Jardins Ernest Lluch

La urbanització d'aquest jardins i del carrer de Mossèn Camil Rosell completa l'arranjament de tota una zona del centre de la població, que arrenca de la plaça de la Vila i desemboca als jardins passant per la plaça de Joan Manent i els carrers de Sant Carles i Sant Jeroni. 

Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Juny 2002
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    Maig 2004
    Data d'execució:
    --
    Municipi:
    Santa Coloma de Gramenet
    Superfície:

    4.925 m² + 3.820 m²

    Cost:
    954.735,90 € + 395.000 €
  • Direcció de projecte:
    Blanca Noguera (AMB)
    Col·laboradors:
    Lucía Manzanedo, Javier Navarro (enginyer tècnic de obres públiques), Josep Bayo (enginyer tècnic industrial), Carlos Villasur (enginyer tècnic industrial), Susana Casino (enginyera tècnica agrícola), Silvia Amorós, Maira González (estudiants d'arquitectura)
    Contractista:
    Construccions Curto SA
Descripció

L'àmbit dels Jardins està constituït per una zona que corresponia a l'antic Cementiri Vell de Santa Coloma de Gramenet, el passatge del Cementiri i la filera d'habitatges unifamiliars que quedava davant de l'edifici de la Telefònica. La situació de partença tenia una certa complexitat, amb la preexistència del Cementiri Vell, uns habitatges unifamiliars que va caldre enderrocar, un vial marginal que els separava, i un gran espai restant amb una topografia accidentada.

Pel que fa al Cementiri Vell, l'existència d'una sèrie d'elements protegits va motivar que l'Ajuntament proposés una revisió i modificació (aprovada per la Generalitat) per tal d'adequar-ho a les noves necessitats d'un espai d'ús públic; s'hi plantejava l'adaptació als nous jardins, la restauració del panteó de la família Segarra, la preservació i manteniment dels arbres protegits, així com el trasllat de la resta dels elements al nou Cementiri de Santa Coloma. Pel que fa al buit que va quedar de l'enderroc de les cases unifamiliars, s'hi ha promogut un nou bloc d'habitatges i la construcció d'un aparcament semisoterrat que ha generat dues plataformes en superfície a incorporar als Jardins.

El projecte parteix de la voluntat de dotar la ciutat d'una nova àrea lliure d'ús públic, mitjançant  la transformació d'aquest espai en uns jardins oberts, amb un caràcter propi identificatiu que faciliti que es pugui entendre com un conjunt integrat i es doni solució als diferents nivells existents internament i amb els seus límits. Els Jardins es desenvolupen en un seguit de terrasses delimitades pels murs de contenció de llicorella i les franges de bambú que acullen una diversitat d'usos i de percepcions. El projecte s'articula al voltant d'un eix central, l'antic passatge del Cementiri, que constitueix l'element de transició dels diferents nivells i el principal eix de circulació.

La vegetació i el mobiliari urbà acaben d'organitzar l'espai donant lloc a dues zones de lleure ben diferenciades: una amb jocs infantils, zona d'estada al costat dels xiprers que rememora en cert sentit el que havia estat aquest indret; l'altra és una sèrie d'espais aterrassats que es configuren des del pendent existent i ofereixen noves zones d'estar i de contemplació de l'entorn des de diferents perspectives.

El nom dels jardins Ernest Lluch apareix en un gran rètol grafiat al mur de contenció de l'entrada principal, i acompanyat d'una cita del mateix Ernest Lluch que es recull en una placa adossada a la Capella Segarra.

?

On