Àrea Metropolitana de Barcelona

El Consell Metropolità ha aprovat aquest dijous el text refós del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), així com el text refós de la modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) associada.

El text refós és un document urbanístic que recull les determinacions de la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya i que la Comissió Institucional ha consensuat per unanimitat.

La Comissió Institucional, presidida pel director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural,  està constituïda per representants de la Generalitat de Catalunya, l'AMB, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC), la Diputació de Barcelona i els nou ajuntaments que formen part del Parc.

En el plenari del Consell Metropolità, s'han produït quatre intervencions de posicionament dels diferents grups polítics: Joan Puigdomènech del grup de Junts per Catalunya, Jordi Sánchez, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB, Josep Perpinyà del grup socialista i Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès.

La intervenció de Puigdomènech, actuant com a portaveu del grup metropolità de Junts per Catalunya, s'ha centrat en la problemàtica dels grups d'edificacions residencials –assentaments– que es troben dins de l'àmbit de l'espai natural protegit i, per tant, tenen la condició de "fora de l'ordenació urbanística", considerats originàriament com a espais de regulació especial (ERE). Ha afirmat que hi havia un canvi d'orientació en relació amb el document aprovat provisionalment, raó per la qual anunciava el vot en contra del seu grup al PEPNat, malgrat que mantenia el vot favorable en relació amb la modificació del PGM.

Jordi Sànchez ha posat en valor els principals aspectes que s'aborden al Pla en relació amb la gestió de la biodiversitat, l'ús públic i l'impuls dels serveis ecosistèmics. Pel que fa als ERE, ha mantingut que no hi ha hagut canvis en relació amb el document aprovat inicialment i que els matisos introduïts han estat literalment els que ha indicat la Comissió d'Urbanisme. Així mateix, ha explicat que el problema dels assentaments en sòl no urbanitzable no es pot abordar des d'un Pla especial de protecció, ja que va més enllà dels seus objectius.

La situació legal dels ERE –ha continuat explicant Sánchez– no la pot canviar el PEPNat i es remunta, com a mínim, a l'any 1976. En el mateix sentit s'ha expressat el conseller Perpinyà, que ha comentat que el futur de les urbanitzacions en sòl forestal s'hauria d'abordar a través de la Llei de territori o mitjançant una modificació de la Llei d'urbanisme de la Generalitat de Catalunya.

Finalment ha intervingut la consellera metropolitana Mireia Ingla, que ha recordat que la competència de l'aprovació definitiva recau en la Generalitat i ha manifestat la seva preocupació per la situació dels veïns dels ERE i s'ha ofert a acompanyar-los per parlar del seu cas davant el Departament de Territori i Sostenibilitat.

La modificació de PGM associada al Pla especial s'ha aprovat amb els vots a favor de Compromís i Acord per Torrelles, Ciutadans, Barcelona pel Canvi, Junts per Catalunya, ERC, En Comú Guanyem i el PSC. El PP hi ha votat en contra i Ara Decidim Ripollet i Guanyem Badalona en Comú s'han abstingut.

El PEPNat també ha quedat aprovat amb els vots a favor de Compromís i Acord per Torrelles, ERC, En Comú Podem i el PSC. El PP, Ciutadans, Barcelona pel Canvi, així com Junts per Catalunya, hi han votat en contra i Ara Decidim Ripollet i Guanyem Badalona en Comú s'han abstingut.

Què és el PEPNat?

El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) dona compliment a les determinacions del Decret 146/2010, de creació del Parc Natural, i substitueix l'anterior Pla especial del 1987.

L'objectiu principal del Pla és garantir la màxima protecció i conservació d'aquest espai natural, de vital importància per a la metròpolis de Barcelona. Per això, la nova planificació proposa un augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una nova estratègia per a l'ús públic.

El nou Pla defineix un model basat en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics en el marc d'una gestió dinàmica i adaptativa.

La importància del Parc rau en els valors que conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest gran pulmó verd ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un reforç de la infraestructura verda metropolitana.
 
Principals objectius del nou Pla:

El PEPNat té com a eix vertebrador i transversal una estratègia ecològica que defineix un model de parc estructurat en els sis àmbits següents:

• Preservació i millora dels valors ambientals. S'aposta per la màxima protecció de tot el Parc i es fan propostes al voltant de quatre idees estratègiques: millora de la connectivitat, conservació dels elements de valor ecològic, control de les pertorbacions i foment de l'economia verda.
• Valorització dels recursos naturals. Amb l'objectiu de fomentar el mosaic agroforestal i l'economia verda, el PEPNat es basa en la corresponsabilitat i cogestió com a elements de conservació activa de l'espai natural i fa partícips els propietaris dels terrenys en la seva gestió. Actualment el 60 % dels terrenys són de titularitat privada.
• Infraestructures i serveis. S'aposta per minimitzar l'ocupació i la fragmentació dels espais lliures de Collserola. Es minimitza l'efecte barrera provocat per les infraestructures, com ara carreteres, línies ferroviàries o instal·lacions per al transport de l'energia, i es potencien i s'adeqüen els passos per a la fauna en punts estratègics, com la riera de Vallvidrera o el torrent de Batzacs.
• Espai funcional. Es crea un espai de transició entre les zones naturals i urbanes, que té un paper regulador en les dinàmiques de l'espai natural: les activitats i usos es concentren en aquests "espais vora". Es tracta de traslladar l'oferta d'activitats a la part exterior del Parc, com les àrees de lleure. Alhora, el nou pla pretén millorar la integració de la serra de Collserola dins la infraestructura verda metropolitana, buscant la sinergia entre els espais naturals i les zones urbanes i fent compatibles els usos lúdics amb la preservació dels valors naturals.
• Ús públic. Es defineix una xarxa bàsica per a l'ús públic a partir de la infraestructura existent amb l'objectiu de fomentar el Parc com a espai de salut, benestar i coneixement. Aquesta xarxa concentra les activitats en determinats espais i camins, ubicats preferentment a les vores del Parc, i així s'evita la dispersió dels usuaris.
• Patrimoni construït. No s'admeten noves edificacions i s'aposta pel manteniment i la millora del patrimoni arquitectònic, històric i cultural existent, a través del catàleg de masies i de l'inventari del patrimoni cultural.

1. S'identifiquen i es posen en relleu determinats espais que, des del punt de vista ambiental, requereixen un tractament diferenciat (espais d'interès connector, illes de tranquil·litat, àrees d'especial significació...).
2. S'incrementen els espais lliures en una superfície de més de 700 ha.
3. S'estableix una qualificació específica per al sistema hidrogràfic format pels principals rius i torrents.
4. Es potencien les activitats agropecuàries que afegeixen valor al Parc, basades en el desenvolupament d'una economia verda.
5. Es redueix el sòl destinat a infraestructures viàries i equipaments en més de 400 ha.
6. Es defineix un nou model d'ús públic i social per potenciar un lleure responsable que no malmeti els valors naturals del Parc. Aquest nou model ordena la forta concurrència d'usuaris: concentra les activitats i fa valer els recursos existents en consonància amb la diversitat d'activitats demandades.