Àrea Metropolitana de Barcelona

El treball sobre la Cistella Bàsica Metropolitana (CBM) forma part de les anàlisis que du a terme la Secció d'Estudis Territorials de l'ADPU de l'AMB  sobre situacions de risc, desigualtat i vulnerabilitat al territori metropolità.

En aquest treball s'enfoca la desigualtat des de la perspectiva de la capacitat de compra de la ciutadania. El focus d'interès rau en l'anàlisi la CBM des de la perspèctiva del seu cost econòmic, de l'esforç que ha de fer la ciutadania per adquirir-la i de l'impacte que la inflació ha tingut sobre ella.

La CBM

La CBM es defineix com el conjunt d'aliments i productes de neteja i d'higiene personal considerats essencials, que han d'estar presents en quantitats suficients per al manteniment i desenvolupament de la vida d'una persona adulta, de manera que pugui cobrir les seves necessitats bàsiques durant el període de temps d'un mes.

La CBM està composada per 61 productes: 42 productes d'aliments i begudes, 11 productes de neteja per la llar i 8 productes d'higiene personal.

Per analitzar el cost, l'esforç i l'impacte de la inflació sobre la CBM s'ha recollit informació d'aquests 61 productes a 63 supermercats de 21 barris de 12 municipis de l'AMB. En total s'han obtingut els preus d'aproximadament 7.686 productes de consum habitual. En l'anàlisi s'han tingut en compte diferents categories de supermercats, diferents categories de productes i les rendes de les persones que viuen a cada barri.

Sobre el cost de la CBM

Per cost s'entén la despesa econòmica que cal realitzar per adquirir els productes de la CBM.
Als barris de l'AMB les rendes mensuals mitjanes per persona disponibles per fer front al cost de la CBM oscil·len entre els 665 € i els 2.416 €.

El cost de la CBM en aquests territoris no varia significativament si s'observen els preus dels productes que la composen a supermercats de la mateixa categoria de preu. Sí que hi ha diferències si es compara el cost entre supermercats de diferent categoria o si la cistella inclou productes de marca blanca o de marca.

El cost de la CBM a l'AMB és d'uns 157 € a un supermercat de nivell mitjà si es compren productes de marca blanca. SI es compren productes de marca el cost puja fins el 247 €. Això suposa una diferència (estalvi) de 90 €.

És important destacar les rendes que quedarien disponibles per fer front a tota la resta de despeses de la llar una vegada descomptat el cost de la cistella: entre 418 € i 508 € en el cas de les rendes més baixes i entre 2.166 € i 2.259 € en el cas de les més altes.

Sobre l'esforç de la CBM

Per esforç s'entén el percentatge de la renda mensual per persona que un ciutadà metropolità ha de destinar a adquirir la CBM.
En un supermercat de tipus mitjà, aquest esforç oscil·la entre el 24% que han de fer les persones amb les rendes més baixes i el 7% que han de fer les persones amb les rendes més altes
Això vol dir que l'esforç necessari que han de fer els ciutadans amb les rendes més baixes és, pràcticament, quatre vegades més gran que el que ha de fer el de les rendes més altes.

Aquest esforç augmenta segons el tipus de supermercat que s'escull per fer la compra i si els productes seleccionats són de marca blanca o de marca.

Sobre la inflació a la CBM

La situació econòmica global ha causat un augment de preus molt considerable. Pràcticament els preus de tots els productes de la CBM han experimentat pujades. L'augment mitjà s'ha situat al voltant del 20 %, amb variacions depenent del tipus de producte observat.

Entre octubre de 2021 i juny de 2022 el cost de la CBM comprant a supermercats de tipus mitjà i productes de marca blanca, ha pujat 25 €, un 18 %. Si els productes són de marca l'increment ha estat de 34 €, un 14 %.

Els productes que més han pujat de preu són:

• El grup dels cereals i derivats del blat (pa, pasta i galetes) experimenta un increment intens d'entre un 20 % i un 29 % en totes les cadenes. En destaquen les galetes entre el 25 % i el 50 %.
• Els olis vegetals (oli oliva) amb un augment d'entre el 25 % i el 36 %.
• Les proteïnes entre un 18 % i un 34 %, per exemple els ous amb increments per sobre del 30%.
• Els productes de neteja més d'un 30 % a totes les cadenes

Conclusions

Les importantíssimes situacions disruptives esdevingudes recentment han afectat negativament la capacitat de resistència de la ciutadania fent augmentar les situacions de precarietat a cada vegada més sectors de la societat, més intensament entre les classes socials més desafavorides que parteixen d'una situació de debilitat més gran que les de la resta.

Respecte de la CBM s'ha pogut comprovar que:

• Tot i que quan s'analitzen les dades del cost de la CBM es pot apreciar que no hi ha diferències significatives entre els preus dels productes a supermercats del mateix nivell als diferents indrets estudiats, sí que queda clar que hi ha diferències notables segons els diferents nivells d'establiments seleccionats i el tipus de producte adquirit.
• Les diferències existeixen quan s'observa l'esforç ja que aquest es quadruplica en les rendes més baixes respecte de les més altes. Cal destacar la qüestió de la renda que queda a disposició de la ciutadania una vegada feta la despesa de la CBM que en el cas de les més baixes queda reduïda a unes quantitats que dificulten molt poder fer front a la resta de despeses que cal assumir per viure a l'AMB.
• Respecte de l'impacte de la inflació, els impactes negatius són molt més importants entre les classes socials menys afavorides, fins arribar a un punt en què les persones que hi pertanyen no poden satisfer les seves necessitats vitals més bàsiques.
• Aquestes persones pateixen més perquè el seu patró està basat en una "demanda rígida", és a dir, que no poden aplaçar les compres quan les circumstàncies econòmiques puguin ser més favorables, perquè els increments de preus afecten als productes imprescindibles i més bàsics (aliments i productes de primera necessitat). La seva cistella i la seva situació personal és la més vulnerable de totes.
• Per tot això, cal habilitar accions que escurcin les, cada vegada més presents i intenses, situacions de desigualtat entre la ciutadania i que millorin, especialment, les condicions de vida de les classes socials més debilitades.