Àrea Metropolitana de Barcelona

Castellà: acacia de tres espinas
Anglès: honey locust

Arbre de ràpid creixement que pot arribar a fer 30 metres d'alçària. És un arbre esvelt amb una capçada no gaire densa.

És de color gris fosc, aspra i escamosa. Tant al tronc com a les branques principals surten unes grans espines, llargues i fortes, que permeten reconèixer fàcilment aquesta espècie.

Estan compostes per un gran nombre de folíols, d'uns 2 cm de llargada i d'un color verd brillant. Tot el conjunt de folíols pot arribar a fer fins a 20 cm de llarg.

De maig a juliol. Les flors, molt petitones i de color verd groguenc, apareixen agrupades en forma de raïm.

És un llegum pla i molt gros, de 20 a 40 cm de llarg. Al principi és de color verd i després es torna de color marró fosc. Sovint, es cargola com un tirabuixó.

Originària de l'est d'Amèrica del Nord, va ser introduïda a Europa al segle XVIII. Resisteix els freds intensos.

Espècie ornamental que s'ha utilitzat per formar bardisses. La fusta és de molt bona qualitat, dura, elàstica i molt resistent a l'aigua, motiu pel qual era molt apreciada per a la fabricació de les rodes dels carros. La polpa dels fruits és comestible i els indis americans la consumien.

Actualment, aquesta varietat d'acàcia de tres punxes és poc utilitzada als jardins, atesa la perillositat de les seves espines. Ara gairebé només se'n cultiva la varietat sense espines, Gleditsia triacanthos f. inermis, l'acàcia negra inerme, que també es troba a la natura.