Parc de Torreblanca

Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern
Josep Cano

Al cor del parc, el magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX ens introdueix en un món ple d'encant i misteri. El seu disseny fantasiós parteix de la idea d'imitar les formes i els elements propis de la natura, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa, en lliure creixement, que converteix aquest espai en la part, sens dubte, més impactant del parc.

Inauguració: 2005

Superfície: 95.938,68 m2

Horari: De novembre a març de 10 a 17.45 h, abril, maig, setembre i octubre de 10 a 19.45h, juny, juliol i agost de 10 a 21.45 h. Dilluns no festius tancat.

Adreça: Carretera Reial, 159 Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern

Visita virtual

  • Informació general

    La màgia del jardí romàntic

    Josep Cano

    Informació de servei

    Parc d'interès històric-arquitectònic, vegetació singular, jardí històric, escultura, llac, estany, vista panoràmica, fonts d'aigua potable, jocs infantils, jocs gimnàstics, cistelles de bàsquet,  aparcament, cafeteria, WC.

    Descripció

    Torreblanca és un parc històric i les traces de la seva història són encara en gran part identificables pel passejant curiós. Alguns elements han arribat intactes fins a nosaltres com a testimonis vius d'un passat recent; altres, reconvertits per als requeriments que ha de complir un parc modern, ens permeten identificar el traçat de les parcel·les sobre les quals creixien ufanoses les vinyes, els rosers, els fruiters i les hortes.

    Al cor del Parc, el magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX ens introdueix en un món ple d'encant i misteri. El seu disseny fantasiós parteix de la idea d'imitar les formes i els elements propis de la natura, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d'aigua, envoltats d'una vegetació exuberant i diversa, en lliure creixement, que converteix aquest espai en la part, sens dubte, més impactant del Parc. S'hi troben racons apartats per als amants del silenci i la quietud, on és fàcil oblidar-se del món exterior i gaudir d'una natura creada a escala humana.

    Al seu entorn, el parc modern segueix la traça dels antics camps de conreu de la finca amb una estructura de grans trapezis que envolten els vells jardins. La seva concepció és més funcional per tal de donar resposta a les demandes dels actuals usuaris. Hi tenen cabuda zones per a jocs, per a pràctiques esportives, per a espectacles a l'aire lliure, bars, etc.
     

  • Història

    Història del parc

    Pagesos, nobles i ciutadans

    La història de Torreblanca, com la de Can Mercader, ens apropa a les transformacions experimentades per una de les finques agrícoles més notables d'aquest sector del Baix Llobregat, des dels seus orígens a l'edat mitjana fins arribar a convertir-se en el Parc que avui coneixem. La notícia més antiga, que amb tota probabilitat hi fa referència, és la que parla de l'anomenada torre Soller o de Fonollar que, el 1310, Guillem Dufort va vendre a Grau Trilla. Un segle després, el 1417, s'esmenta una nova venda que consta d'una torre envoltada d'una muralla, amb capella, cementiri, forn, pallissa, hort i colomar. S'inclouen també les cases amb els homes i dones, els quals estan obligats a una sèrie de prestacions al senyor.

    Anys després, el 1564, la situació poc pròspera de la família propietària -els Requesens- els decideix a vendre diverses propietats, entre elles Torreblanca. La finca es trobava en aquells moments molt abandonada i les terres, ermes. Va comprar-la Enric Agullana, donzell de la ciutat de Barcelona. En la venda s'inclogué, a més de la torre, les terres, el trull, el forn, dues farineres i la capella. És en els documents d'aquesta venda, quan apareix per primera vegada el nom de Torre Blanca (la grafia actual, en una sola paraula, és moderna). Una descripció del segle XVII ens diu que la torre és edificada damunt d'una peça de terreny de 30 mujades*, repartida entre terra campa, vinya, bosc i erms. La finca inclou un pastador per fer pa, un corral on hi havia un trull d'oli, una pallissa, un estable, un celler i una capella. La capella, sota l'advocació de Santa Anna, es creu que ja existia el segle XIII, si bé els documents existents més antics daten del 1630 i s'hi descriuen objectes i ornaments destinats al culte. La seva situació era al costat de la torre, a l'actual esplanada del laberint.

