Àrea Metropolitana de Barcelona

El nou arxiu se situa al nucli antic de Ripollet, amb la voluntat de ser un equipament proper a la ciutadania. La parcel·la allotjava l’edifici de l’antic Casino del poble, però l’estat ruïnós en què es trobava va precipitar-ne l’enderroc l’any 2006. En el buit urbà resultant, l’Ajuntament va habilitar-hi temporalment un aparcament públic amb unes escales que salvaven el desnivell entre els carrer de la Salut i de la Palma. Així, es donava continuïtat a una xarxa d’escales que resolen la topografia entre carrers i que enriqueixen la mobilitat activa al municipi.

La proposta recupera certs valors patrimonials de l’antic Casino, com ara les baranes de forja dels balcons, que incorpora a la nova façana, i també atén a criteris compositius de les balconeres de l’edifici enderrocat. Amb tot, el nou arxiu es dota d’una materialitat pròpia que respon als reptes del nostre temps, especialment a la sostenibilitat, tant en la construcció com en la gestió i vida útil dels equipaments públics.

La proposta allibera un buit central amb un atri a tota l’alçària, que acompanya el pas a través de l’edifici mitjançant unes escales interiors que connecten el desnivell de gairebé una planta entre carrers. Aquest buit sobre l’accés vertebra la part pública del programa, on el vestíbul es dimensiona per acollir-hi actes i exposicions que contribueixin a aproximar l’equipament a la ciutadania. Els dipòsits de documents es disposen en el perímetre contra mitgeres i al soterrani, menys exposat a variacions tèrmiques, per tal de reduir la demanda energètica per conservar-los. S’aprofita l’alçària lliure de l’atri per fer una gestió bioclimàtica de l’edifici mitjançant la ventilació a través de lluernes practicables que, amb l’ajut d’un ventilador, contribueixen a desestratificar la temperatura a l’hivern i a extreure aire calent en els mesos càlids, i garanteixen la ventilació creuada dels espais de treball i consulta.

Constructivament, sobre rasant, s’aposta per l’ús de fusta estructural amb panells CLT, i es deixa l’acabat vist al voltant dels accessos i de l’atri. Sota rasant, s’opta per pantalles de formigó i parets de bloc de formigó estructural. Aquest plantejament permet executar l’estructura de formigó in situ mentre s’industrialitza la fusta a taller; posteriorment, es fa el muntatge en sec de la fusta en molt poc temps.

L’ús de la fusta, a més d’agilitzar l’execució de l’obra, dona un acabat de qualitat material i confort als espais de caràcter més públic, alhora que regula les condicions higromètriques de l’edifici, fet que contribueix de manera passiva a conservar els dipòsits. 

El projecte ha estat especialment atent a l’anàlisi del cicle de vida dels materials i la seva petjada de carboni. En aquest sentit, s’ha treballat una solució constructiva d’altes prestacions tèrmiques per a l’envolupant, amb una façana ventilada i una coberta enjardinada sobre una càmera d’aire que, a més d’un bon aïllament, aporta biodiversitat a l’entorn, millora la gestió de l’aigua de pluja i contribueix a reduir l’efecte d’illa de calor, tan habitual en nuclis urbans densos.