L'AMB tindrà l'any 2024 un Centre de Producció de Biofertilitzant i Adobs, un nou concepte d'instal·lació per convertir els residus orgànics en recursos

| Tema: Residus

La instal·lació, pionera a Europa, suposarà una inversió de 53,5 milions d'euros, i està previst que es construeixi durant els anys 2022 i 2023. La planta proporcionarà adobs i fertilitzants d'alta qualitat al Parc Agrari del Baix Llobregat, el principal centre de producció d'aliments de la metròpolis i un exemple d'economia circular i de proximitat, especialment rellevant ara que el 2021 Barcelona serà la capital mundial de l'alimentació sostenible, amb la participació activa de l'AMB. La instal·lació també serà font d'altres recursos sostenibles: aigua regenerada per al Parc Agrari, energia elèctrica d'origen renovable i biometà per a vehicles o per a injecció a la xarxa

L'AMB va aprovar, el passat 10 de novembre per mitjà de la Junta de Govern, la licitació per a la redacció del projecte constructiu del Centre de Producció de Biofertilitzants i Adobs (CEBA). Aquesta nova planta de tractament de residus metropolitans partirà de la reconversió de l'actual planta de transferència de residus situada a Viladecans, per transformar-la en una instal·lació dedicada a recuperar els nutrients presents en la fracció orgànica dels residus (FORM). Ubicat al Parc Agrari del Baix Llobregat, el CEBA permetrà satisfer les necessitats de fertilitzant i adob per als cultius d'aquest parc, que és el principal centre de producció alimentària de l'àrea metropolitana de Barcelona.

En el marc de la capitalitat mundial de l'alimentació sostenible de Barcelona durant el 2021, en la qual l'AMB s'implicarà amb un paper destacat, aquest projecte ajuda a fer realitat un dels principals objectius que cal assolir: l'impuls d'economies locals arrelades en l'alimentació sostenible. Gràcies a les sinergies que s'establiran entre el centre de bioresidus i els àmbits productius i de coneixement, amb el suport de les institucions implicades, es contribuirà a dotar de més robustesa la producció alimentària sostenible al Parc Agrari, i això facilitarà noves oportunitats per als seus agents vehiculadors, especialment per a la pagesia local, el sector de la restauració sostenible o el petit comerç.

Aquesta planta, pel seu nivell de recuperació de nutrients, serà una experiència pionera a tot Europa. L'AMB espera, després de la redacció i aprovació del projecte executiu, poder-ne iniciar la construcció a mitjans del 2022 i acabar-la a finals del 2023. La inversió total prevista per a aquesta nova instal·lació és de 53,5 milions d'euros.

Com apunta Eloi Badia, vicepresident d'Ecologia de l'AMB: "El projecte de la planta de bioresidus que avui comença a caminar és el paradigma del que volem que esdevingui la política de residus de l'AMB, emmarcada en el PREMET25: un esforç per convertir els residus en recursos, una aposta centrada en l'economia verda i circular, arrelada al territori i capaç d'impulsar sectors estratègics de futur, com el de l'alimentació sana, sostenible i de proximitat".

Afegeix, també, que "és una oportunitat única per a la col·laboració i el treball en xarxa entre diferents agents (administracions, centres de coneixement i sector econòmic i productiu), que ha de ser un exemple per a la creació de noves economies més resilients i sostenibles, generadores de llocs de treball, properes i arrelades al territori".

Menys residus, més recursos

La generació de residus sòlids municipals (RSM) és una preocupació a escala mundial. L'índex de generació és de 2.000 milions de tones anuals, i s'espera que arribi a 2.200 milions l'any 2025.

En l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona, la generació de residus municipals l'any 2019 va ser d'1,52 milions de tones, l'equivalent a 475 kg per capita. Només el 20 % d'aquests residus va acabar dipositant-se en un dipòsit controlat.

D'acord amb el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25), el principal repte de la gestió de residus de l'AMB és sortir de l'estancament en la recollida selectiva (37,4 %, l'any 2019), i assolir el 55 % de reciclatge l'any 2025. Per aconseguir-ho, el programa marca l'objectiu que l'any 2025 les fraccions orgànica i resta es recullin porta a porta o mitjançant contenidors intel·ligents.

Aquest objectiu s'alinea amb el mandat de la UE de potenciar l'economia circular: que els residus esdevinguin recursos que es puguin tornar a introduir en el cicle de materials.
Per aquest motiu, i preveient un augment notable de la recollida de la fracció orgànica en els propers 5 anys, es fa necessària una nova instal·lació en l'àmbit metropolità, el CEBA, que permeti disposar d'una capacitat de tractament adient.

Producció de fertilitzants i adobs a partir dels residus

El futur CEBA marca un pas més en la desvinculació de la dependència dels dipòsits controlats i la valorització energètica, ja que maximitza la recuperació material produint recursos de proximitat. El procés és més sostenible, en tots els aspectes, que el d'altres instal·lacions en els punts següents:

• La matèria orgànica recollida selectivament que hi arribarà es transformarà completament en materials rics en nutrients per al sòl.
• Un tractament innovador de les aigües generades permetrà la recuperació de biogàs a partir de la càrrega orgànica de les aigües, fertilitzants líquids rics en nitrogen i estruvita, que és un fertilitzant d'alt valor pel seu contingut en fòsfor.
• La planta funcionarà potenciant les energies renovables més netes: des de la fotovoltaica, a partir de plaques instal·lades a la coberta, fins a l'energia elèctrica generada a partir de la fracció orgànica tractada, en forma de biogàs.
• S'instal·laran punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i punts de recàrrega per a vehicles de gas, aprofitant l'electricitat i el biometà produïts al centre. L'ús d'aquest combustible en els camions de recollida de residus o vehicles municipals contribuirà directament a millorar la qualitat de l'aire a la metròpolis.
• L'excedent de biometà s'injectarà a la xarxa de gas natural.