    Torreblanca havia esdevingut, durant el segle XVIII, una de les hisendes més pròsperes de la zona. La família propietària, els Dusai (del llinatge de ciutadans honrats de Barcelona), realitzaren importants obres i reformes. L'any 1796 se'ls concedí el marquesat de Monistrol d'Anoia. A finals del segle XIX, el marquès de Monistrol, Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai (1825- 1890), emprèn una radical transformació de la seva residència a la finca en fer-hi construir un gran palau d'estil neogòtic català i els jardins romàntics del seu entorn.

    El palau, de planta baixa i tres pisos, era orientat al nord i s'aixecà sobre les runes de l'antic mas, en el lloc on avui hi ha l'esplanada del laberint. Amb uns elements estructurals de baixa qualitat i una ornamentació interior extremament luxosa, contenia importants col·leccions de pintures, llibres, mobles, tapissos i altres objectes de gran valor. La capella de Santa Anna es comunicava amb el palau per la planta baixa i pel segon pis. Consultats nombrosos arxius, tant públics com privats, no s'ha trobat cap dada definitiva sobre qui en va ser el projectista.

    L'any 1887, Simó Dot i Canalies, capatàs i apoderat de Torreblanca, dirigí les obres de construcció de diferents edificis a la finca (cotxeres, corts, habitacles de carreters i pastor, vaqueria, magatzems i safareigs), edificis que avui ocupen el Consell Comarcal del Baix Llobregat, Movibaix i els habitatges dels porters. Com a agricultor i jardiner, obtingué nombrosos premis en concursos nacionals i internacionals. Va exercir a més alguns càrrecs i funcions de caire públic: director i constructor de diversos parcs i jardins; contractista-director, durant 10 anys, dels jardins i l'arbrat de l'Eixample de Barcelona; director general de les aigües potables de Sant Just, Esplugues i Sant Feliu; i delegat per la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana d'Horticultura a l'Exposició Universal de Paris del 1900.

    La guerra civil (1936-39) afectà greument Torreblanca, que va ser municipalitzada i ocupada primer per refugiats, més tard per guàrdies d'assalt, i un cop acabada la guerra, per la cavalleria moruna. La finca restà molt malmesa amb aquest tràngol i els marquesos de Monistrol n'iniciaren la reorganització, per tal de fer-la viable econòmicament. Es construí una granja d'aviram i ous i es fomentà novament la comercialització de les roses. Les destruccions que patí el palau foren encara més irreversibles i probablement aquest és el factor que va fer decidir els marquesos a enderrocar-lo l'any 1958.

    Sota seu aparegueren les restes de l'antiga Torreblanca: un recinte rectangular, limitat per grans murs, amb una torre rodona a cada cantonada. La capella restà dempeus fins el 1982.

    La història de la finca durant els darrers anys està lligada a la recuperació d'un espai privat per a l'ús col·lectiu. L'any 1982, després de diversos intents d'urbanització, la Corporació Metropolitana la va adquirir als marquesos de Monistrol i va començar les obres que portaren a l'obertura de Torreblanca com a parc públic el 24 d'abril de 1983. Des d'aquest dia, segles de vida familiar són a l'abast de tots aquells que vulguin copsar-ne els secrets.

  • Normes d'ús
    Utilitzeu les papereres.
    Utilitzeu les papereres.
    El residu recollit es porta a una planta de triatge.
    Prohibit fer foc (només és permès als parcs amb servei de barbacoa).
    Prohibit fer foc (només és permès als parcs amb servei de barbacoa).
    Porteu el gos lligat.
    Porteu el gos lligat.
    Respecteu les indicacions en aquells parcs o localitzacions on no es permet l'accés als gossos (Exemple: àrea de jocs infantils, jardins botànics i jardins històrics).
    Recolliu les deposicions dels gossos.
    Recolliu les deposicions dels gossos.
    No allibereu animals domèstics.
    No allibereu animals domèstics.
    L'alliberament incontrolat posa en perill la fauna autòctona.
    No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higiènico- sanitaris.
    No doneu menjar als animals. L'alimentació incontrolada dels animals empitjora la qualitat de l'aigua dels llacs i estanys, genera males olors i desencadena problemes higiènico- sanitaris.
    Respecteu la vegetació.
    Respecteu la vegetació.
    No feu sorolls molestos.
    No feu sorolls molestos.
    Prohibit pescar a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit pescar a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit banyar-se a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit banyar-se a les làmines d'aigua, llacs i estanys.
    Prohibit circular amb vehicles de motor (excepte vehicles de serveis).
    Prohibit circular amb vehicles de motor (excepte vehicles de serveis).

Localització

Com anar-hi?
Transports al voltant de...