estigui expressament previst, pel Capítol 3r del Títol IV de les Normes urbanístiques del PGM.

3. D'acord amb allò que estableixin els Plans Especials de Reforma Interior, els usos del subsòl podran tenir la consideració d'aprofitament lucratiu de titularitat privada, als efectes de la distribució dels beneficis i càrregues derivats del planejament.

4. Els usos previstos en el subsòl hauran de permetre l'enjardinament de l'espai lliure interior d'illa.

Disposició Final.

Queden derogats els apartats 2, 3 i 4 de l'article 20.2.a.; els apartats A, B, C, D, i E de l'article 20.2.e.; l'apartat 3 de l'article 2, així com la Disposició Addicional i la Disposició Transitòria Primera del Text Refós de la Modificació de l'Ordenança de rehabilitació i millora de l'Eixample, aprovat per acord de la Comissió d'Urbanisme de 14 de desembre de 1994.
L'Ajuntament aprovarà en el termini de sis mesos el Text Refós de l'Ordenança de Rehabilitació i Millora de l'Eixample.