Complex esportiu Salvador Espriu

El nou complex esportiu disposa d'un camp de futbol, una pista poliesportiva, una pista d'hoquei i pistes de petanca. A més, hi ha un edifici que consolida un front urbà cap a l'autopista on s'ubiquen els serveis complementaris.

Imatge del complex
Marcela Grassi
Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Abril 2008
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    --
    Data d'execució:
    Novembre 2009
    Municipi:
    Badalona
    Superfície:
    2.378 m2 (edificació)
    17.925 m2 (urbanització)
    Cost:
    5.292.326,73 €
  • Autors:
    Alfons Soldevila Barbosa, Alfons Soldevila Riera (Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes)
    Direcció de projecte:
    Alfons Soldevila Barbosa (Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes)
    Direcció d'obra:
    Alfons Soldevila Barbosa (Soldevila, Soldevila, Soldevila Arquitectes), Albert Dalmau (arquitecte tècnic – AMB)
    Col·laboradors:
    Joan Baptista Pont, Benedetta Rodeghiero, Zara Gibert (arquitectes), PGI Grup (instal·lacions), Miquel Llorens (estructures – GMK Associats)
    Contractista:
    Rogasa
Premis i reconeixements

Seleccionada en els Premis FAD 2010 en la categoria d'Arquitectura.
Menció honorífica dels Premis ATEG de Galvanización en Construcción 2010.
Pre-finalista de la XI BEAU Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo 2011.

Descripció

L'objecte del projecte és construir un complex esportiu on hi hagi un camp de futbol, una pista poliesportiva, una pista d'hoquei i pistes de petanca, a més d'un edifici que doni els corresponents serveis als diversos usos. Un requisit fonamental del projecte ha estat completar la façana de la ciutat cap a l'autopista, en una franja que aglutina diferents equipaments municipals (masia de Can Cabanyes, aparcament municipal, zones esportives, camp de futbol Pere Gol) i que arriba fins a la Ciutat del Bàsquet (centre comercial).

El complex esportiu Salvador Espriu se situa en un àrea àmplia entre barris residencials de Badalona i l'autopista Barcelona-Mataró que és en una cota inferior. Aquesta situació determina la necessitat de solucionar una façana urbana de gran dimensió, i també de poder tenir un control del conjunt des del punt de vista d'un vehicle en moviment. Donant a l'autopista, la façana del carrer de la Concòrdia es projecta de forma ritmada, mitjançant pilars metàl·lics de 9 metres d'alçada, separats cada 6 metres i amb un remat superior també metàl·lic on es penja la tanca exterior. El desnivell es salva amb un mur d'alçada variable que ajuda a consolidar la façana i que absorbeix els desajustos entre rasants. L'accés principal a l'equipament té lloc per l'avinguda de Salvador Espriu, a la cota superior i a nivell de les grades; en aquesta mateixa cota s'accedeix a l'edifici de recepció i als vestidors. La cota de les pistes permet un accés secundari rodat des del carrer de Pere Martell.

L'edifici d'equipaments es disposa al centre del complex, perpendicularment a l'autopista i amb accés a peu de carrer a una cota superior a la de les pistes esportives. Aquí s'hi troba el punt de control, la zona d'organització i gestió i totes las dependencies del centre. L'estratègia d'implantació consisteix a realitzar un edifici lleugerament inclinat que facilita l'evacuació i recuperació de les aigües pluvials i de les procedents de les dutxes, i que alhora ofereix una façana realçada visible des de l'autopista. Es tracta d'un edifici molt lleuger amb una estructura metàl·lica i uns tancaments formats a partir d'elements industrialitzats, de fàcil manteniment i reposició ja que el muntatge es fa gairebé exclusivament en sec.

La planta baixa és molt permeable a la cota de les pistes esportives, gràcies a l'altura guanyada pel pendent. Al tester s'hi disposa un espaï obert a l'exterior de gran qualitat ambiental, on hi ha el bar i la seva terrassa. A la planta pis, les façanes es generen a partir de les galeries perimetrals d'accés als vestidors mitjançant muntants metàl·lics revestits de policarbonat. Unes obertures horitzontals al llarg de tota la longitud, permeten tenir en tot moment una visió sobre les dues zones de pistes. Les façanes es converteixen així en un element clau de l'edifici, amb un grau de transparència i una tonalitat canviants segon el temps i l'hora. A la nit, l'edifici es converteix en una gran lluminària que ofereix una imatge global única i recognoscible d'aquesta part de ciutat.

On