Funcionament bàsic de la nova planta

El CEBA serà una instal·lació bàsicament destinada a recuperar els nutrients de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) en forma de recursos útils (adobs, fertilitzants i aigua) per a l'agricultura. També farà operacions de transvasament de la fracció resta i neteja viària. La capacitat de tractament anual de FORM serà de 90.000 tones.

La matèria orgànica tractada s'aprofitarà com a recurs en forma d'adob, un element essencial per a les activitats agrícoles productives del Parc Agrari. Però el CEBA anirà un pas més enllà: serà capaç de generar adobs personalitzats per als diferents conreus, de manera que farà realitat el concepte "d'adob a la carta km 0", a través del diàleg constant, l'experimentació i l'aprenentatge compartit amb el sector.

La FORM es tractarà mitjançant un procés de digestió anaeròbica en què es produirà biogàs, a banda de l'esmena orgànica que s'utilitzarà per a l'adobat del Parc Agrari. El procés de valorització dels residus es realitzarà al centre de l'Agròpolis que té la UPC a Viladecans, on es duran a terme una part dels assajos experimentals relatius a aquesta valorització.

El biogàs es farà servir, en part, com a combustible en grups de cogeneració, que produiran energia elèctrica i energia tèrmica. L'energia tèrmica serà en forma de vapor de baixa pressió, que s'utilitzarà per satisfer les necessitats energètiques de la mateixa planta, i una part de l'energia elèctrica es destinarà als punts de recàrrega de vehicles elèctrics, que podran utilitzar-se per als vehicles dels serveis públics municipals. La resta de biogàs s'enriquirà i es purificarà per produir-ne biometà. L'AMB basa una part de la filosofia d'aquesta instal·lació en el projecte europeu LIFE Methamorphosis.

A banda de les energies verdes ja esmentades, la planta farà ús de l'energia fotovoltaica, amb una generació anual estimada de 350.000 kWh/any.

La planta també disposarà d'un laboratori i d'una zona de proves, on es treballarà per optimitzar el producte resultant, així com d'una aula ambiental, que promourà les visites a la planta i n'explicarà el funcionament i la implicació mediambiental en la gestió dels residus a través de l'estratègia d'economia verda i circular.

L'encaix del CEBA en la transició verda metropolitana

La lluita contra el canvi climàtic és un dels principals esforços de l'AMB. S'alinea amb el European Green Deal, que marca un pla d'acció per aconseguir la neutralitat de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle l'any 2050. Per aconseguir-ho, caldrà reduir la petjada de carboni en un 30 % el 2030 respecte als nivells existents l'any 1990.

El nou CEBA serà una eina potent per a aquesta lluita, ja que es tracta d'un nou concepte d'instal·lació que busca neutralitzar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i que reduirà l'ús dels dipòsits controlats i la valorització energètica, que són processos que generen més emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Les principals diferències amb les plantes convencionals seran:

• Una elevada producció de biogàs, que permetrà gestionar-ne l'excedent en forma d'energia elèctrica i biometà per a vehicles o per injecció a la xarxa.
• Generació de fertilitzants nitrogenats i rics en fòsfor, que permetran substituir els fertilitzants químics.
• Generació d'un efluent líquid d'alta qualitat, que es preveu que es pugui utilitzar en el reg de finques properes del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Tots aquests punts permetran  protegir i restaurar la biodiversitat a la zona del Parc Agrari i el curs metropolità del riu Llobregat.

Reactivació econòmica i social

Un altre objectiu de la nova instal·lació serà potenciar l'economia de proximitat al territori metropolità. El seu emplaçament al municipi de Viladecans respon a una planificació estratègica, al costat del Parc Agrari del Baix Llobregat i el Parc Mediterrani de la Tecnologia. Aquesta ubicació potenciarà la situació socioeconòmica de l'entorn i augmentarà la qualitat mediambiental i de vida de la ciutadania dels municipis propers.

El CEBA també mitigarà l'impacte social i econòmic de la crisi, ja que serà capaç de generar llocs de treball de la denominada "ocupació verda". L'AMB preveu que la instal·lació generi uns 40 llocs de treball directes. En aquest sentit, contribuirà a la inserció laboral de persones amb dificultats per accedir al mercat de treball, especialment dels col·lectius més vulnerables: joves, dones, aturats de llarga durada, famílies amb tots els seus membres a l'atur i persones amb discapacitat.

El projecte del CEBA integrarà en la seva matriu logística tots els actors implicats en el cicle dels nutrients, com són:
  • L'AMB i els municipis metropolitans, els residus orgànics dels quals serviran com a matèria primera per a la nova instal·lació.
  • Els agricultors del Parc Agrari com a client final que fixarà la composició, les quantitats, el format i el calendari dels fertilitzants necessaris en funció del tipus de conreu, les condicions climàtiques i l'evolució de la collita.
  • El Consorci del Parc Agrari, que farà d'enllaç entre els consumidors (agricultors) i el productor (AMB) dels fertilitzants, i que farà recomanacions pel que fa a l'aplicació i ús dels adobs desenvolupats.
  • L'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB), l'experiència dels quals es considera essencial en el procés continu de millora dels productes elaborats. Així mateix, gràcies a la col·laboració universitària, el CEBA servirà com a centre d'experimentació per a estudiants i graduats, per desenvolupar nous projectes de millora del tractament dels residus orgànics. 

Documents relacionats