Centre de cultura "El Carme"

Emplaçat al cor de Badalona, el centre cultural El Carme és un edifici singular que dibuixa una volumetria que trenca l'alineació de façana i juga amb les perspectives de l'entorn. D'aquesta manera redefineix l'espai públic.

Imatge de l'edifici
Lourdes Jansana
Fitxa tècnica
  • Data de projecte:
    Juny 2009
    Data inici de l'obra:
    --
    Data fi de l'obra:
    --
    Data d'execució:
    Juliol 2012
    Municipi:
    Badalona
    Superfície:
    3.556 m2
    Cost:
    6.498.891,35 €
  • Autors:
    José Antonio Martínez Lapeña, Elias Torres (Martínez Lapeña-Torres Arquitectos)
    Direcció de projecte:
    José Antonio Martínez Lapeña (Martínez Lapeña-Torres Arquitectos)
    Direcció d'obra:
    José Antonio Martínez Lapeña, Luis Valiente (Martínez Lapeña-Torres Arquitectos), Olga Mèliz, Mireia Díaz (arquitectes tècniques – AMB)
    Col·laboradors:
    Gerardo Rodríguez (estructures – STATIC Ingeniería SA), Consulting Oficina Tècnica Lluís J. Duart SLP (instal·lacions)
    Contractista:
    Vías y Construcciones SA
Premis i reconeixements

  • Seleccionat en els Premis Catalunya construcció 2013 en la categoria direcció o gestió de l'execució d'obra.
  • Seleccionada 2a Mostra d'Arquitectura de Barcelona 2016

Descripció

Des de l'església de Santa Maria, el carrer del Temple baixa cap al mar. Després de creuar perpendicularment el carrer de Francesc Layret, es fa més estret i canvia el nom pel de Sant Francesc d'Assís; tanmateix, l'alineació de les façanes orientades a l'est es manté. És en aquest punt de canvi de nom i d'intersecció amb el carrer de Layret on s'ha edificat el centre de cultura contemporània El Carme, que pren el nom de l'antiga clínica de maternitat que abans ocupava aquest solar. El nou edifici assumeix aquest canvi de dimensió dels carrers, però en modificar la geometria de la cantonada amb un xamfrà a 45º, on hi ha l'entrada al centre, s'estableix una nova transició entre el carrer ample i l'estret. Mentre que la façana del carrer de Sant Francesc es va eixamplant fins a l'entrada, la del de Layret manté la seva alineació original.

L'alçada de les cinc plantes sobre el carrer ha augmentat respecte de la que tenia la clínica per donar cabuda a futures activitats del centre. Aquesta modificació ha estat regulada mitjançant un pla especial que també ha incorporat les noves geometries de cada planta i la volumetria resultant de la seva superposició. El conjunt es veu com una pila de volums alliberats de l'arquitectura dels edificis del voltant i de la geometria del rectangle del solar sobre el qual s'edifica i que a partir de la primera planta volen i reculen els uns sobre els altres amb l'aparició de terrasses. Les plantes superiors se separen, en part, dels dos edificis contigus i més baixos i deixen que les façanes continuïn cegues en les seves mitgeres però amb els mateixos revestiments. El centre cultural es manifesta singular dintre el barri i l'alçada que té no sobrepassa la d'altres edificis entre mitgeres de la zona. Una darrera i sisena planta, on hi ha les instal·lacions de climatització, recupera en voladís un fragment de l'alineació perduda a les plantes inferiors del carrer de Sant Francesc.

El nucli de comunicacions verticals i els serveis s'adossen a la mitgera de l'edifici del carrer de Layret. La llum d'un pati amb una lluerna acompanya l'escala principal i els serveis de cada planta. La planta soterrani es destina a exposicions i conferències i rep la llum de dos petits patis triangulars enfonsats en el solar i contigus als jardins i construccions d'una planta de l'interior de l'illa. A la planta baixa el bar gaudeix de la llum d'aquests patis i de la vegetació plantada als mateixos patis i en una jardinera longitudinal penjada.

Totes les plantes es compartimenten amb panells que formen angles rectes, extensió geomètrica del nucli de comunicacions. Un mur cortina tanca totes les dependències cap a l'exterior. Tant el mur cortina com els ampits de les terrasses de les façanes que reben el sol més molest de l'estiu, es protegeixen amb un brise-soleil de lames blanques d'alumini, amb diferents inclinacions fixes, que a la planta baixa es converteixen en portes allà on siguin necessàries. De nit, aquestes irregulars capses de vidre superposades, il·luminades i recobertes de lames, converteixen l'edifici en una enigmàtica làmpada de ratlles de llum de diferents espessors d'una persiana mediterrània gegant al cor de Badalona.


Realització vídeo: Estudio Alteraciones

On