Plaça del mercat de les Fontetes

Un gran espai obert al passeig del riu, i accessible fàcilment des del barri a través del que n'és l'element central, el mercat.

Lluís Bernat
Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Febrer 2005
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    --
    Data d'execució:
    Juny 2006
    Municipi:
    Cerdanyola del Vallès
    Superfície:
    7.850 m2
    Cost:
    1.024.646,99 €
  • Direcció de projecte:
    AR47 (Silvia Ollé, Roger Jornet, Roberto Aparicio)
    Col·laboradors:
    Externs: Rafael Morant (tècnic auxiliar), Cristina López (arquitecta)
    Contractista:
    Tau Icesa
Premis i reconeixements

Seleccionada en el V Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba

Descripció

Una premissa essencial de l'actuació ha estat el canvi de traçat del carrer dels Reis perllongant-lo paral·lel al riu, cosa que ha permès que el passeig del riu no quedés tallat i pogués desenvolupar el seu paper com a eix cívic. La forma de la plaça és triangular, definida per límits completament rectes. Això permet que es pugui determinar com un únic pla amb un pendent del 3,5% que permet realitzar qualsevol tipus d'activitat i garanteix, alhora, una bona evacuació de l'aigua. És important aquest únic pla, perquè la centralitat que el lloc ha de protagonitzar comença per una bona accessibilitat des de qualsevol punt. Per definir físicament el pla s'han fet servir unes línies mestres que segueixen la directriu marcada per l'estructura del mercat, que és l'únic edifici que té façana encontacte directe amb la plaça. Les línies mestres són els elements que serveixen de guia per a l'estesa del paviment.

En aquest nou pla queden atrapats els grans pins que antigament cobrien l'indret de les Fontetes. Ara només en queden dos grans grups que representen fites ineludibles al barri i al centre de Cerdanyola. Els pins, amb les voltes de la coberta del mercat, són els elements que donen personalitat a l'espai. Com que són tan alts, esdevé necessària una nova vegetació l'ombra de la qual resguardi un espai on poder realitzar activitats relacionades amb l'ús lúdic de la plaça. Per tal de garantir la percepció completa dels pins, la nova vegetació s'ha col·locat darrere seu sempre que hi hagués una visió llunyana que permetés veure'ls sencers.

La relació directa amb el riu, com a eixamplament del passeig, la interacció directa amb el mercat i la seva activitat comercial, així com l'accessibilitat des dels seus vèrtex, defineixen un seguit de camps d'interacció i fluxos de relació que ha calgut tenir en compte a l'hora de pensar en la distribució dels elements que acaben de configurar la plaça. Superposant aquests camps i fluxos amb la nova vegetació, es pot comprovar que queden definides dues zones que tenen característiques pròpies:

  • espais oberts dinàmics: grans espais lliures, sense ombra i sense mobiliari, que permeten el desenvolupament d'activitats molt dinàmiques (mercat, fires, concerts...).
  • espais d'ombra estàtics: bosses que queden sota la vegetació, relacionades amb els espais oberts, i que permeten activitats més estàtiques, com el seure o els jocs infantils.

La distribució dels elements que completen les necessitats d'aquest espai s'ha fet segons el tipus de zona i s'ha concretat a partir d'unes interrupcions del paviment continu entre les línies mestres. Apareixen així un seguit de catifes de diferents paviments més tous i naturals, tarimes de fusta, tapissos de gespa, i parterres de sauló que emfatitzen el caràcter acollidor de les zones d'ombra. Tot això sense oblidar la necessitat d'organitzar el mercat a l'aire lliure, la bona disposició de les parades i un bon acoblament amb la resta de la plaça i el mercat.

On