Nova organització del temps

| Tema: Cohesió social, Metròpolis

Bones pràctiques de conciliació i beneficis de les polítiques del temps

L'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB i la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI) van organitzar, el passat dimarts dia 3, una jornada adreçada a representants electes i tècnics dels municipis de l'àrea metropolitana, on es van compartir bones pràctiques de conciliació i es va parlar sobre els beneficis que les polítiques del temps tenen per a la ciutadania.

La jornada forma part de la participació de l'AMB en la Time Use Week 2020, es va fer en línia i hi van participar prop d'una cinquantena de persones que van conèixer les polítiques d'ús del temps que prioritza l'administració metropolitana. Aquestes polítiques van ser definides en el conveni amb la BTUI que la Junta de Govern de l'AMB va aprovar el mes de setembre passat. Aquest conveni té l'objectiu d'impulsar polítiques públiques que afavoreixin la conciliació i un ús del temps més igualitari i saludable.

La jornada va servir també per destacar el paper fonamental que han tingut i estan tenint els municipis metropolitans per avançar en el benestar quotidià. Així, es va fer esment a bones pràctiques impulsades per municipis metropolitans com ara les de l'Ajuntament de Barcelona amb la creació de la primera regidoria d'Usos de Temps l'any 2003, l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i el seu Pacte per l'Ús del Temps a la Ciutat, el treball de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat en l'àmbit de la reforma horària i el compromís de municipis com Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei. També es va fer esment de l'empenta de la societat civil en la Iniciativa per a la Reforma Horària de la qual recull el llegat la BTUI.

Dins del programa previst, diversos representants polítics metropolitans van presentar bones pràctiques que han posat en marxa en el seus municipis relacionats amb la conciliació, moltes substanciades en pactes de ciutat i plans globals o sectorials que han permès incorporar el temps i la seva gestió com un dret de la ciutadania. Hi van participar l'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, l'alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, i l'alcaldessa d'Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz.

Prèviament, Elisa Stinus, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social, i Xavier Peralta, consultor especialitzat en polítiques públiques de temps, van impartir la ponència "Les polítiques de temps, objectius i beneficis per a la ciutadania" on es va apostar per definir el temps com a dret de ciutadania i tenir més temps de vida, i es van presentar els beneficis de tenir uns horaris més saludables, més igualitaris i més eficients que els actuals.

Intervencions i desenvolupament de la jornada

La vicepresidenta de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, Montserrat Ballarín, va inaugurar l'acte assenyalant el compromís amb el dret a tenir temps i amb l'impuls de polítiques per lluitar contra les desigualtats socials i de gènere existents, que posin al centre les persones i la llibertat per tenir temps, tot plegat amb la intenció d'afavorir la cohesió social del territori com un element clau per assolir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i imprescindible en la reactivació social i econòmica i la lluita contra els efectes de la covid-19. En aquest sentit va dir que "la pandèmia accentua el conflicte entre el temps de treball, el temps personal, el temps familiar i de cures, que s'expressa en la ciutat i en com vivim la nostra vida quotidiana".

Per la seva banda, Marta Junqué, coordinadora de la BTUI, va explicar el context en què les polítiques de temps s'han fet un lloc a l'agenda política catalana actual i va destacar que "la nova normalitat requereix innovar per construir una societat saludable, sostenible i productiva" i que "el moment actual és una oportunitat per aplicar polítiques transversals de temps que ajudin a millorar la salut i el benestar de la ciutadania des del món local". En aquesta línia també va presentar la jornada municipalista de la Time Use Week 2020 com un espai d'intercanvi d'experiències locals europees.

La doctora Elisa Stinus va explicar l'emergència del temps com a valor social, els municipis com a escenaris d'acció i de polítiques de temps de proximitat, els àmbits i instruments, i la importància de la perspectiva de gènere, necessària per una organització social que no estigui pensada per a la divisió de tasques entre homes i dones i entre l'àmbit privat i públic, i la perspectiva del cicle de vida per reivindicar el temps com a dret de ciutadania i tenir més temps de vida. Xavier Peralta va exposar els problemes socials i de salut pública derivats dels actuals horaris laborals tot assenyalant els beneficis que tindrien per als ciutadans uns horaris més saludables, més igualitaris i més eficients, i va feresment de bones pràctiques del territori.

