Tractament ambiental del front marítim, Tram II

El nou passeig marítim esdevé un espai de trobada i intercanvi entre el medi urbà i el natural. El projecte restringeix l'accés rodat per recuperar els valors i les funcions naturals i paisatgístiques, com ara el sistema dunar.

Imatge del projecte
Mireia Plans
Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Febrer 2004
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    --
    Data d'execució:
    Juliol 2009
    Municipi:
    Castelldefels
    Superfície:
    20.420 m2 (urbanització)
    58.864 m2 (tractament ambiental platja)
    Cost:
    4.348.247,94 €
  • Autors:
    Enrica Fontana, Xavier Nogués (arquitectes – AMB)
    Direcció de projecte:
    Enrica Fontana, Xavier Nogués (arquitectes - AMB), Antoni Viñuales (tècnic d'obra – AMB)
    Direcció d'obra:
    Ana Maria Castañeda (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente)
    Col·laboradors:
    Biel Horrach, Talita Medina, Griet Lambrechts (arquitectes), Susana Casino (eng. tècnica agrícola), Josep Bayo (eng. tècnic industrial), Cristina Sáez (estudiant d'arquitectura), Iker Vidarte (estudiant de paisatgisme)
    Contractista:
    UTE OCR - CCP
Premis i reconeixements

Seleccionada per l'exposició i catàleg de la VI Bienal Europea del Paisatge 2010.
Finalista de la XI BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011 en la categoria Urbanismo Proyectos.
Seleccionada per la mostra "Contextos" de l'exposició "Vogadors, Architectural Rowers. Hard materiality for a permeable architecture" del pavelló de Catalunya i Balears de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2012.

Descripció

Aquest projecte forma part d'una sèrie d'actuacions litorals impulsades pel Ministeri de Medi Ambient en compliment i aplicació de la Llei de Costes. Aquesta llei té com a objectiu la preservació i recuperació dels valors i funcions naturals i paisatgístics de la franja litoral i el domini públic marítim i terrestre.

El lloc es troba al territori del delta del Llobregat, constituït originalment per un paisatge de dunes i zones inundables. El tram del projecte està densament ocupat per edificacions que conformen una barrera desendreçada i irregular que separa la ciutat del mar i segrega la platja. L'àmbit es caracteritzava per la presència de carrers sense sortida que conformaven l'accés als habitatges de primera línia de mar i que s'interrompien bruscament a la platja.

La proposta ordena el projecte en funció dels accessos reflectint l'estructura de la trama urbana i la jerarquia dels seus eixos viaris. La intervenció comença als carrers amb la restricció de l'accés rodat als residents i als vehicles de servei municipals mitjançant pilones retràctils. Al tram més proper a la platja, els carrers es converteixen en un espai de trobada entre el medi urbà (estàtic) i el natural (dinàmic): es materialitza amb una gran jardinera que penetra des de la platja i ocupa l'àmbit de vorera fins a la meitat de la longitud del carrer. La distribució irregular dels elements d'urbanització altera deliberadament els principis canònics del típic carrer urbà.

A la trobada amb la sorra, els carrers s'estiren en forma de grans rampes per enllaçar amb el passeig marítim pròpiament dit, que s'estén sobre la platja separat del front edificat; el traçat del passeig està constituït per la unió de trams rectes, l'orientació dels quals està definida per les diverses dimensions de les plataformes d'accés. La diferenciació en tres categories dels eixos de penetració des de la ciutat, es reflecteix en el tractament diferenciat, en dimensió i caràcter, de tres tipus d'accessos a la platja.

El passeig està format per unes lloses de formigó prefabricat de gran dimensió, que descansen pel seu propi pes sobre una base de confinament cel•lular de polietilè d'alta densitat, el qual proporciona una base rígida amb una alta resistència a la flexió. En definitiva, el passeig acaba sent simplement una senda recolzada sobre la sorra i amb una gran reducció de l'impacte de l'obra sobre el medi natural. Alhora, aquesta solució proporciona més resistència als temporals de mar per la seva permeabilitat a l'aigua i per no ser una barrera rígida.

El sistema de recollida de les aigües pluvials les condueix, amb un disseny precís de la geometria i dels pendents dels carrers, fins a uns punts concrets: d'una banda cap al vial interior per connectar-se amb la xarxa de pluvials i de l'altra, cap a la jardinera, on la col·locació d'una rasa drenant les aprofita per al reg de la vegetació plantada.

El fet que la platja sigui molt àmplia i extensa permet conformar unes dunes de grans dimensions amb la fixació d'uns captadors d'arena en el seu perfil longitudinal, i impulsar amb una plantació inicial controlada la recuperació espontània de les antigues comunitats vegetals: un procés de revegetació que acabarà desenvolupant-se per si mateix.


Realització vídeo: El Pack

On