Àrea Metropolitana de Barcelona

El carrer Major de Montcada és l'eix neuràlgic comercial i d'activitats del nucli antic de la població, on es generen les activitats pròpies d'un centre urbà. Té una llargada d'uns 500 metres i és perpendicular al riu Ripoll, sobre el qual, a través d'un pont de vianants, es connecta amb el barri de Can Coll, a l'altra riba.

Al carrer hi ha edificis d'equipaments com són la Casa de la Vila, el Teatre auditori municipal, la comissaria de Policia, l'església de Santa Engràcia i l'escola del Sagrat Cor. També s'hi troben alguns edificis residencials d'estil modernista d'interès. El carrer sol estar ple de vida, i assoleix un caràcter més lúdic a les tardes, quan no hi pot haver cotxes aparcats i es restringeix el pas de vehicles. La intervenció vol reforçar el caràcter de via cívica i representativa amb predomini del vianant. A tal efecte s'ha proposat un paviment a un sol nivell, amb dues rasants que conflueixen en un aiguafons central. També s'han definit zones d'estada quan l'espai s'eixampla i una nova plantació d'arbrat a tot el llarg del carrer que permet recuperar en part el caràcter que havia tingut antigament.

El paviment és de pòrfir natural de tres formats que serveixen per definir diferents àmbits urbans. En primer lloc, hi ha dues bandes centrals de llambordins, una d'elles de 2,8 metres d'amplada per a circulació de vehicles, i l'altra de 2 metres per a aparcament temporal. Fora de les hores d'aparcament i circulació de vehicles, es converteixen en un espai de passeig i extensió de les terrasses dels bars i restaurants. En segon lloc es defineixen unes bandes d'1,20 metres d'amplada a un o dos cantons del carrer, que separen l'àmbit dels cotxes de l'àmbit dels vianants. Estan pavimentades amb peces de 20x40 cm, i s'hi situen els escocells amb l'arbrat, les llumeneres i els elements de mobiliari urbà. Per últim, a les voravies, les peces de pòrfir tenen el format més gran, de 40x60 cm. Al tram més ample del carrer s'eixampla la voravia de rasant més alta i es trasllada l'aparcament al cantó sud-est, tot alliberant l'accés a l‘esglaonat que salva el desnivell: aquí s'hi incorporen unes jardineres fixes d'acer corten que marquen un ritme en relació als fanals i serveixen de barrera per als vehicles.

A cada equipament del carrer se li dóna un èmfasi amb la intervenció. Davant del teatre, el paviment forma un cercle compost per llambordes concèntriques que vol recordar el traçat en planta dels teatres grecs i romans. A l'església s'hi recupera l'escalinata frontal semicircular emulant la que hi havia antigament però donant-li major dimensió i incorporant-hi una rampa per millorar l'accessibilitat. A la façana lateral de l'església, que dóna a la plaça, s'amplia la plataforma al nivell de la sagristia per configurar un espai que pot servir d'escenari o pòdium i que permet conservar un bon exemplar d'olivera.

La intervenció s'estén als carrers del Bogatell i de la Generalitat amb paviments de peces prefabricades de formigó dels mateixos formats i disposició que les peces de pòrfir. Aquests carrers passen a tenir també una única rasant i se'n restringeix el pas de vehicles, delimitat  per les superfícies de llambordes, pel mobiliari urbà, les llumeneres i el nou arbrat incorporat.