La presentació del rol dels municipis en les polítiques de temps va ser a càrrec d'Héctor Santcovsky, director de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic, que va reconèixer que "si bé sempre ha estat fonamental el paper dels municipis per donar centralitat al temps i la seva gestió des d'una mirada pública, és imprescindible en el moment actual que vivim encara més sumar tots els esforços i considerar l'ús del temps des de la salut, l'eficiència i la igualtat per intervenir i millorar la qualitat de vida quotidiana de les persones". Per part de la BTUI, Ariadna Güell va explorar el paper que pot tenir l'ambit metropolità per impulsar les polítiques de temps i avançar en els reptes del benestar quotidià. Tot seguit, els municipis presents van explicar les seves experiències.

Experiències municipals

La primera a intervenir va ser l'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, que va explicar el recorregut i el compromís històric de la ciutat per incorporar el temps i la seva gestió com un dret de ciutadania per equilibrar tots els temps vitals i espais públics i des de la perspectiva de gènere i del cicle de vida. Des dels plans i polítiques municipals, iniciats amb el projecte pilot al barri de Casablanca, la creació de la regidoria el 2007, el Pla d'igualtat o tot el desplegament d'estructures que incorporen mesures de temps i d'organització dels serveis públics a la ciutadania. Va explicar les aliances amb els agents socials i econòmics, el comerç i el teixit associatiu expressats amb el primer Pacte de ciutat l'any 2011, reeditat després amb noves iniciatives, i així mateix la democratització i socialització del dret al temps. Finalment, Moret va plantejar un pacte metropolità per incloure el temps en les diferents polítiques, acompanyar els ajuntaments i impulsar la recerca en l'àmbit del territori.

Per la seva banda, l'alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, va explicar l'impuls del pacte local del seu municipi des del 2018 i les bones pràctiques en àmbits de treball com l'educació, la mobilitat o els serveis municipals. També va remarcar "que la pandèmia ha fet avançar en noves mesures, com l'impuls a l'administració electrònica, la millora horària en el desplegament dels serveis bàsics municipals i en el compliment dels horaris establerts en les reunions, que són passos que des del municipi implementem però per sumar esforços, i a banda del paper dels governs locals, cal una veritable voluntat política perquè esdevé necessari un canvi a tota la societat". I en aquest sentit va destacar el potencial per impulsar un pacte metropolità que faci de motor i que benefici el conjunt del territori.

Finalment, l'alcaldessa d'Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, va fer un recorregut sobre l'experiència de la ciutat des del 2015 i el treball en aliança amb els agents socials en l'impuls de la reforma horària, amb la formulació del Pacte del temps, amb la creació de la Xarxa d'Empreses i Entitats i Comerços per a la Reforma Horària i amb les Setmanes dels Horaris. També va assenyalar la necessitat d'incorporar canvis més enllà d'allò que puguin fer els municipis, com els horaris de les escoles o programes en prime time de televisió, per a la qual cosa va demanar ser més valents en la implantació de la reforma horària i en aquesta línia va plantejar la necessària coordinació de l'AMB amb les altres administracions supramunicipals.

Debat i coclusions

En el torn d'intervencions es van plantejar qüestions com ara la perspectiva interseccional i la inclusió de perfils amb més vulnerabilitat, l'harmonització del temps de treball i horaris amb el món empresarial, la redistribució i reducció del temps del treball per poder equilibrar i conciliar la resta de temps vitals, l'impacte de la programació dels mitjans sobretot televisius en els horaris de la població i, finalment, la necessitat de conèixer els ritmes i les rutines metropolitanes entorn del temps i dels usos nocturns del temps a la metròpolis.

La jornada va concloure amb la intervenció de Marta Junqué (BTUI), que va convidar tots els ajuntaments a participar de la jornada municipalista de la Time Use Week 2020 on es podran abordar les qüestions relatives al temps des d'un enfocament i una experiència més global i assumint el compromís d'empènyer l'acord interinstitucional.

Per part de l'AMB, Héctor Santcovsky va recollir els reptes presentats per innovar en les experiències i ampliar-les en altres àmbits, per centrar-les també en les situacions de vulnerabilitat que presenten més dificultat per conciliar el temps, per aprofundir en la transformació cultural i els valors des de l'educació i la formació, per concertar tant amb els agents socials com amb les empreses i per impulsar un pacte de temps metropolità.

Enllaços relacionats